L'església de Sant Romà de Sau, al pantà osonenc (Reuters / Nacho Doce)
L'església de Sant Romà de Sau, al pantà osonenc (Reuters / Nacho Doce)

L'ONU alerta del risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua

Un informe de la Unesco alerta que una quarta part de la població mundial està en situació de risc per contacte amb aigües contaminades

Esther Miró / Georgina PujolActualitzat

Una trentena de països lluiten, en aquests moments, contra importants brots de còlera. Es tracta d'una malaltia fàcilment evitable si es té accés a aigua potable i a un sistema de sanejament amb uns mínims d'higiene. Però aquest accés, considerat un dret humà per l'Assemblea General de les Nacions Unides, hi ha una quarta part de la població mundial que no el té garantit.

Al món, més de 2.000 milions de persones no té accés a l'aigua potable. I gairebé la meitat del planeta, uns 3.600 milions, no té un sanejament gestionat de forma segura. Són dades d'un nou informe de la Unesco i ONU-Aigua, que s'ha fet públic en el marc de la Conferència de l'ONU sobre l'Aigua, que ha començat aquest dimecres a Nova York. Els autors alerten del risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua que només es podrà evitar amb aliances i cooperació internacional.

A curt termini, la situació no es preveu que millori. En les properes dècades, l'escassetat d'aigua s'agreujarà, sobretot a les ciutats. L'informe de la Unesco preveu que la població urbana que pateix dèficit d'aigua potable es dupliqui, un fet que podria comportar riscos greus per a la seguretat alimentària i l'accés a l'electricitat.

Una dona i un gos a Sliema, a Malta, on el nivell de l'aigua ha arribat a mínims de rècord
Una dona i un gos a Sliema, a Malta, on el nivell de l'aigua ha arribat a mínims de rècord (Reuters / Darrin Zammit Lupi)

Malalties agreujades per la manca d'aigua sanejada

Una de cada quatre persones del planeta corren riscos de salut associats a aigües contaminades, per exemple, amb matèries fecals fruit d'un deficient o, en alguns casos, inexistent sistema de sanejament. Es calcula que, cada any, prop d'un milió i mig de persones moren per no haver pogut accedir a aigua potable.

També hi ha aigües que contenen plom, un tòxic present en antics sistemes de bombejament i en velles canonades, o que estan contaminades per productes químics, d'ús industrial o agrícola.

Per no parlar dels residus farmacèutics, que no s'eliminen ni tan sols en les modernes depuradores de països desenvolupats.

En aquestes aigües contaminades els bacteris poden desenvolupar resistència a la penicil·lina o altres antibiòtics. De fet, l'any 2019, prop de 5 milions de persones van morir al món per malalties vinculades a la resistència als antibiòtics.

Aquest és un problema que no només afecta els països en vies de desenvolupament –tot i que és on hi ha més feina per fer--, sinó també l'anomenat "primer món", sobretot poblacions marginades, vulnerables, com són els nuclis més pobres, els refugiats, o les comunitats indígenes.

La manca d'aigua sanejada provoca un agreujament d'algunes malalties. Per exemple, la meitat de centres mèdics del món no tenen un lloc on poder-se rentar amb aigua neta i sabó, una acció fonamental a l'hora de prevenir contagis.

Segons les Nacions Unides, per garantir l'accés a aigua potable, sanejament i higiene i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per al 2030, caldria multiplicar per quatre els esforços que s'estan fent ara en aquest àmbit.

Per aconseguir-ho, insisteix, cal un compromís ferm dels països, i unes inversions molt elevades, però que es calcula que podrien tenir un retorn de cinc dòlars o més per cada un que s'hi invertís.

El riu Tigris, amb el nivell d'aigua molt baix, a Amara, a l'Iraq
El riu Tigris, amb el nivell d'aigua molt baix, a Amara, a l'Iraq (Reuters / Essam Al-Sudani)

El component de gènere de l'escassetat d'aigua

L'escassetat d'aigua al planeta també té un component de gènere. Per exemple, allà on cal desplaçar-se per anar a omplir garrafes per al consum familiar, gairebé sempre són les dones les encarregades de fer-ho.

I pel que fa a qüestions d'higiene, les dificultats per mantenir-se netes durant la menstruació fa que les estudiants deixin d'anar a estudi. A països com el Sudan del Sud, per exemple, les noies perden una mitjana de 85 dies per curs.

També les dones que treballen fora de casa poden perdre oportunitats laborals per aquesta qüestió.

L'ús d'aigua augmenta un 1% cada any

En les últimes quatre dècades, el consum d'aigua a nivell mundial ha anat augmentant al voltant d'un 1% anual. L'informe calcula que continuarà creixent a un ritme similar fins al 2050, arran del creixement demogràfic, el desenvolupament socioeconòmic i els canvis de patrons del consum. L'increment es concentra, sobretot, en països amb economies emergents.

Els fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions torrencials, sovint malmeten i deixen fora de funcionament els sistemes de distribució d'aigua i sanejament.

D'altra banda, l'augment de les sequeres extremes i de llarga durada també està estressant els ecosistemes i pot tenir conseqüències nefastes per a la flora i la fauna.

L'escassetat hídrica s'està convertint en endèmica a causa de l'acceleració de la contaminació de l'aigua dolça i de l'impacte local de l'estrès hídric físic. Una de cada deu persones viuen en països on la demanda d'aigua és més alta que la quantitat de què poden disposar.

La crisi climàtica està redistribuint els recursos hídrics. Els autors asseguren que, en els propers anys, augmentarà l'escassetat estacional en regions del planeta on ara l'aigua és abundant i s'agreujarà en aquelles zones on actualment és escassa, com ara l'Orient Mitjà i la regió del Sahel, a l'Àfrica.

Efectes de la sequera a les restes de Miramar de Ansenuza, a l'Argentina
Efectes de la sequera a les restes de Miramar de Ansenuza, a l'Argentina (Reuters / Sebastian Toba)

La primera Conferència de l'Aigua en quatre dècades

Nova York acull aquests dies la primera Conferència de l'Aigua de les Nacions Unides que se celebra en més de 40 anys.

Poder accedir o no a aigua potable incideix en tots els aspectes de la vida i, per aquest motiu, les Nacions Unides reclamen abordar des de totes les perspectives possibles els reptes globals de l'aigua.

La Conferència de l'Aigua vol compromisos i accions per assolir els reptes que es plantegen al voltant de l'ús dels recursos hídrics. Entre alguns exemples positius, hi ha accions com les que ha liderat el govern de l'Índia o la coordinació que ha aconseguit millores a la regió del Danubi.

En la conferència hi participen representants governamentals, però també ONG, institucions financeres, organitzacions de la societat civil i el món acadèmic, membres de la comunitat científica i organitzacions filantròpiques.

L'informe, que servirà de base per als debats de la Conferència, assenyala que és urgent establir mecanismes internacionals per evitar que la crisi mundial de l'aigua es descontroli.

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàticaONU
Anar al contingut