Les sorpreses arqueològiques de l'Eixample: afloren restes d'un convent caputxí del segle XVI

Les obres dels nous eixos verds de l'Eixample de Barcelona han donat una nova sorpresa: les restes que l'equip d'arqueòlegs de l'ajuntament van trobar a finals de l'any passat al carrer Girona, entre la Diagonal i el carrer Mallorca, corresponen al convent dels Caputxins de Montcalvari, un edifici del segle XVI.

Inicialment, es va pensar que corresponien a una masia, però els objectes i materials que s'han extret confirmen la hipòtesi de l'estudi previ de l'arqueòleg Eric Sobrevia, que apuntava que es podia tractar de les restes del convent dels caputxins de Montcalvari, del qual no se sabia la ubicació exacta ni tampoc es té cap planell. 

Una pica beneitera i una làpida amb una creu 

S'han trobat, entre altres, una creu amb restes de policromia, una làpida inscrita i la resta d'una pica beneitera. Elements de caràcter religiós que segons ha explicat Marta Lucas, directora de l'excavació arqueològica, no es troben en una masia. Però un dels indicis determinants ha estat la porcellana xinesa.

"S'entén que la porcellana xinesa s'entrega com a dots als convents religiosos per entrar-hi. També hem trobat un fragment de làpida on tindrien una creu, fragments d'una pila beneitera, elements que no tindriem en una masia. Tot això són indicis que ens porten a pensar que serien els caputxins."

Els objectes trobats també quadren amb la cronologia. 

Els documents expliquen que els caputxins van començar la construcció del convent de Montcalvari el 1578 en aquesta zona de la ciutat, però fins ara no s'havien trobat elements que permetessin ubicar-lo amb precisió.

Segons l'estudi històric, el convent va ser ocupat per les tropes franceses durant el setge de 1697 i utilitzat com a hospital de campanya. Durant el setge de la ciutat durant la guerra de Successió de 1713 al 1714, el convent va ser bombardejat.

"L'estudi previ de la ceràmica ens quadra en totes les cronologies, les estructures no correspondrien a un mas com a tal i el fet que trobessin bales de diferents tipus de diferents exèrcits, com bombardes buides que exploten, algunes clarament emmagatzemades i d'altres que haurien explotat."

Amb l'edifici destruït pel bombardeig, els monjos el van llogar a un pagès a condició d'anar rehabilitant i recuperant alguns espais. Així, amb el temps, es va convertir en la masia que es va creure al principi. I la masia va ser de nou enderrocada cap al 1900 amb la construcció de l'Eixample.

Aquestes restes estaven tallades pel col·lector existent al centre del carrer de Girona. 

El que no s'ha trobat encara és una planta del monestir que permeti identificar els espais que s'han localitzat al carrer Girona. "No només un sol edifici sinó diversos en un recinte i no sabem en quina part estem", diu Marta Lucas.

Un celler, llambordes i vies de tramvia

En la primera fase de l'excavació que es va fer a la banda Llobregat del carrer es van trobar primer unes escales i després un soterrani que es va pensar que tenia les funcions de celler d'una masia. Allí ja es van trobar restes de porcellana xinesa, i restes de projectils, però cap vestigi religiós que donés més força a la sospita que fos el mateix monestir. Aleshores es va pensar que era una masia pròxima.

En aquest mateix carrer les obres van destapar les llambordes i les vies del tramvia que duia a Horta que havien quedat sota l'asfalt. Ara amb la nova urbanització al carrer Girona s'han conservat 45 metres de vies del tramvia entre la Gran Via i el carrer de la Diputació. 

També quedaran a la vista les llambordes originals a la plaça que es crea al carrer d'Enric Granados amb el del Consell de Cent.

L'excavació del carrer Girona s'acabarà cap a finals d'aquest mes de juliol perquè les obres d'urbanització es puguin acabar. Les estructures quedaran preservades al subsol amb sauló i una capa geotèxtil, com es va fer amb l'altra banda del carrer. El material i objectes recuperats es documentaran i estudiaran al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).