Cop judicial a les famílies monoparentals que demanen un permís de maternitat doble
La resolució d'aquest dijous del TJUE que torna la pilota a Espanya suposa, de moment, que es tanqui la porta a les famílies que ho reclamen
Amb la decisió d'aquest dijous del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es tanca, de moment, la porta a la demanda de les famílies monoparentals --en un 80% encapçalades per dones--, que reclamaven tenir dret a gaudir d'un doble permís pel naixement d'un fill o filla. És a dir, per ara seguiran sense poder beneficiar-se, més enllà de les 16 setmanes que els corresponen, de les altres 16 que pertoquen per llei a l'altre progenitor.
Concretament, el tribunal ha declarat inadmissible la petició que li havien fet els tribunals espanyols perquè es pronunciés, perquè considera que la demanda no s'adequa a les circumstàncies contemplades a la legislació europea.
Aquest pronunciament, però, no entra al fons de la qüestió, i ara la demanda seguirà el seu curs als tribunals espanyols, alguns dels quals ja hi han sentenciat en contra. Per això, ara la pilota està sobre la teulada del Tribunal Constitucional, que serà el següent a dictaminar en aquest periple judicial.
Elena Valle és la presidenta de l'Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya, i espera que aquest pronunciament sí que els doni la raó:
"No es tracta del dret d'un adult, sinó el d'un nen, de gaudir de les mateixes cures que en el cas que tingui dos progenitors"
D'on ve el pronunciament del TJUE?
El pronunciament del TJUE té l'origen en el cas d'una mare sola que, després de donar a llum el 2021, va demanar a la Seguretat Social --sense èxit-- les 16 setmanes que li haguessin correspost al segon progenitor.
La dona al·legava que la normativa espanyola discrimina els infants nascuts en famílies monoparentals, atès que en les que estan formades per dues persones el segon progenitor també gaudeix de 16 setmanes de permís per ocupar-se dels fills.
L'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social van denegar-li la sol·licitud adduint que un doble permís per a una mare monoparental constituiria una discriminació per a les famílies biparentals, atès que en el seu cas la concessió del permís no és automàtica i cada progenitor ha de complir determinats requisits legals a títol individual.
L'afectada va portar el cas al jutjat social 1 de Sevilla i aquest òrgan va expressar dubtes sobre la conformitat de la normativa espanyola en matèria de permís parental i la directiva relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors.
El jutjat sevillà considerava que la normativa espanyola no té en compte la situació específica dels progenitors de famílies monoparentals i creia que parteixen d'un desavantatge respecte de la resta en termes de conciliació i del temps dedicat a ocupar-se dels fills.
El Suprem no reconeix aquest dret a les famílies monoparentals
La jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem descarta que les famílies monoparentals puguin accedir a dues prestacions per naixement. Així ho va establir el març del 2023 després de tombar una resolució del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. Ara aquesta sentència està en mans del Constitucional.
El 2020 l'òrgan judicial basc va condemnar la Seguretat Social a reconèixer a una mare sola el seu dret a disposar de 8 setmanes addicionals de permís --les que en aquell moment corresponien per llei al segon progenitor. La Fiscalia, però, ho va recórrer al Suprem i li va donar la raó.
La Sala Social del TS va argumentar aleshores que és competència del legislatiu establir si una família monoparental pot gaudir dels permisos retribuïts per naixement i cura d'un fill que corresponen tant a la mare com al pare. I recordava que aquesta possibilitat la va descartar el Senat en el tràmit de la llei de l'avortament.
El passat mes de gener, la sala quarta del Suprem va fer un aclariment sobre aquesta sentència i va ratificar que, en el cas de les famílies monoparentals, no procedeix el reconeixement d'una nova prestació.
Com funciona el permís pel naixement d'un fill o filla
La normativa actual només regula els permisos pel naixement d'un fill o filla en el cas de les famílies biparentals. Els dos membres tenen dret a gaudir de 16 setmanes de permís cadascun que poden repartir-se de la següent manera:
► 6 setmanes obligatòries, ininterrompudes i a jornada completa, posteriors al part o a la resolució judicial o decisió administrativa en el cas de l'adopció.
► Les 10 setmanes restants es gaudiran per setmanes, de forma acumulada o alterna, en els 12 mesos següents al part o a la resolució d'adopció. La decisió s'ha de comunicar a l'empresa amb almenys 15 dies d'antelació.
Cal tenir en compte que la mare biològica pot anticipar el permís inicial de 6 setmanes fins a un mes abans de la data previsible del part. Per facilitar la conciliació, el segon progenitor --en general, la persona no gestant-- també podrà avançar-lo 10 dies per acompanyar i cuidar la gestant, segons la llei de famílies.
El permís es podrà ampliar 1 setmana per cada progenitor per cada fill o filla, a partir del segon, en cas de naixement, adopció o acolliment múltiples. També 1 setmana més per cada progenitor en cas de discapacitat del fill o filla.
També està prevista una ampliació per part prematur i hospitalització --per un període superior als 7 dies-- a continuació del part, fins a un màxim de 13 setmanes.
El govern espanyol ha anunciat que vol ampliar el permís de paternitat i maternitat fins a les 20 setmanes durant aquesta legislatura, i incorporar més flexibilitat per poder compatibilitzar-lo amb les feines a temps parcial.
