La Fiscalia determinarà si veu delictes en la informació que el Barça ha posat al seu abast
La Fiscalia determinarà si veu delictes en la informació que el Barça ha posat al seu abast
Barça

Els cinc casos pels quals el Barça ha portat la gestió de Bartomeu a la Fiscalia

Repassem els episodis passats que poden constituir els delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat comptable apuntats en la presentació del "forensic"

Redacció Esport3Actualitzat

Les conclusions del "forensic", exposades aquest matí al Camp Nou, han revelat diverses accions de l'anterior directiva del club, presidida per Josep Maria Bartomeu, que podrien encaixar en els delictes "d'administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat comptable i documental".

Però quins són els episodis concrets que hi ha darrere d'aquestes faltes que apunta la investigació interna i dels quals la Fiscalia haurà de determinar, com ha assegurat Joan Laporta, si es van produir per "negligència o mala fe"? Aquests són els cinc fets detallats per l'advocat penalista Jaume Campaner:

1. Imports abusius. El fitxatge de Griezmann

El Barça requereix al fiscal que investigui la contractació d'Antoine Griezmann. Una operació amb "imports desproporcionats i abusius -superiors als 9 milions-  pagats a un despatx d'advocats sense l'adequada justificació" que podrien constituir administració deslleial i apropiació indeguda. Aquests delictes "castiguen a qui distreu diners de tercers en perjudici del patrimoni administrat", ha explicat el lletrat especialitzat en dret econòmic i processal. També es parla d'un "pagament il·legítim" per mitjà d'un contracte de 15 milions amb el club matalasser per un hipotètic tanteig de joves futbolistes que, en realitat, amagava un pagament per evitar que l'Atlètic de Madrid "col·laborés" amb les autoritats en una investigació.

2. Comissions desorbitades. El fitxatge de Malcom

L'arribada l'estiu de 2018 del brasiler Malcom per 41 milions d'euros, procedent del Girondins de Bordeus, va motivar "una comissió de 10 milions a tercers a través d'un contracte elaborat amb molta posterioritat al fitxatge". Per tant, el "forensic" ha detectat unes "primes" a intermediaris del 33%, molt superiors al que acostuma a ser habitual, al voltant del 5%. A partir d'aquest cas, Campaner ha arribat a afirmar que "hi ha empreses que van néixer per facturar únicament al FC Barcelona" i "pagament a intermediaris per fets inexistents o fora de mercat".

3. Distorsió comptable via intercanvis de jugadors. Intercanvis de Cillessen-Neto i Arthur-Pjanic

L'etapa Bartomeu va estar marcada per algunes operacions de permutes de jugadors d'altres equips que van generar alguns dubtes. Ara el "forensic" assenyala que aquests intercanvis es van taxar amb una valoració comptable molt per sobre del preu de mercat. "El resultat són beneficis artificials que no reflecteixen la situació econòmica del club (...) i això té un nom: delicte de falsedat comptable", en paraules de Campaner. Els bescanvis de Cillessen-Neto i Arthur-Pjanic, també investigat per la Fiscalia italiana per possible frau de la Juventus, estan sota la lupa.

4. Espai Barça. El cas del Club Esportiu Laietà

El macroprojecte de remodelació del Camp Nou i del seu entorn, refermat fa poc amb el suport dels socis, podia afectar una de les institucions esportives veïnes del Barça. Tot i no esmentar el Laietà, el lletrat ha descrit un cas que ja va ser reconegut per la junta anterior. L'abonament "per comprar el silenci" del club d'una compensació "d'1,5 milions perquè terceres persones no presentessin al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità, malgrat que les altres al·legacions dels altres interessats s'havien superat amb èxit i sense costos econòmics".

5. Pagaments a un vistaire que no treballava per al club

"S'han descobert contractes amb un observador amb un intermediari estranger en períodes on no consta cap servei". Tot i que el Barça i aquest vistaire especialitzat en futbol sud-americà havien pactat per escrit despatxar mensualment, "als arxius del club no hi consta cap informe". El perfil professional d'André Cury, que va deixar de treballar per a l'entitat blaugrana el 30 de juny passat, coincidiria amb aquestes característiques. El brasiler guanyava al voltant de 700.000 euros per temporada en concepte de seguiment de futbolistes de la seva àrea geogràfica.

Cal recordar que el Barçagate ha quedat al marge d'aquesta investigació perquè el cas ja està en mans de la justícia.

Anar al contingut