El món de Carmen Laforet, primer Premi Nadal, narrat pel seu fill en un llibre

Va destacar de ben jove en guanyar la primera edició del Premi Nadal amb "Nada", un dels llibres més llegits en llengua castellana. Carmen Laforet va rebre el premi un dia de Reis, el 6 de gener de 1944, a l'hotel Ritz, amb tan sols 23 anys.

Laforet va néixer a Barcelona el 1921. De petita, va marxar amb la família a Las Palmas de Gran Canaria. Orfe de mare als 13 anys, acabada la guerra civil, va tornar a Barcelona a estudiar, i es va instal·la a casa de l'àvia, al carrer Aribau.

Es va casar i va tenir 5 fills. Un d'ells, Agustín Cerezales Laforet, ha publicat un llibre amb textos, articles de premsa i correspondència de l'escriptora, "El libro de Carmen Laforet vista por sí misma". "Era una dona dotada d'un talent extraordinari des de petita", explica. "El llibre vol oferir la possibilitat al lector de descobrir-la. Que es perdi en el seu món, un món d'una coherència extraordinària", assegura. "Sempre té la mateixa manera de veure les coses. Sempre hi ha una bellesa de la vida en els seus textos."

"Nada", una novel·la realista on no passa res, fa un retrat de la Barcelona devastada per la guerra amb la població a la misèria i les ferides obertes.

Malgrat la joventut de l'autora quan la va escriure, l'obra desprenia maduresa. "Aquesta maduresa ve de la seva orfandat, de la tornada a una Barcelona amb el xoc d'un panorama de devastació física i moral", diu Cerezales. "Crec que va madurar molt de pressa, era una gran lectora i tenia un do poètic especial. Potser aquests tres factors podrien explicar que escrivís una novel·la tan quallada de tan jove."

"Nada" li va donar una fama sobtada de la qual sempre va voler fugir. "La fama, deia, la vull per als meus llibres, no per a mi", recorda que deia el fill de l'escriptora. "Li agradava ser com era i que la veiessin com era els que l'havien de veure. No l'interessava el que s'inventaven els altres."

"El més important de l'aparició de 'Nada' és com obre les portes a la dona escriptora. Ho deien Carmen Martín Gaite i Ana María Matute", valora ara Agustín Cerezales. "Va tenir importància en la forma de narrar i d'explicar. Ho assenyalava Azorín. La novel·la va marcar un pas en la història de la literatura."

Encara que no tan conegudes, però igual de valuoses, Laforet va publicar fins a setze obres més. Llibres de relats, de viatges, assajos, però, sobretot, novel·les. "La isla y los demonios", "La mujer nueva", "La insolación" o "Al volver la esquina", són alguns dels títols destacats.

"L'escriptura de Laforet té la virtut de no envellir", assegura Cerezales. "Et trobes amb qualsevol text seu dels anys 40, dels anys 60 o del anys 70 i t'està dient alguna cosa que encara t'importa".
 

El 2021 va commemmorar el centenari del naixement de Carmen Laforet, una de les escriptores més destacades de la literatura espanyola del segle XX. Va morir a Madrid el 2004, als 82 anys, però la seva obra continua despertant admiració entre els lectors, molts la descobreixen joves, perquè "Nada" és una de les lectures obligatòries a batxillerat.