El Temporada Alta vol ser un crit a favor de la llibertat d'expressió

El Festival Temporada Alta programarà, a partir del 5 d'octubre, gairebé un centenar d'espectacles, una vintena d'internacionals i gairebé una seixantena de creació catalana. El festival vol donar cabuda a totes les veus i convertir-se, així, en un crit a favor de la llibertat d'expressió.

Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta, ho defensa així:

"Quan el món va una mica a la deriva va bé que hi hagi mirades diferents. Per tant, la programació del festival d'aquest any està feta amb la idea de dir: 'Senyors artistes, doneu-nos visions molt diferents sobre el que està passant avui dia'."

L'eslògan del Festival és "No volem callar" i ja des de l'anunci promocional juga amb "la veu". En aquest vídeo, la cantant d'OT Amaia interpreta l'èxit dels anys 70 de Jeanette "Yo soy rebelde".

💃 Us presentem "La Voz de España", el curt de @temporadaalta i Nanouk Films amb @Amaia_ot2017 que reinvindica la rebel·lia i la llibertat d'expressió des de la provocació. 🤫🤐 😤🙅‍♀️🎤🗯✊🗽
🤐 No volem callar 🤐 #veusTA #TA18https://t.co/mBTdNfqAh8 pic.twitter.com/SbRd6EM9v9

— Temporada Alta (@temporadaalta) 3 de setembre de 2018

El festival és un aparador al teatre internacional més punter i, com sempre, hi haurà les cares conegudes de grans directors, com Ostermeier, Korsunovas, Fabre o Platel. S'ha aconseguit portar companyies que no havien vingut mai. I en aquesta edició també hi haurà òpera, una "Traviata" de Verdi molt teatralitzada.

L'esperit de la revolucionària de Pina Bausch també hi planarà, amb una de les seves ballarines. I la creació contemporània explotarà amb Angelica Liddell, que torna després d'haver-se allunyat de l'estat espanyol durant un temps. I al costat d'aquesta pota ferma a la mirada internacional, l'aposta per la creació del país continua amb textos de Clàudia Cedó, Ivan Benet o Llàtzer Garcia.

Més de 54.000 espectadors van passar per les sales de teatre l'any passat. El Festival Temporada Alta té un públic fidel que descobreix des d'aquí la pulsió del teatre internacional i del teatre del país.

I en l'ambient teatral del país ha aixecat polseguera la dimissió del director del Lliure, Lluís Pasqual. Salvador Sunyer va firmar un manifest donant suport a Pasqual.

"A mi el que m'ha fet més pena de tot això és dir: 'Senyors, per què no es parla del què, de com s'han de gestionar els teatres del país, què hem de fer perquè hi vagi més gent?, què hem de fer perquè la creació sigui més potent?, en lloc del qui'."

D'aquí gairebé un mes, el Temporada Alta farà parlar de teatre.