Muntatge d'imatges del primer dia en què El català, l'euskera i el gallec s'han pogut fer servir a la cambra baixa
El català, l'euskera i el gallec s'han pogut fer servir per primer cop al Congrés (EFE/ Juan Carlos Hidalgo)

El català s'estrena al Congrés: discursos, gestos i protestes d'un dia històric

El català, l'euskera i el gallec s'han pogut fer servir per primer cop a la cambra baixa, dos dies abans que s'aprovi la reforma del reglament que ho farà possible

Paula Florit GomilaActualitzat

Dia històric --avui sí-- al Congrés dels Diputats. 45 anys després de la restauració de les corts democràtiques a Espanya, els diputats s'hi han pogut expressar per primera vegada en català, euskera i gallec. Ha estat en el primer ple d'una legislatura, que arrenca marcada per les negociacions amb els independentistes i una eventual llei d'amnistia

"Hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible", ha dit Gabriel Rufián, el primer que ha parlat català des de la tribuna. "Parlo català gràcies als meus avis i àvies andaluses, exactament igual que parlen català els nens i les nenes de pares i mares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya", ha seguit el diputat d'ERC lloant el model d'escola catalana.

"Un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix", ha afegit. "No s'estan violentant els drets d'alguns; aquí avui s'estan reconeixent els drets de tots", ha insistit Rufián, que també ha defensat que "ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme".

Pots sentir-lo aquí:

 

"Avui ressona per primera vegada sense censura ni limitacions la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política. I tenim clar que alguns la teniu no per convicció, sinó per necessitat", ha afirmat la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, també en el seu primer torn íntegrament en català.

"Avui, la desconfiança de Junts cap als partits espanyols ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes el que semblava impossible", ha afegit, quan poder fer servir qualsevol llengua oficial al Congrés va ser l'exigència dels independentistes per votar a favor de la socialista Francina Armengol --de qui Nogueras ha destacat "la valentia"-- com a presidenta.

La pots sentir aquí:

 

Vox ha abandonat el ple

La primera llengua fora del castellà que s'ha sentit al Congrés ha estat el gallec. L'ha emprat el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro. Quan tot just ha començat, els diputats i diputades de Vox han abandonat l'hemicicle.

"És una superació d'una anomalia històrica" i "la diversitat no va en detriment de la unitat", ha respost Besteiro per defensar la reforma. "Negar parlar aquí en altres llengües és negar el que passa al carrer", ha afegit.

Els diputats de Vox marxant de l'hemicicle a l'inici del ple
Els diputats de Vox han marxat de l'hemicicle a l'inici del ple (EFE/ Juan Carlos Hidalgo)

La següent a parlar també ha estat gallega, la diputada de Sumar Marta Lois. "La normalització de la diversitat de les llengües a Espanya és un motiu d'orgull", ha dit, responent també els grups que posen en dubte la despesa econòmica de la traducció simultània: "Els costos de la traducció són una gota d'aigua en els oceans dels pressupostos".

També han estrenat l'euskera els diputats bascos. La primera, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua. "Som una nació i això és el que avui es fa patent, per això l'extrema dreta ho considera un atac", ha defensat.

"Els que han marxat són els mateixos que ens feien fora de classe per parlar en euskera. Ara han marxat ells. Alguna cosa hem avançat", ha etzibat el diputat del PNB Joseba Agirretxea Urresti.
 

El portaveu del PP, en euskera

La reforma del reglament per permetre l'ús de totes les llengües oficials al Congrés s'aprovarà aquest dijous, però la mesa de la cambra, amb majoria progressista, va acordar que ja s'hi pogués parlar aquest dimarts, sense risc d'amonestacions ni expulsions de la tribuna per no fer servir el castellà.

A això s'ha acollit el PP per intentar impedir-ho fins a l'últim moment. A més, els diputats populars no s'han posat l'auricular per seguir les traduccions simultànies. Quan tot just arrencava el ple, Cuca Gamarra ha reclamat que no es permetés l'ús de totes les llengües fins que la reforma, que aquest dimarts ha passat el primer tràmit, estigui aprovada.

Alberto Núñez-Feijóo i Cuca Gamarra a l'escó del Congrés
Els diputats del PP han optat per no posar-se els auriculars amb la traducció simultània (EFE/Juan Carlos Hidalgo)

"Han vingut a desplegar un relat de falsos greuges", ha afirmat després des de la tribuna el portaveu popular, el basc Borja Sémper, que, malgrat tot, ha fet servir el seu dret a parlar en euskera, traduint-se a ell mateix. "Jo no vull que ningú s'aixequi de l'escó i marxi; vull que es quedin i debatin", ha argumentat per defensar l'oposició del PP a la mesura i just després que els diputats de Vox, que havien tornat per escoltar-lo, han abandonat novament els escons.

El portaveu del PP ha atribuït el suport del PSOE i de Sumar a la mesura al context de negociacions d'una eventual investidura de Pedro Sánchez i ha aprofitat per carregar contra la immersió lingüística a Catalunya: "Els mateixos que ara impedeixen que els nens i les nenes puguin ser escolaritzats en la seva llengua mare, que és el castellà, ara venen aquí a esquinçar-se les vestidures", ha dit dirigint-se a Rufián.

Per part de Vox, la diputada María José Rodríguez de Millán, també ha afirmat que la iniciativa només surt de la "necessitat de poder" de Sánchez, que "s'està traduint en desigualtat davant la llei i en divisió". "Estan disposats a posar fi a to el que ens uneix, inclosa la llengua", ha dit la portaveu de l'extrema dreta.

Amb tot, s'ha aprovat que la proposta de reforma del reglament que es debatia s'aprovi pel procediment de lectura única. 
 

Un sistema provisional fins a finals d'any

Dijous veurem el mateix: 450 auriculars i receptors de traducció simultània --inclosos els dels convidats i periodistes-- i sis traductors, dos per cada llengua oficial, treballant a distància. Un sistema provisional fins que, a finals d'any, s'adquireixi el material definitiu, amb un cost d'uns 53.000 euros.

També s'han pogut seguir les intervencions amb dues grans pantalles a l'hemicicle per projectar la traducció amb subtítols en castellà.

Subtítols projectats en pantalles instal·lades a l'hemicicle del Congrés dels Diputats
El ple s'ha pogut seguir amb subtítols projectats en pantalles instal·lades a l'hemicicle (EFE/ Juan Carlos Hidalgo)

El català a la UE s'ajorna

Tot això, el mateix dia que l'oficialitat del català a Europa s'ha debatut a Brussel·les. El Consell d'Afers Generals, que ha reunit els ambaixadors europeus del 27 i en què Espanya ha estat representada pel ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, tenia sobre la taula la petició espanyola de fer oficial el català, el gallec i l'euskera.

No hi ha hagut prou consens per votar-la aquest dimarts, però "ha estat un debat constructiu" en què  Albares ha proposat "prioritzar" el català en el desplegament de l'oficialitat davant el basc i el gallec. En tot cas, "les discussions continuaran".

 

ARXIVAT A:
Català Congrés dels DiputatsInvestidura
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut