Per què hi ha tants robatoris de coure i on acaba el material robat

Els robatoris a Rodalies són la punta de l'iceberg, perquè només suposen un 3% del total de sostraccions de coure a Catalunya, segons els Mossos d'Esquadra. Un percentatge molt petit però amb una afectació enorme sobre milers de persones. Fins al punt que els robatoris de cable de coure han acabat posant en escac tota la xarxa de Rodalies, de nou, aquesta setmana.

Però què té el coure, que el fa tan preuat? I quin circuit segueix, tot aquest material robat?
 

Un metall molt atractiu

El coure té múltiples aplicacions, té una vida il·limitada, perquè es pot reciclar, i no deixa traçabilitat. A més, és un dels metalls que millor es paguen.

El preu del coure fluctua en funció del mercat, però l'últim any ha oscil·lat entre els 5 i els 9 euros el quilo. Això és el que paguen a les ferrovelleries legals. Però és molt difícil que el coure robat trobi sortida en aquests negocis.

El Gremi de Recuperació de Catalunya, que agrupa unes 300 empreses de ferrovelleria, assegura que "els empresaris hi tenen molt a perdre i molt poc a guanyar; ningú vol posar en risc el seu patrimoni i el seu negoci". 

Aquestes ferrovelleries, de fet, han de facilitar cada setmana als Mossos un llistat de tota la gent a qui han comprat coure. I la policia, a més, fa registres periòdics a les naus per detectar possible coure sostret. Tot plegat fa d'element dissuasori, i els lladres busquen altres vies al mercat negre. La majoria de coure robat, segons el gremi i els Mossos, acaba a l'estranger. Sovint en direcció a l'est d'Europa, per carretera, o al principal consumidor d'aquest metall al món, la Xina, en vaixell. 

Des d'un tercer país, el coure se separa del plàstic que el recobreix. Aquí es perd la traçabilitat. Després, un cop triturat i tractat, torna a entrar al circuit, ara ja de manera legal. Es dona la paradoxa que pot acabar al lloc d'on ve.

Victòria Ferrer, directora del Gremi de Recuperació, diu que "és molt possible que acabi, de nou, en cables d'alta tensió per a Renfe. Perquè es ven a les empreses que fabriquen aquests cables. És com el plàstic d'un para-xocs d'un cotxe: acabarà tornant a ser el plàstic d'un para-xocs d'un cotxe." 

Sense tanques i accessible

El punt on es va produir el robatori de cable que va originar la incidència, el dia de les eleccions, es troba a uns 400 metres de l'estació de Montcada Bifurcació, però pertany al terme municipal de Barcelona. És a tocar de Ciutat Meridiana.

És un lloc relativament amagat, però sense tanques ni càmeres, i amb un accés gens complicat. El cotxe es pot deixar molt a prop.

Es reconeix el cable de coure que els lladres van tallar. És l'anomenat "feeder", un cable elèctric de més de 3.000 volts paral·lel a la catenària que alimenta. També són ben visibles els efectes de l'incendi, amb els sistemes de senyalització cremats. 

Des dels sindicats porten temps demanant que es protegeixin les línies de Rodalies igual que les de l'alta velocitat, que té tanques a tot arreu.

Segons Francisco Cárdenas, maquinista i portaveu d'UGT a Renfe, "nosaltres entenem que tot el traçat de Rodalies hauria d'estar amb tanques, però la gran majoria no en té. Si tu ara mateix recorres la via hi ha bastants punts on pots fer alguna mala passada. I quan dic bastants són bastants".

Tot i que des del sindicat consideren que el que va passar va ser "un sabotatge per anar a fer mal", sí que denuncien que "hi ha una total falta d'inversió en seguretat i manteniment. S'han fet actualitzacions a altres llocs d'Espanya que aquí no s'han fet", subratlla Cárdenas. 

El robatori del cable de coure, o un simple tall, té afectacions importantíssimes en el servei. En el millor dels casos, pot provocar que els trens circulin amb molt retard, a causa dels problemes en sistemes de senyalització. I en el pitjor, pot provocar el tall total de la circulació de combois.
 

Robatoris a l'alça

De robatoris de coure fa anys que n'hi ha, però ara estem en el pitjor moment dels últims cinc anys, segons ADIF. L'any passat van augmentar un 110% a Catalunya, però si ens fixem en l'àrea de Barcelona es van disparar, amb un augment de gairebé el 200%. En el que portem d'any, ja hi ha hagut una cinquantena de robatoris. 

ADIF té 1.200 quilòmetres de xarxa ferroviària a Catalunya, quatre vegades més que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Però, segons dades policials, concentra gairebé tots els robatoris. Un 96% afecten ADIF i un 4% FGC.