El Premi Nobel de Física recau sobre François Englert i Peter Higgs, els pares del bosó de Higgs
El físic britànic Peter Higgs i el físic teòric belga François Englert, que el 1964 van postular per primera vegada l'existència del bosó de Higgs, també conegut amb el nom de "partícula de Déu", han guanyat el Nobel pel seu "descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra entesa de l'origen de les partícules subatòmiques amb massa".
El físic britànic Peter Higgs i el físic teòric belga François Englert, que el 1964 van postular per primera vegada l'existència del bosó de Higgs, també conegut amb el nom de "partícula de Déu", han guanyat el Premi Nobel de Física 2013, segons ha anunciat la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia. En el seu anunci, l'Acadèmia ha destacat que els dos físics han estat premiats pel seu "descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra entesa de l'origen de les partícules subatòmiques amb massa".
Englert (juntament amb Robert Brout, mort el 2011) i Higgs van predir, cadascú per la seva banda, però al mateix temps, l'existència d'aquesta partícula, que va adoptar popularment el nom del segon britànic. Ara bé, no va ser fins cinquanta anys més tard que aquesta predicció es va convertir en una certesa. El juliol passat, el Centre Europeu d'Investigació Nuclear, el CERN, va anunciar el descobriment d'una nova partícula subatòmica que era, amb molta probabilitat, el bosó de Higgs, el responsable de donar massa a les coses.
La metàfora de la piscina
Per entendre què és el bosó de Higgs, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina: imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les molècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
El Premi Nobel de Física el concedeix la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, fundada el 1793, i està dotat amb 922.000 euros. Es va concedir per primera vegada el 1901 un cop promulgats els estatuts de la Fundació Nobel i el seu guanyador va ser l'alemany Wilhem Roetgen, el descobridor dels rajos X.
Englert (juntament amb Robert Brout, mort el 2011) i Higgs van predir, cadascú per la seva banda, però al mateix temps, l'existència d'aquesta partícula, que va adoptar popularment el nom del segon britànic. Ara bé, no va ser fins cinquanta anys més tard que aquesta predicció es va convertir en una certesa. El juliol passat, el Centre Europeu d'Investigació Nuclear, el CERN, va anunciar el descobriment d'una nova partícula subatòmica que era, amb molta probabilitat, el bosó de Higgs, el responsable de donar massa a les coses.
La metàfora de la piscina
Per entendre què és el bosó de Higgs, alguns divulgadors científics recorren a la metàfora de la piscina: imagineu-vos que l'univers és una piscina gegantina on tot el que avança en l'aigua es troba una resistència, que és el que els dóna la massa. Les partícules que troben molta resistència és que tenen més massa i les que no en troben cap és que no en tenen, com és el cas dels fotons, de la llum. En la metàfora, les molècules de l'aigua de la piscina serien l'equivalent dels bosons de l'univers de Higgs.
El Premi Nobel de Física el concedeix la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, fundada el 1793, i està dotat amb 922.000 euros. Es va concedir per primera vegada el 1901 un cop promulgats els estatuts de la Fundació Nobel i el seu guanyador va ser l'alemany Wilhem Roetgen, el descobridor dels rajos X.
