Trump admet que retirarà el suport a Kavanaugh si la denúncia de Ford el convenç

Les pròximes hores poden ser clau per als interessos de Donald Trump i la minsa majoria republicana al Senat nord-americà. Aquest dijous es decideix el futur de Brett Kavanaugh, el jutge ultra a qui, en principi, Trump fa costat per formar part del Tribunal Suprem. El jutge ha de declarar davant del Senat juntament amb una de les tres dones que l'acusen d'abusos sexuals quan era estudiant.

Compareix Christine Blasey Ford, la primera dona que va denunciar en públic els abusos. Dilluns hi va haver una altra denúncia i, aquest dimecres, una tercera presumpta víctima sostenia que el magistrat participava activament en festes on es drogava les noies per després violar-les en grup. Diu que la van violar en una festa, l'any 1982, i no recorda haver estat agredida directament per ell, però assegura que era a l'habitació durant les violacions.

Fins ara, Donald Trump ha defensat el seu candidat de manera aferrissada, però en una compareixença informativa ha admès que podria canviar d'idea segons el que digui Ford, que declara aquest dijous al Senat.

"És possible. L'escoltaré i diré: 'Ep!, m'ho estic repensant.' Això és possible. Els volem donar la possibilitat de parlar i els la donarem."

"Totes tres haurien de poder parlar? Bé, tothom ha de tenir una oportunitat. Ho hem ajornat, però tindran una gran oportunitat de parlar i presentar el cas. I sabeu què? Jo també em puc deixar convèncer."

El cas de Christine Blasey Ford, professora universitària, recorda uns fets que van passar fa 27 anys. Una altra professora, Anita Hill, va comparèixer davant el Senat amb una acusació explosiva. Va assegurar que havia estat assetjada sexualment pel seu supervisor, el jutge Clarence Thomas, que estava a punt de ser confirmat com a magistrat del Tribunal Suprem.

Però la denunciant va topar amb uns senadors --tots homes-- que es van negar a fer una investigació i a portar més testimonis, i la van menystenir. Uns dies després, el Congrés confirmava Thomas, que encara és a l'alt tribunal.

Anita Hill va perdre la batalla, però considera que va aconseguir trencar un tabú.

"Com a mínim, ara el problema de l'assetjament sexual és damunt la taula. I dones i homes que han passat per la mateixa experiència estan escrivint i dient que, per primer cop, en poden parlar."

Ara, la situació és molt diferent. El moviment #MeToo ha fet agafar molta consciència sobre els drets de les dones. Els republicans van amb peus de plom i basen la defensa del jutge en la suposada mala memòria de Christine Blasey Ford, que no recorda detalls del que va passar fa 36 anys i es podria estar confonent d'agressor.

Ted Huey, professor de Psiquiatria i Neurologia de la Universitat de Colúmbia, explica quina pot ser la reacció en casos traumàtics com aquest.

"Pot ser que, amb el pas dels anys, conservem malament la memòria perifèrica, però la memòria essencial la mantenim prou bé. Per exemple, pots no recordar si et van atracar al carrer 61 o 62, però sí que recordes que et van atracar."

L'afer relacionat amb Brett Kavanaugh també ha servit perquè moltes dones surtin a fer públiques violacions o assetjaments que van patir fa dècades. Totes asseguren que, com Ford, no ho van dir a ningú, i que, per por o vergonya, no es van atrevir a denunciar-ho. Set de cada deu dones no informen encara la policia quan les han violat.