Una aula buida a l'institut Santiago Sobrequés de Girona (ACN)
Una aula buida a l'institut Santiago Sobrequés de Girona (ACN)

Què diu la nova llei del català a l'escola: sense percentatges i amb criteris pedagògics

Aquest dimecres el ple del Parlament debatrà la proposició de llei acordada entre Esquerra, Junts, PSC i En Comú Podem que s'aprovarà a finals de setmana

Mireia Rom Salvador/Ramon Radó TrillaActualitzat

La nova llei acordada per PSC, Esquerra, Junts i En Comú Podem té com a objectiu protegir el català a l'escola, sense fixar percentatges.

En comptes de reformar la llei de política lingüística, com contemplava l'acord del 24 de març entre els mateixos partits (del qual Junts va acabar desmarcant-se), ara s'aposta per una nova llei "sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari".

És la via que han trobat els quatre grups parlamentaris per esquivar l'obligació d'impartir el 25% de castellà a les aules, com marca la sentència del TSJC.

El ple del Parlament debatrà la proposició de llei aquest dimecres i s'aprovarà a finals de setmana, juntament amb el decret del govern.
 

Criteris pedagògics en l'ús de les llengües

El text acordat estableix que l'ús de les llengües als centres educatius "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius".

És la principal diferència respecte a la reforma de la llei de política lingüística anunciada al març i que va fer fallida per falta de consens.

L'ús de llengües també s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic que fixa cada centre. Els projectes lingüístics de cada centre s'han d'ajustar a l'ordenació curricular de cada etapa educativa i s'han d'elaborar "d'acord amb els criteris fixats" pel Departament d'Educació.

 

Sense percentatges

L'absència de referències a quotes o percentatges és una de les principals diferències respecte a l'acord del 24 de març passat.

La nova llei acordada estableix el català com a "llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge" i apunta que el castellà ha d'utilitzar-se "en els termes que fixin els projectes educatius de cada centre".

Segons el text, la presència concreta de cada llengua "ha de tenir en compte la situació sociolingüística" dels centres i l'entorn. A més, també s'han de valorar "els objectius de normalització lingüística", exclusivament a partir de "criteris pedagògics".

Una aula buida, sense alumnes, a l'IES Pere Vives d'Igualada
Una aula buida, sense alumnes, a l'IES Pere Vives d'Igualada (ACN/Nia Escolà)


Llengua vehicular i llengües curriculars

La nova llei estableix el català, "com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". A més, reconeix el castellà com a llengua curricular, una condició que també té el català.

La proposta entrada a registre aquest dimarts estipula que "l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius".

L'objectiu és que "tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials".

 

El català, llengua d'acollida

A més, la llei també designa el català com a llengua d'acollida de l'alumnat nouvingut.

Aquest punt va quedar eliminat en el text del 24 de març.

Un decret llei en contra de percentatges

L'acord entre els quatre grups parlamentaris no és l'única resposta a la sentència del TSJC que obliga a un 25% de castellà a les aules. Paral·lelament, el govern aprovarà un decret llei que rebutjarà explícitament l'aplicació de percentatges de llengües.

A partir de la nova llei i el decret, la conselleria d'Educació elaborarà les instruccions per enviar als directors dels centres abans del 31 de maig perquè no hagin de fer efectiu el 25% de castellà.

Aquest decret llei detallarà com elaborar els projectes lingüístics, que caldrà que siguin validats pel Departament d'Educació.

 

Garantir l'aprenentatge de l'aranès

El text inclou tres disposicions addicionals, una de les quals per garantir l'aprenentatge i l'ús curricular de l'aranès a l'Aran.

La llei es debatrà aquest dimecres al Parlament, abans de la sessió de control, i es votarà divendres al migdia.

La previsible aprovació de la llei, però, difícilment serà un punt final, sinó simplement un pas més en la batalla judicial sobre la llengua.

ARXIVAT A:
Educació Català Immersió lingüística
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut