Vista aèria de les piràmides de Guiza, enmig del desert i a prop de la ciutat del Caire
Les piràmides de Micerí, Kefren i Kheops, al costat de les piràmides de les reines, estan a dia d'avui envoltades de desert (Wikimedia Commons/Morhaf Kamal Aljanee)

Com van construir les piràmides d'Egipte? Revelen el paper clau d'un antic braç del Nil

Un estudi geològic revela l'existència d'una important via fluvial, avui coberta pel desert, per on haurien transportat els grans blocs de pedra amb què es van alçar més de 30 piràmides

Redacció/AgènciesActualitzat

Troballa rellevant a Egipte per comprendre millor com es va decidir la ubicació de les piràmides i com s'ho van fer els constructors d'aquests monuments funeraris per transportar els enormes blocs de pedra i la resta de materials.

Una recerca publicada a la revista Communications Earth and Environment revela que 31 piràmides, entre les quals hi ha l'espectacular complex de Guiza, es van construir seguint el curs d'un antic braç del riu Nil que va desaparèixer per la sequera i va quedar sepultat sota el desert.

Un equip internacional d'investigadors liderat per Eman Ghoneim, de la Universitat de Carolina del Nord a Wilmington (Estats Units), apunta que aquests camps de piràmides es van concentrar al llarg d'una franja de 64 quilòmetres a prop de l'antiga capital egípcia de Memfis perquè era molt fàcil d'accedir-hi a través d'aquest curs fluvial, que han batejat amb el nom d'Ahramat --piràmides en àrab. 

Els experts han estudiat la zona amb imatges per satèl·lit i hi han fet prospeccions geofísiques per prendre mostres del subsol. Així han pogut confirmar la presència de sediments fluvials i d'antics canals a l'oest de l'actual curs del Nil, en el que avui és una franja de desert inhòspita i porta d'entrada al Sàhara.

Les piràmides concentrades en aquesta zona es van començar a construir fa uns 4.700 anys i durant un període de gairebé 1.000 anys. Els sediments analitzats confirmen que el Nil solia ser més cabalós que ara i que es dividia en diversos braços en algunes zones.

Les piràmides de Guiza són avui molt a prop de zones urbanes, a uns 15 quilòmetres de la ciutat del Caire (Wikimedia Commons/Raimond Spekking)

Connexió directa amb el riu

Els investigadors han observat que als peus de moltes piràmides hi arribaven calçades que les unien amb les ribes de l'Ahramat, on sospiten que hi hauria ports fluvials que permetien el transport dels materials de construcció.

Es calcula que, només per construir la piràmide de Kheops --la més gran de les tres piràmides de Guiza-- es van fer servir 2,3 milions de blocs de pedra de més de dues tones cadascun. Van trigar 20 anys a alçar-la i els autors tenen clar que l'Ahramat va ser el mitjà per on van moure els materials. 
 


La sequera va fer desaparèixer l'Ahramat

Els autors creuen que una gran acumulació de sorra arrossegada pel vent, i vinculada a una gran sequera que va començar fa 4.200 anys, podria explicar per què l'aigua que corria per l'Ahramat es va anar concentrant cap a l'est i la llera va quedar coberta de sediments.

La recerca subratlla la importància del Nil com una "autopista" i artèria cultural per als antics egipcis, i també posa en evidència com les societats humanes s'han vist afectades pels canvis mediambientals al llarg de la història.

L'equip vol continuar amb les investigacions per mirar de trobar més braços desapareguts del Nil i concentrar-hi les excavacions arqueològiques amb l'objectiu de protegir, diuen, el ric patrimoni cultural egipci.

 

ARXIVAT A:
PatrimoniEgipte
Anar al contingut