La seu de Ràdio Pakistan ha estat incendiada durant les protestes per la detenció de l'exprimer ministre Imran Khan (Reuters/Fayaz Aziz)

El Suprem del Pakistan obliga a alliberar l'exprimer ministre Khan enmig de les protestes

La màxima instància judicial declara il·legal la detenció, després que la violència als carrers hagi deixat almenys 10 morts i més de 2.000 detencions, i que l'exèrcit hagi amenaçat amb una "reacció ferma"

Juli Rodés AlmerActualitzat

El Tribunal Suprem del Pakistan ha ordenat aquest dijous l'alliberament immediat de l'exprimer ministre Imran Khan després de declarar "il·legal" la detenció de dimarts, que es va portar a terme desplegant un ampli operatiu militar.

Khan ha comparegut davant del Suprem després del recurs que els seus advocats han presentat contra un arrest que, immediatament, va desencadenar una onada de mobilitzacions, talls de carreteres i enfrontaments violents arreu del país.

Diversos monuments i edificis governamentals, entre els quals els estudis centrals de Ràdio Pakistan, han cremat aquestes últimes hores. Dimecres, a més, almenys set dirigents més del partit de Khan, el Moviment del Pakistan per la Justícia (PTI), també van ser detinguts acusats d'organitzar protestes violentes.

Les protestes per primera vegada també s'han fet contra l'exèrcit, al qual els partidaris de Khan acusen d'haver fet caure el primer ministre el 2022. En els aldarulls han mort almenys 10 persones, segons fonts policials i hospitalàries.

Edifici de Ràdio Pakistan en flames, aquest dimecres, a Peshawar (Reuters / Fayaz Aziz)

La policia també parla de centenars d'agents ferits i ha informat de la detenció de més de 2.000 persones, sobretot a les províncies del Panjab, la més poblada, amb capital a Lahore, i Khyber Pakhtunkhwa, amb capital a Peshawar.

Aquest dijous, per mirar d'evitar nous esclats de violència, el govern ha desplegat l'exèrcit pels carrers de la capital, Islamabad, i també en altres ciutats del país.

Aquest dimecres les forces armades pakistaneses ja han amenaçat amb una "reacció ferma" si hi havia més atacs a instal·lacions militars i governamentals.

Protesta per la detenció de Khan aquest dimecres als carrers de Peshawar (Reuters / Fayaz Aziz)

El successor de Khan, l'actual primer ministre, Shehbaz Sharif, ha comparegut a la televisió per denunciar que "un espectacle com aquest no s'havia vist en els últims 75 anys", en referència als aldarulls.

A Islamabad han pres la "zona vermella", on es concentren els principals edificis governamentals.

El govern ha ordenat la suspensió de les classes a tot el país i dels exàmens de final de curs. També ha tallat la connexió a l'internet mòbil i ha restringit l'accés a les principals xarxes socials.


"El geni ha sortit de l'ampolla"

La detenció dimarts de Khan va arribar després que l'exprimer ministre acusés un alt càrrec de l'exèrcit d'estar al darrere de l'atemptat per assassinar-lo que al novembre el va deixar ferit de bala durant un míting.

Khan no va aportar cap prova de les seves acusacions, i l'exèrcit va denunciar que eren "inventades i malintencionades".

"Ha dit en veu alta el que tothom deia en veu baixa", explica Elizabeth Threlkeld, experta de l'Stimson Center, un think-tank amb seu a Washington centrat en la pau i la seguretat internacionals.

Manifestació de partidaris d'Imran Khan a Londres aquest dimecres (Reuters / Henry Nicholls)

Consultada per l'agència AFP, afegeix que Khan "ha trencat alguns tabús sobre el fet de criticar obertament l'establishment i, especialment, l'exercit".

"Ara que el geni ha sortit de l'ampolla, és molt difícil, si no impossible, tornar-l'hi a ficar", rebla Threlkeld.

"El timing, el moment de la detenció [de Khan], és sorprenent", considera Michael Kugelman, director de l'Institut sobre l'Àsia del Sud al Wilson Centre de Washington, que veu en la detenció de l'exprimer ministre el missatge de l'exèrcit "que tots els cops d'estat estan permesos".


De la benedicció a la pèrdua de confiança

La desavinença de Khan amb els militars va esclatar l'abril de 2022 quan el van fer fora amb una moció de censura després de perdre el suport dels comandaments de l'exèrcit, el mateix exèrcit que quatre anys abans, segons molts analistes, havia beneït la seva arribada al poder gràcies a un electorat cansat de veure com se succeïen en el poder les mateixes famílies polítiques.

Els militars, que des de la independència del Pakistan el 1947 han donat tres cops d'estat i han governat més de tres dècades, no van veure amb bons ulls que Khan volgués marcar la política exterior i endarrerís el nomenament d'un responsable d'intel·ligència militar.

Policies desplegats a Peshawar després de l'incendi de Ràdio Pakistan (Reuters / Fayaz Aziz)

Un any després de deixar de ser primer ministre, Khan, de 70 anys, antiga estrella del criquet, un esport de masses al Pakistan, continua sent molt popular i tenint molts partidaris.

Això malgrat que té pendents un centenar de casos oberts contra ell per delictes de corrupció, que ell nega. Entre aquests delictes hi ha una acusació de frau immobiliari que és la causa oficial de la seva detenció dimarts, per ordre de l'agència pakistanesa de lluita contra el frau.

Uns casos, en qualsevol cas, que probablement li impediran que es pugui presentar a les eleccions que s'han de fer al novembre.

En aquest context, i enmig de la crisi econòmica que afecta aquest país asiàtic de 220 milions d'habitants, "el futur a llarg termini de la democràcia al Pakistan sembla molt incert", segons valora l'analista Hasan Askari en declaracions a AFP.

ARXIVAT A:
Pakistan
Anar al contingut