Sandro Rosell: "No permetrem que es tornin a traspassar els límits de l'esportivitat"
El Barcelona està disposat a trencar les relacions institucionals amb el Reial Madrid en cas que es tornin a sobrepassar la temporada que ve "els límits de l'esportivitat", segons ha assegurat avui el president blaugrana, Sandro Rosell. En una declaració institucional de set punts, llegida per Rosell, el president del Barcelona ha apel·lat a "la responsabilitat social" del club català per no haver donat resposta abans "a les provocacions rebudes". Rosell ha dit que parlava "en nom de tots els barcelonistes que s'han sentit agredits i ferits per les greus acusacions i calúmnies que s'han dirigit darrerament contra el nostre club". Rosell també considera que les declaracions de José Mourinho han superat "tots els límits de la rivalitat esportiva".
La declaració institucional diu:
"1. Els clubs tenim una responsabilitat social que hem d'assumir i respectar per sobre de qualsevol rivalitat. Som dipositaris de moltes il·lusions col·lectives. Som exemple de conducta per a molts milions de persones, especialment per als nens. En el nostre cas, a més, som conscients que representem el sentiment de bona part d'un poble. I considerem que aquesta temporada el Reial Madrid ha traspassat tots els límits de la necessària rivalitat esportiva, dirigint acusacions cap al nostre club sense cap tipus de fonament.
2. Es va voler justificar l'extraordinari rendiment esportiu del nostre equip acusant de manera miserable els nostres metges i esportistes de fer ús de pràctiques de dopatge. Ens vam defensar, portant als tribunals les acusacions que ens va fer la Cadena COPE, que va citar de manera reiterada el nom del Reial Madrid com a font i origen de la informació. Els asseguro que si algú, en nom del FC Barcelona, s'hagués atrevit a fer una acusació d'aquest tipus, hauríem actuat amb fermesa, desmentint-ho de manera immediata i portant els seus responsables als tribunals. Hauríem agraït una resposta similar per part del Reial Madrid, que lamentablement no es va produir.
3. Les declaracions dels protagonistes sempre han acostumat a enriquir el debat futbolístic. Però aquesta temporada un empleat del Reial Madrid, el seu tècnic, també ha superat tots els límits de la rivalitat esportiva. Fins al punt d'atrevir-se a manifestar públicament que el nostre entrenador hauria de sentir vergonya d'alguna de les seves victòries. La roda de premsa que l'entrenador del Reial Madrid va protagonitzar després del partit d'anada de semifinals de la Champions al Bernabéu sí que avergonyeix qualsevol que se senti esportista. Va acusar el nostre club d'haver aconseguit títols gràcies a una mena de complot estatal i internacional, implicant en aquest complot el bon nom de l'Unicef i els estaments propis del futbol. Òbviament ens vam defensar, denunciant-lo davant la UEFA, que finalment va decidir actuar d'ofici i sancionar-lo.
4. De manera sorprenent, la resposta del Reial Madrid al legítim dret de defensar el nostre honor va ser una denúncia cap a vuit dels nostres jugadors, als quals va acusar de conductes antiesportives i, fins i tot, racistes, amb l'objectiu que no poguessin disputar el partit de tornada. També ens vam defensar i el Reial Madrid no es va sortir amb la seva, ja que la UEFA va rebutjar dues vegades les seves acusacions.
5. La rivalitat continuarà la temporada vinent, però no permetrem que es tornin a traspassar els límits de l'esportivitat. Perquè el futbol es mereix una competició neta i el FC Barcelona farà tot el que convingui per preservar-la. Si cal, tornarem a la justícia ordinària i als estaments esportius que corresponguin. Ara bé, que ningú esperi que ens posem a l'altura de determinats comportaments. Els nostres valors, els que ensenyem als joves de la Masia, els que defensem i respectem des de fa moltes dècades, no ens ho permeten.
6. La responsabilitat social que tenim davant milions d'aficionats al futbol ens exigeix mantenir unes determinades formes. El Reial Madrid i el FC Barcelona són institucions centenàries, amb un alt grau de compromís davant els seus socis, aficionats i davant la societat, i estan obligades a caminar plegades en determinats assumptes. Ara bé, si els límits de l'esportivitat es tornen a ultrapassar, estarem obligats a trencar les nostres relacions institucionals, fet que no desitgem de cap de les maneres. No ho desitgem, però no ens tremolarà el pols si ho hem de fer.
7. Fa uns dies el president del Reial Madrid deia que no pararà fins que guanyin "la desena". Esperem que ho intentin des dels terrenys de joc, amb esportivitat i recuperant una manera de fer que, em consta, volen molts madridistes. El president del Reial Madrid té l'oportunitat de tornar a reconduir les nostres relacions, dins i fora del camp. El futbol, que acostuma a tornar-te el que li dónes, en serà el gran beneficiat."
"1. Els clubs tenim una responsabilitat social que hem d'assumir i respectar per sobre de qualsevol rivalitat. Som dipositaris de moltes il·lusions col·lectives. Som exemple de conducta per a molts milions de persones, especialment per als nens. En el nostre cas, a més, som conscients que representem el sentiment de bona part d'un poble. I considerem que aquesta temporada el Reial Madrid ha traspassat tots els límits de la necessària rivalitat esportiva, dirigint acusacions cap al nostre club sense cap tipus de fonament.
2. Es va voler justificar l'extraordinari rendiment esportiu del nostre equip acusant de manera miserable els nostres metges i esportistes de fer ús de pràctiques de dopatge. Ens vam defensar, portant als tribunals les acusacions que ens va fer la Cadena COPE, que va citar de manera reiterada el nom del Reial Madrid com a font i origen de la informació. Els asseguro que si algú, en nom del FC Barcelona, s'hagués atrevit a fer una acusació d'aquest tipus, hauríem actuat amb fermesa, desmentint-ho de manera immediata i portant els seus responsables als tribunals. Hauríem agraït una resposta similar per part del Reial Madrid, que lamentablement no es va produir.
3. Les declaracions dels protagonistes sempre han acostumat a enriquir el debat futbolístic. Però aquesta temporada un empleat del Reial Madrid, el seu tècnic, també ha superat tots els límits de la rivalitat esportiva. Fins al punt d'atrevir-se a manifestar públicament que el nostre entrenador hauria de sentir vergonya d'alguna de les seves victòries. La roda de premsa que l'entrenador del Reial Madrid va protagonitzar després del partit d'anada de semifinals de la Champions al Bernabéu sí que avergonyeix qualsevol que se senti esportista. Va acusar el nostre club d'haver aconseguit títols gràcies a una mena de complot estatal i internacional, implicant en aquest complot el bon nom de l'Unicef i els estaments propis del futbol. Òbviament ens vam defensar, denunciant-lo davant la UEFA, que finalment va decidir actuar d'ofici i sancionar-lo.
4. De manera sorprenent, la resposta del Reial Madrid al legítim dret de defensar el nostre honor va ser una denúncia cap a vuit dels nostres jugadors, als quals va acusar de conductes antiesportives i, fins i tot, racistes, amb l'objectiu que no poguessin disputar el partit de tornada. També ens vam defensar i el Reial Madrid no es va sortir amb la seva, ja que la UEFA va rebutjar dues vegades les seves acusacions.
5. La rivalitat continuarà la temporada vinent, però no permetrem que es tornin a traspassar els límits de l'esportivitat. Perquè el futbol es mereix una competició neta i el FC Barcelona farà tot el que convingui per preservar-la. Si cal, tornarem a la justícia ordinària i als estaments esportius que corresponguin. Ara bé, que ningú esperi que ens posem a l'altura de determinats comportaments. Els nostres valors, els que ensenyem als joves de la Masia, els que defensem i respectem des de fa moltes dècades, no ens ho permeten.
6. La responsabilitat social que tenim davant milions d'aficionats al futbol ens exigeix mantenir unes determinades formes. El Reial Madrid i el FC Barcelona són institucions centenàries, amb un alt grau de compromís davant els seus socis, aficionats i davant la societat, i estan obligades a caminar plegades en determinats assumptes. Ara bé, si els límits de l'esportivitat es tornen a ultrapassar, estarem obligats a trencar les nostres relacions institucionals, fet que no desitgem de cap de les maneres. No ho desitgem, però no ens tremolarà el pols si ho hem de fer.
7. Fa uns dies el president del Reial Madrid deia que no pararà fins que guanyin "la desena". Esperem que ho intentin des dels terrenys de joc, amb esportivitat i recuperant una manera de fer que, em consta, volen molts madridistes. El president del Reial Madrid té l'oportunitat de tornar a reconduir les nostres relacions, dins i fora del camp. El futbol, que acostuma a tornar-te el que li dónes, en serà el gran beneficiat."
