Boom del turisme de festivals a Barcelona: de l'impacte econòmic al debat de la massificació

Des de l'abril els allotjaments han registrat plena ocupació, una situació que més enllà de l'impacte econòmic per la ciutat torna a posar sobre la taula el debat de l'impacte ecològic i social del turisme

Cristina HerranzActualitzat

Festivals de música com el Primavera Sound i els macroconcerts del Bruce Springsteen, Coldplay, Elton John o Beyoncé han omplert Barcelona de milers de turistes musicals. Espanya és la primera destinació mundial en turisme de festivals de música. De fet, la música en viu va generar l'any passat a Espanya 459 milions d'euros, un 190% més que el 2021, marcat per la covid, i un 20% més respecte al 2019, segons l'Associació de Promotors Musicals d'Espanya.

Barcelona s'ha posicionat al capdavant, per la varietat d'espais i escenaris de què disposa, i pels aclamats artistes que venen i que generen un impacte econòmic astronòmic.


Allotjaments plens: des d'albergs a 90 euros fins a hotels de luxe a 2.500 euros

El boom de turisme musical ha omplert els allotjaments de Barcelona durant els mesos d'abril, maig i juny, i la previsió és que ho facin també al juliol i agost.

Els hotels han batut rècords d'ocupació, molts allotjaments han penjat del cartell de complet. I això ha repercutit en els preus, que han estat un 30% més cars que unes setmanes enrera. Des d'habitacions d'alberg a 90 euros fins a suites en hotels de luxe a 2.500 euros.

Sandra Jiménez, directora de l'Hotel Almanac Barcelona explica que "tot i que maig i juny són mesos de temporada alta a Barcelona, els clients dels festivals de música han tingut un impacte molt positiu al sector i les ocupacions han estat molt més elevades del que és habitual".

Els apartaments turístics també han fregat el ple, d'un perfil de turista d'alt poder adquisitiu, que segons el sector, interessa atraure. Enrique Alcántara és president d'Apartur, la patronal dels apartaments turístics, i apunta que "el turista musical és un client que ha pagat molts diners pel viatge i l'allotjament i també per les entrades al concert. I després continua gastant a la ciutat, en bons restaurants, en serveis, en cultura... És un turista de qualitat que ens interessa que vingui".

Interessa també a l'oci nocturn i la restauració. Fecasarm calcula que els festivals de música i concerts d'aquest any deixaran al sector uns 600 milions d'euros, amb una previsió de despesa de 300 euros de mitjana al dia. 
 

Turista musical consumidor de cultura

Després d'assistir als festivals i concerts, el turista musical allarga la seva estada i aprofita per consumir cultura. Normalment, són clients que fan estades a la ciutat d'uns 3 o 4 dies, i aprofiten per visitar l'arquitectura de Barcelona, sobretot Gaudí; assistir a alguna obra de teatre o visitar museus com el MoCo Barcelona, molt popular entre els joves estrangers. Iris Brouwer, directora general del MoCo Museum Barcelona assenyala que "en les últimes setmanes han visitat el MoCo molts joves estrangers que eren a la ciutat per assistir a concerts. Barcelona és una ciutat molt potent en cultura". 

El turisme de festivals es passa uns 3 o 4 dies a la ciutat i aprofita per fer nombroses visites culturals (iStock)

Debat sobre la massificació turística

En ple debat sobre la necessitat de prioritzar la qualitat del turisme que visita Barcelona, sobre la taula hi ha debat també de l'impacte ecològic i social del turisme cultural. Molta gent en pocs dies, diuen analistes, tensiona les ciutats. Apunten els crítics que els beneficis generats pel turisme s'haurien de revertir en polítiques socials.

David Bravo, arquitecte i consultor urbanístic, explica que "es dona la paradoxa que la taxa turística que es recapta a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, per llei, s'ha d'invertir en promoció turística. No es pot invertir per exemple a ampliar el parc d'habitatge públic, per evitar la gentrificació".

El boom de cites musicals reobre el debat de la saturació turística (iStock)

Afegeix que "no s'està aprofitant tota la riquesa que entra a Barcelona per reconduir-la cap a altres necessitats més urgents". Apunta que "el turisme musical fa rics uns pocs, però no genera riquesa a la ciutat". Alerta també dels inconvenients que genera la sobresaturació turística d'aquest boom musical: aglomeracions, sorolls, contaminació, residus i llocs de treball precaris.

 

ARXIVAT A:
TurismeMúsica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut