PSOE i Sumar tenen majoria a la mesa del Congrés (EFE/ Javier Lizón)

Dimarts ja es podrà parlar en català al Congrés, el mateix dia que s'aprova la reforma

La mesa acorda que es puguin fer servir les llengües oficials al Congrés, abans de l'aprovació de la reforma del reglament, i preveu la instal·lació d'orelleres a la cambra

RedaccióActualitzat

El català i les altres llengües oficials es podran fer servir al Congrés dels Diputats en el proper ple, que comença dimarts que ve, 19 de setembre. La mesa de la cambra, amb la majoria de socialistes i Sumar, ho ha acordat aqeust dimecres.

Segons han explicat fonts de la presidència a TV3, es contractaran traductors i es preveu que hi hagi orelleres a disposició dels diputats amb la traducció simultània de les intervencions. Un sistema similar al que es fa servir al Senat.

Tot això, abans que el mateix ple doni llum verda a la reforma del reglament que permet el català, el gallec i l'euskera, i que també ha estat admesa a tràmit aquest dimecres per la mesa del Congrés. 

La proposta --registrada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG (també es va pactar amb Junts, però no la va signar)-- s'aprovarà en tràmit d'urgència el mateix dia 19.

La data coincideix amb la celebració del Consell Europeu que decidirà sobre l'oficialitat del català a les instàncies europees.
 

El PP utilitzarà "tots els instruments al seu abast" per frenar-ho

Fonts del PP, recollides per l'ACN, han avançat que aquesta formació utilitzarà "tots els instruments al seu abast" per frenar l'ús del català, el basc i el gallec al Congrés. Els populars no descarten cap via, tampoc la judicial, per evitar "una vulneració dels drets dels diputats".

"Més enllà del fet que ens haguem d'entendre amb traductors quan tenim una llengua comuna que és el castellà", diuen, la reforma "trenca el consens" de la cambra. Critiquen també que es pugui utilitzar les llengües cooficials ja al ple de la setmana que ve i alerten que la contractació exprés de traductors pot suposar una vulneració de la llei de contractació administrativa.

A més, el PP creu que la reforma hauria d'anar acompanyada d'un informe jurídic. Argumenta que "és de dubtosa constitucionalitat" perquè "la doctrina del Tribunal Constitucional diu que aquestes llengües només són oficials al seu àmbit territorial".

També acusen la presidenta, Francina Armengol, d'haver trencat el seu compromís de buscar "el consens" de tots els grups parlamentaris.
 

Recels dels lletrats

Un informe dels lletrats de la cambra d'aquest dimarts adverteix que, si bé la mesura és legal, és de "molt difícil aplicació, si no impossible, a curt termini".

Els lletrats no posen cap pega que la reforma s'admeti a tràmit i sigui debatuda en tramitació directa i en lectura única, cosa que implicarà que sigui aprovada de manera exprés al ple.

Ara bé, sí que avisen que la posada en pràctica d'aquesta mesura obligaria a "replantejar tots els procediments parlamentaris" tal com estan concebuts actualment.

Els lletrats recalquen que s'ha de tenir en compte que el reconeixement de l'ús exclusiu de les llengües espanyoles diferents del castellà fa imprescindible --com estableix la mateixa reforma-- que hi hagi mecanismes de traducció i interpretació cap a aquesta llengua.

Ho especifiquen així:

"Des del mateix moment en què se'n permeti l'ús, cal assegurar, d'una banda, la comprensió del debat i l'objecte d'aquest, i de l'altra, dotar de validesa jurídica plena i 'erga omnes' les iniciatives sobre les quals es discuteix i que, eventualment, resultin aprovades i, més àmpliament, a tots els documents, sigui quina sigui la seva naturalesa, que hagin de ser tramitats a la cambra."


No es pot alentir l'activitat del Congrés

Els serveis jurídics de la cambra recorden que l'activitat parlamentària "està determinada pel principi d'immediatesa, s'ha d'ajustar a uns terminis taxats i generalment breus, que difícilment es podran complir si [...] s'ha de procedir, com a pas previ a la tramitació, a la traducció al castellà".

Apunten també als canvis que caldria fer en àmbits com ara la traducció d'informacions de caràcter reservat o secret, i també al Butlletí Oficial de les Corts Generals, i el Diari de Sessions, que haurien de publicar les iniciatives escrites en la llengua oficial utilitzada i en castellà.

Pel que fa als debats, a més d'incidir que ha de "quedar assegurada la comprensió del discurs que es pronuncia en una llengua diferent del castellà", els lletrats posen l'èmfasi en l'"esforç logístic que això comporta" tenint en compte el volum de l'activitat parlamentària de ple i de les comissions durant el període ordinari de sessions.


Proposen concretar-ho més endavant

Per tot això, els lletrats indiquen que si la reforma tira endavant, perquè "no es vegi alterat el funcionament normal de la cambra", s'hauria d'interpretar que el reconeixement del dret a l'ús de les llengües cooficials "queda supeditat" als termes que es concretin més endavant.

Concretament, la reforma conté una disposició transitòria que remet a un acord futur de la mesa en què es fixaran els "procediments i els mitjans" per posar-la en pràctica.

El Congrés ha demanat assessorament tècnic al Senat sobre la manera com opera la cambra alta en la contractació d'auriculars, encara que no s'han produït contactes polítics.

Els primers contractes de la nova plantilla de traductors es podrien formalitzar amb romanents pressupostaris de la cambra, a l'espera que es convoqui un concurs públic.

ARXIVAT A:
Català Congrés dels Diputats
Anar al contingut