Rússia i la Xina veten l'alto el foc temporal a Gaza mentre la fam fa estralls

S'esperava que avui el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es pronunciés per un alto el foc temporal, perquè els Estats Units per primera vegada ho portaven a votació. Però tant Rússia com la Xina, membres permanents del consell, han vetat finalment la proposta de resolució.

La resolució demanava una treva "immediata i sostinguda" d'unes sis setmanes, que protegís els civils i permetés el lliurament d'ajuda humanitària.

Pequín i Moscou qualifiquen el text d'hipòcrita perquè, diuen, no crida a abandonar directament les armes, no és prou contundent amb Israel, i dona llum verda a l'operació militar a Rafah, al sud de la Franja.

És la quarta vegada que la proposta d'un alto el foc és vetada al Consell de Seguretat. En les tres anteriors, els Estats Units van impedir la resolució perquè considerava que no recollia el dret d'Israel a defensar-se.

Després del veto rus i xinès, el president francès Emmanuel Macron ja s'ha ofert a negociar una nova resolució que permeti l'establiment d'un alto el foc a Gaza.

Blinken a Israel per impulsar la treva

Aquesta decisió del Consell de Seguretat impacta de ple en la visita a Israel del secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken. És la sisena gira pel Pròxim Orient del mandatari des de l'inici de la guerra.

Aquest matí s'ha reunit a Tel-Aviv amb el primer ministre Netanyahu, en un moment que les relacions entre els dos països s'estan tensant de manera indissimulada.

Blinken té molts temes per tractar amb el govern israelià. D'entrada vol impulsar l'acord per una treva de sis setmanes que s'està discutint a Qatar, amb vista a un possible intercanvi de presos.  Ahir va dir que les diferències entre tots dos bàndols s'estan retallant, però que encara queda molt per fer.

El secretari d'Estat també vol presentar alternatives a una invasió terrestre de Rafah, on s'acumulen gairebé un milió i mig de palestins, i a la qual els Estats Units s'oposen perquè provocaria una altra catàstrofe humanitària.

I un tercer objectiu fonamental: pressionar Israel perquè permeti entrar més ajuda humanitària a Gaza, on la fam s'ha disparat. Tant el president Joe Biden com Blinken han dit que això no pot continuar així. 

Situació crítica a la Franja

Ara mateix, la situació de desnutrició és crítica al nord de la Franja, on ja es compten els primers morts per falta d'aliments: són 27, tots nadons o menors.

Un 16 % dels infants pateix malnutrició greu. "Jo mateix, avui, he visitat sis nens amb complicacions greus", lamenta l'Ahmed Dhair, metge de l'Organització Mundial de la Salut a l'hospital Kadal Adwan, a Beit Lahiya.

Un d'ells és el Mohammed, de només 11 anys. "El vaig portar a fer una analítica i li falten molts glòbuls blancs. Està molt baix i feble, però no hi podem fer res. No hi ha ous, ni carn, cap proteïna. Ni peix, ni tampoc vegetals", explica la seva mare.

La utilització de la fam com a arma de guerra, com s'acusa Israel en els fòrums internacionals, ha portat els Estats Units a exigir l'alto el foc i l'entrada d'ajuda a Gaza. L'ONU adverteix que la de Gaza és, ara per ara, la crisi de fam catastròfica més important al món.

Tot plegat, mentre ja són més de 32.000 els palestins morts en l'ofensiva israeliana a Gaza, segons dades de Hamas.