L'alcaldessa nord-catalana dels Banys desafia la justícia francesa i parla català al ple

La batllessa de la localitat nord-catalana dels Banys d'Arles i Palaldà, al Vallespir, ha desobeït la justícia francesa fent servir, parcialment, el català en el primer ple municipal, tot i la sentència que en prohibeix l'ús. Maria Costa ha dit que continuarà utilitzant el català als plens mentre no s'esgotin les instàncies judicials per recórrer la decisió de l'Estat francès. 

A més del francès, Costa també va fer servir l'anglès en el ple com una acció de desafiament. L'alcaldessa ha dit que, si l'Estat francès no prohibeix l'ús de l'anglès, com ha fet amb el català, "es posarà de manifest encara més la discriminació".

Després de la sentència del tribunal de Montpeller, alguns alcaldes dels cinc municipis afectats --Elna, Tarerac, els Banys, Sant Andreu de Sureda i Portvendres-- ja van anunciar que desobeiran el tribunal. La primera a fer-ho ha estat l'alcaldessa dels Banys en el ple celebrat aquest dimarts.

A l'inici de la sessió, Maria Costa ha fet un discurs, primer en català, advertint de la seva intenció.   

"Tot i que tinguem una sentència que ens ho prohibeix, aquest consell es farà parcialment en català, que és la llengua d'aquest país."

En francès, ha explicat la raó del seu desafiament: 

"La sentència, que evidentment hem recorregut, ha decidit que no podíem expressar-nos en català en primera instància. Fins que s'esgotin totes les vies jurídiques, nosaltres continuarem."

I, finalment, en anglès, Costa ha afegit: 

"No crec que traeixi les lleis franceses parlant en anglès, perquè, com sabeu, estem obligats a fer onejar la bandera de la Unió Europea als edificis oficials. Dono la benvinguda als americans, anglesos i irlandesos que han vingut fins aquí, podeu preguntar el que vulgueu, que respondrem el millor que puguem." 

Aquesta és la intervenció trilingüe de l'alcaldessa de Banys, Maria Costa, al ple d'aquest dimarts:

Els cinc municipis afectats per la sentència van modificar els reglaments municipals per poder parlar català. Ara, a més de recórrer i esgotar totes les instàncies judicials, estan disposats a arribar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. 
 

Trobada d'escriptors nord-catalans a Elna

A Elna, on van ser els primers a utilitzar el català en els plens municipals, s'ha fet la primera trobada d'escriptors nord-catalans amb entitats de promoció de la literatura catalana als Països Catalans, com la Institució Lletres Catalanes o l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Una nova acció d'aquest municipi per promoure l'ús del català. 

"Per veure si poden contribuir a solucionar problemes endèmics que tenim al Nord en termes d'edició, de difusió, de traducció", ha dit el tinent d'alcalde Pere Manzanares.

La lluita per salvar la llengua i la falta de relleu generacional són, per al'escriptor Joan-Lluís Lluís, els problemes a resoldre enmig d'una situació molt precària:

"A la Catalunya Nord la llengua s'està morint, és gairebé residual avui, per tant, és difícil que amb una situació tan precària surtin nous escriptors, és molt complicat, llavors hem de veure si podem imaginar mecanismes per ajudar-los a sortir els que tinguin ganes d'escriure, no podem obligar ningú a escriure."

Al mateix lloc on fa 140 anys arribava Jacint Verdaguer acompanyat d'altres escriptors catalans, durant més de dues hores els nord-catalans van poder explicar els problemes i situacions en què es troben.