"Cal refer confiances": Simó promet diàleg als partits i la comunitat educativa al Parlament

La comprensió lectora, l'abandonament escolar i la defensa del català a l'escola han estat els temes més destacats del ple monogràfic sobre educació en què Anna Simó s'ha estrenat al Parlament com a nova consellera.

Ho ha fet amb un compromís de més diàleg amb els partits i la comunitat educativa, per diferenciar-se del seu antecessor, Gonzàlez-Cambray, criticat per no haver sabut trobar els consensos en un curs marcat per l'avançament del calendari escolar, l'entrada dels nous currículums i amb 22.882 places que no s'han cobert per manca de substituts, segons ha denunciat el Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

Simó creu que cal refer confiances, i ha anunciat que ha agendat visites a les seus de tots els sindicats:

"Un dels reptes prioritaris que tenim és refer la confiança amb els representants dels professionals de l'educació, amb qui vull obrir vies de diàleg sincer i a qui vull demanar corresponsabilitat."

El ple estava previst per al 13 de juny, però els grups parlamentaris van acordar ajornar-lo després del cessament, un dia abans, de Gonzàlez-Cambray.

A banda dels conflictes laborals amb la comunitat educativa, els grups parlamentaris han recordat a Simó que l'educació arrossega reptes profunds.

En el debat s'ha parlat del català a les aules, en un moment en què el Tribunal Constitucional encara s'ha de pronunciar sobre la nova normativa aprovada fa un any, que prohibeix aplicar percentatges en l'aprenentatge.

Francesc Ten, de Junts per Catalunya, ha reclamat a Simó que cal "remuntar en la millora de l'ús del català en escoles i instituts, sense amagar el cap de la inspecció sota l'ala a l'hora de recuperar i controlar o vetllar per la vehicularitat del català". PP, Vox i Ciutadans han discrepat sobre aquesta qüestió.

On han coincidit tots els grups és a destacar les dades preocupants sobre el nivell de comprensió lectora, després de les dades demolidores segons les quals, a 4t de primària Catalunya se situa a la cua de l'Estat.

En l'últim informe PIRLS, i amb dades del 2021, Catalunya cau 15 punts en comprensió lectora respecte al 2016. Simó ho ha qualificat de preocupant:

"Els resultats de les proves PIRLS ja eren preocupants el 2016, i s'hi ha sumat la pandèmia. Amb això no dic no sigui cosa meva. El que dic és que no ve d'ara, que és molt estructural, que ve de molt enrere, i que per tant tindrem més feina per revertir-ho."

A més, els propers dies la conselleria entrant tindrà sobre la taula els resultats de les competències bàsiques, que l'any passat ja van demostrar una baixada del nivell en totes les matèries.

"El problema de l'educació no era el conseller Cambray --que també--, sinó la manca d'estratègia clara, l'acumulació de dèficits i la falta de diàleg social i institucional", ha apuntat Joan Carles Gallego, d'En Comú Podem.

Des del PSC, Esther Niubó ha qualificat d'"especialment preocupant la taxa de l'abandonament que tenim a Catalunya, que se situa en el 16,9%".

Pel seu cantó, la CUP ha demanat que hi hagi una rebaixa de ràtios i més recursos per poder parlar realment d'una escola inclusiva, mentre que el PP ha dit que cal escoltar i solucionar problemes "vergonyosos" com ara que es cobrin els sexennis cada nou anys, o el tracte que reben els interins, que ha qualificat de "despropòsit".
 

1.190 mestres i professors més

Justament el govern ha aprovat aquest dimarts que el curs que ve començarà amb 1.190 mestres i professors més a escoles i instituts. Amb això es vol donar resposta, entre d'altres, a la reducció de la ràtio a I3 i l'impuls de l'FP.

Gairebé 300 d'aquests professionals es destinaran a l'atenció de l'escola inclusiva, un dels principals reclams de centres i famílies. També augmentarà el personal d'administració i serveis, amb 75 persones més.

A més, s'ha aprovat la plantilla dels dos nous serveis territorials d'educació: l'Alt Pirineu i Aran i el Penedès.

Les reclamacions de la comunitat educativa

Entre altres reptes com el bullying o la lluita contra la segregació escolar, la comunitat educativa ja ha fet arribar les seves demandes principals a la nova titular d'educació: més docents, més places públiques --des d'infantil 3 fins a la formació professional-- i millores a les escoles per fer front a la calor.

Professorat, alumnat i famílies també reclamen més personal d'atenció educativa, com ara integradors socials o psicòlegs, i que es canviï el sistema de contractació de substituts per evitar aquestes prop de 23.000 places que aquest curs no s'han pogut cobrir, sobretot a secundària.

Protestes a la porta

Mentre a dins del Parlament seguia el ple, desenes de representants dels sindicats de professors Ustec, CGT, Intersindical i UGT s'han manifestat davant les portes de la cambra per exigir a Simó un nou rumb en la política educativa.

Els manifestants han reclamat una "negociació real per acabar amb les retallades" que el col·lectiu arrossega des del 2010, un pla d'estabilitat per al personal interí que superi els 3 anys d'antiguitat i no aconsegueixi superar els concursos de mèrits i les oposicions, i establir un calendari escolar "racional i consensuat".

Els professors portaven cartells amb les fotografies del conseller cessat, Josep Gonzàlez-Cambray, i de la nova responsable de l'educació catalana, Anna Simó, en què es podia llegir "Cambray liquidat" i Anna Simó no faci com Cambray".

Els docents han llançat proclames per una educació pública i de qualitat, democràtica, laica i en català.

En la seva primera entrevista, a "Els matins" de TV3, Anna Simó va insistir que adoptaria una actitud "dialogant".

"Seguirem defensant negociar el calendari"

En una entrevista a TV3, Iolanda Segura, la portaveu de l'USTEC-STEs, el sindicat majoritari de mestres, ha afirmat que "cal tancar l'etapa de deu anys de retallades", i s'ha mostrat confiada que podran tancar un acord amb el departament abans del setembre, que eviti la convocatòria d'una vaga coincidint amb l'inici del curs.

Entre altres mesures demanen la retribució dels sexennis pendents, l'equiparació de salaris a l'FP o dues hores lectives menys per als majors de 55 anys, a més de l'estabilització dels interins. En tot cas, Segura ha subratllat que no renuncien a seguir "defensant negociar el calendari escolar".

"És important tenir els dies a principis de setembre, quan realment tens la plantilla, quan pots fer cohesió d'equip i tirar endavant el treball educatiu o fer els traspassos d'informació. I això no es pot fer en quatre dies", ha afirmat.

Pots veure l'entrevista sencera aquí: