L'ús oficial del català a Europa, el punt que ha convençut Junts de votar Armengol al Congrés
L'acord d'última hora entre el PSOE i Junts contempla l'oficialitat del català a Europa, el seu ús al Congrés i la investigació del cas Pegasus i els atemptats del 17A
Francina Armengol és la nova presidenta del Congrés dels Diputats. En una votació incerta fins a l'últim moment, la socialista ha estat escollida amb 178 vots, amb el suport tant d'ERC com de Junts.
La investidura ha estat possible gràcies a un acord d'última hora entre el PSOE i Junts, marcat per l'ús oficial del català a les institucions.
La formació independentista, en un comunicat, ha explicat que "ha exigit garanties comprovables del compliment dels acords" al PSOE, i els socialistes "han respectat les condicions fixades".
"Aquest matí s'han presentat els comprovants que acrediten el compromís polític a què hem arribat i que determina el nostre posicionament."
Els quatre punts de l'acord són el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, l'ús del català al Congrés "amb plena normalitat", la creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils i la reactivació de la comissió d'investigació sobre les clavegueres de l'Estat i el cas Pegasus.
Carles Puigdemont, en una piulada, ha assegurat que no els mouran "promeses o voluntats polítiques sense garanties de compliment de qui no genera cap confiança" i ha remarcat que "l'acord no està vinculat a la investidura" i que Junts no donarà els seus vots "a canvi de res".
El Regne d'Espanya, que en aquests moments presideix el Consell de la UE, ha sol·licitat a aquesta institució la incorporació del català, l'euskera i el gallec al llistat de llengües oficials que consten al reglament 1/58. És un fet, no pas una promesa, que mai s'havia volgut
krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 17, 2023
El document que ha desencallat les negociacions
L'anunci de Pedro Sánchez aquest dimecres durant la presidència semestral del Consell de la Unió Europea de "promoure l'ús de les llengües cooficials a les institucions comunitàries" no va convèncer la formació catalana, que reclamava "fets comprovables". Finalment, els socialistes han fet un moviment que els ha fet canviar d'opinió.
Aquest dijous, el govern espanyol ha demanat formalment que el català, l'eusquera i el gallec siguin llengües cooficials de la Unió Europea, una de les peticions de Junts per desencallar la votació.
Ho ha fet a través de José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers espanyol, que ha enviat una petició a la secretària general del Consell de la UE, Thérèse Blanchet, per demanar-ho.
La mesura podria aprovar-se el 19 de setembre durant la pròxima reunió del Consell, que presidirà Pedro Sánchez a Brussel·les.
El català com a llengua oficial de la Unió Europea
L'any 2004, José Luis Rodríguez Zapatero ja va fer un primer moviment en aquest sentit. El govern espanyol va demanar a la UE que es reconegués el català, el valencià, l'eusquera i el gallec com a idiomes cooficials, però no va seguir els passos necessaris per activar-ho, com ara sí que ha fet Exteriors.
Aquest compromís de promoure el català a les institucions europees i espanyoles també s'havia discutit a la taula de diàleg fa més d'un any, però no s'havia concretat cap mesura per portar-ho a terme.
Actualment, al Parlament Europeu es parlen 24 llengües oficials, i els diputats tenen dret a expressar-se en qualsevol d'aquestes llengües. Així ho recull el Reglament del Parlament, que reconeix expressament "el dret de cada membre a llegir i redactar documents parlamentaris, seguir els debats i parlar en la seva pròpia llengua".
