Clam de famílies de joves amb trastorn greu de la conducta: "Nosaltres no som psicòlegs"
En una carta pública a les administracions, denuncien que els seus fills se senten exclosos del sistema i diuen que cal crear-los un recurs que ara mateix no existeix
"Ha tornat a passar, una altra vegada, un fill d'Afatrac ha estat trobat mort". És l'enèsim crit d'alerta que l'Associació de Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta (Afatrac) ha fet en una carta pública per reclamar a les administracions més recursos.
Denuncien que els seus fills no reben una atenció adequada ni a l'escola, ni a la sanitat, ni als serveis socials, ni a la justícia. Se senten, recurrentment, exclosos del sistema.
Van fer pública la carta el mateix dia que els pares de l'Àlex van trobar el seu fill mort al pis on vivia sol. Tenia 26 anys. En els últims tres anys han perdut la vida sis joves d'aquesta associació, que agrupa uns 270 familiars de persones amb trastorns greus de salut mental i de conducta i que, en alguns casos, com el de l'Àlex, deriven en addiccions.
El cas de l'Àlex, mort el 6 d'agost: "Les famílies no som psicòlegs"
Ho explica l'Imma Martín, la mare de l'Àlex, a qui van diagnosticar depressió severa i un trastorn de la personalitat. Una tristesa que va desembocar en una addicció a les drogues.
"Volia donar-li una il·lusió per viure, però ell no s'estimava. Per no pensar a matar-se, es prenia el que fos per quedar-se adormit. Dormint era feliç perquè no pensava."
Buscant la sortida a aquest malestar, l'Àlex va passar al llarg de la seva adolescència i joventut per hospitals psiquiàtrics, centres de dia i de desintoxicació. La mare lamenta la falta de continuïtat.
"Els metges te l'estabilitzen i te'l tornen cap a casa, fins que té la següent crisi o es baralla amb els veïns."
L'Àlex va tornar a l'hospital després d'un intent de suïcidi. Un cop en va sortir, al maig, la psiquiatra del Centre de Salut Mental d'Adults li va donar cita per a l'octubre. L'Imma carrega contra aquest sistema.
"Sis mesos per tornar a visitar un nano que s'ha autolesionat perquè no vol viure? Les famílies no som ni psicòlegs, ni metges, ni juristes, ni advocats I tenim la sensació que tot ens ho aboquen a nosaltres."
En el marc del Pla de Salut 2021-2025, que té l'objectiu de transformar l'atenció a la salut mental, una desena d'equips guia han començat a atendre a domicili joves d'entre 12 i 25 anys amb trastorns molt complexos, amb professionals de la salut i serveis socials. L'acompanyament dura entre sis mesos i dos anys, i els que requereixin més temps seran avaluats per una comissió.
Reduir hospitalitzacions
En l'últim trimestre d'aquest any també s'han d'implementar, en cinc territoris pilot, unitats hospitalàries amb programes de rehabilitació i recuperació per a persones amb trastorn mental greu i alta disfuncionalitat. L'objectiu és reduir les hospitalitzacions psiquiàtriques de llarga estada i afavorir la recuperació dins la comunitat, respectant l'autonomia dels pacients. Un model assistencial que s'emmiralla en l'Hospital Psiquiàtric de Salt, on existeix una continuïtat entre la xarxa de salut mental i la de serveis socials.
En paral·lel, una cinquantena d'equips de crisi atenen a domicili, des d'aquest estiu, infants i joves de 6 a 17 anys, de manera intensiva, en el moment en què es detecta un trastorn alimentari, autolesions o intents de suïcidi. Fins ara només tres centres de Catalunya aplicaven l'atenció domiciliària.
Són mesures molt ben acollides per les famílies, però que, en el cas de l'Àlex, arriben massa tard. "És molt dur, però penso que ell ara està on volia estar. És com qui vol fer un viatge i aconsegueix fer-lo", expressa l'Imma. Ara vol transformar el patiment en lluita per ajudar altres famílies. "No vull que ningú acabi igual que el meu fill".
El cas de la Montse, amb el fill a la presó: "Són uns indesitjables per a la societat"
La Montse (nom fictici) i el seu marit van adoptar el seu fill quan tenia poc més de tres anys. "Era un nano difícil", recorda. De seguida li van diagnosticar un trastorn sever del vincle i un trastorn d'estrès posttraumàtic derivat dels seus primers anys de vida a l'orfenat. Un diagnòstic al qual, anys més tard, se sumarien el de l'espectre autista i el de l'alcoholisme fetal, a més de reconèixer-li la condició de discapacitat.
"És una espasa de Dàmocles, el trastorn del vincle, perquè implica que no fas cas de l'autoritat. Ni la del mestre, ni la del psiquiatre, ni la del jutge, ni la dels pares, per més que els estimis", il·lustra. "I si no fas cas de l'autoritat, com vols adaptar-te a la vida?"
Encaixar en el sistema ha estat, precisament, la lluita de vida del seu fill. Des que era petit, ha canviat constantment d'escola, tant a l'ordinària com a la d'educació especial, en alguns casos perquè n'havia estat expulsat. També ha passat per la consulta d'una llarga llista de psicòlegs i psiquiatres.
"Al centre de salut mental infantil i juvenil i al centre de salut mental d'adults et donen visita cada dos mesos i et demanen ser els únics professionals que atenen el teu fill", es queixa. "I, mentrestant, els problemes hi són cada dia".
Uns problemes que, en el seu cas, es van fer vegada més greus i amb més violència, de la mateixa manera que creixia la desvinculació del jove respecte al sistema educatiu, i la bretxa entre ell i la resta de companys. Es va quedar sense amics.
"Un dia ens va trencar tots els vidres del cotxe a ple carrer. En aquella ocasió van venir els Mossos d'Esquadra i el van aplacar perquè el noi estava fora de si. En moments d'estrès entrava en una mena de trànsit en què només veia dues sortides: fugir o atacar."
Va intentar recuperar-se en diversos hospitals psiquiàtrics. En un d'aquests centres el van tenir 26 hores lligat al llit al llarg de sis dies. Van demanar als seus pares que l'anessin a buscar, i quan hi van arribar el van trobar tan estabornit que el van portar a l'Hospital Clínic, on els van dir que tenia una sobredosi per excés de medicació.
Una altra vegada va agredir la Montse i li va posar les mans al coll.
"En tots els centres de salut públics consideren que el meu fill no té una malaltia mental, i ens diuen que no tenen tractament per a ell, ni tampoc per a la resta de fills i filles d'Afatrac, i ens emplacen a Justícia."
La violència va arribar a tal extrem que un jutge va decretar una ordre d'allunyament. La nit de Cap d'Any passada la va trencar i va entrar a casa dels seus pares mentre ells eren fora. "El vam advertir que, si no marxava, avisaríem els Mossos, i ell va cremar la casa". Ara està a la presó per amenaces i continua pendent del judici per haver calat foc. El que demana la seva mare als jutges és "que vegin el seu trist funcionament i tinguin pietat d'ell aplicant una justícia restaurativa".
"Els nostres fills són uns indesitjables socials i necessitem cobertura institucional", reclama. Això comporta, segons demanen les famílies, un pis assistit per professionals tant de la salut com de l'àmbit social i una feina protegida i adaptada a persones amb vulnerabilitat, a més d'un reconeixement i una atenció adequada a tots els nivells, des de l'educació a la justícia, passant pels serveis assistencials.
Expulsats de l'escola o dels centres psiquiàtrics, molts joves no tenen on anar perquè la convivència amb la família és insostenible. La Generalitat reconeix que no existeixen recursos específics per a aquests casos i es planteja flexibilitzar els criteris perquè puguin accedir a serveis com llars residència, pisos assistits o l'acompanyament a la vida autònoma.
Actualment, a Catalunya hi ha 2.139 places de residència per a persones amb problemes de salut mental, 1.700 de les quals reben finançament públic. També hi ha 584 places de servei d'autonomia a la pròpia llar per a persones amb malaltia mental, que implica un acompanyament de 40 hores al mes.
Molts joves d'Afatrac, però, no hi tenen cabuda perquè no compleixen alguns requisits, com ara tenir acreditada una discapacitat igual o superior al 33% o comprometre's amb la prohibició estricta de no consumir drogues.
Desesperades, les famílies denuncien que, si no s'actua amb més recursos i més diversificats, els seus fills "estan abocats a la presó o al cementiri". "Els hem de crear un lloc que ara mateix no existeix", conclou la Montse.
Vídeos relacionats
- ARXIVAT A:
- Salut Mental
