51 balenes moren atrapades en una platja d'Austràlia, on s'intenta reflotar les supervivents

Sorpresa aquest dimarts a la platja de Cheynes, al sud-oest d'Austràlia. Un centenar de caps d'olla van quedar atrapats a la costa cap a les quatre de la tarda (hora local) i una bona extensió de la platja va quedar tenyida de color negre.

Aquesta vegada, més d'una cinquantena van morir després de no poder tornar a mar obert. La resta, 45 en total, estan sent alliberats pels equips de rescat, amb l'ajuda dels banyistes i de la gent de la zona.

Els animals els van veure per primera vegada dimarts a primera hora del matí a pocs metres de la costa, però a mesura que avançava el dia el grup es va anar acostant a la sorra.

Els caps d'olla són uns cetacis que tenen un comportament similar al de les balenes tot i que taxonòmicament són més semblants als dofins.

Incidents com aquest són habituals en algunes platges australianes, així com en altres punts del món. El fenomen és recurrent, i la causa, difícil d'explicar. El ministre de Medi Ambient d'Austràlia Occidental, Reece Whitby, defineix la situació com a "frustrant".

"El que estem veient aquests dies és completament angoixant. És una tragèdia terrible veure aquests caps d'olla morts a la platja."

Per què volen arribar a la platja?

El rescat és complicat. Els animals, de sis metres de llarg, lluiten per sortir de la sorra, però una vegada a l'aigua intenten tornar a la platja. De moment, una quinzena dels més de quaranta exemplars que han sobreviscut han pogut allunyar-se de la costa.

Els motius de l'encallament no són clars. Els experts apunten que el cap d'olla és un animal que té un vincle social molt potent i molt estret, i és per aquest motiu que tendeixen a seguir-se si algun exemplar té un problema. A més, s'acostuma a alimentar massa a prop de la costa.

D'altra banda, l'arribada a la platja d'aquests animals també podria estar relacionada amb les orques, que són els seus principals depredadors.

Segon dia de treball

Aquest dimecres, els equips de treball intenten, per segon dia consecutiu, tornar-los a mar obert. Per fer-ho, és clau alliberar-los tots alhora. I és que un inconvenient amb què s'estan trobant és que alguns dels caps d'olla alliberats han tornat de seguida a la sorra.

De moment, les autoritats han tancat temporalment la platja i han demanat que no s'hi presentin més voluntaris per donar un cop de mà.

El controlador d'incidents del Departament de Biodiversitat, Conservació i Atraccions d'Austràlia, Peter Hartley, s'ha mostrat "optimista" sobre la vida dels animals.

"Una vegada considerem que estan recuperats, que tenen prou força per tornar al mar, els hi retornarem, i ho farem allunyant-los bastants metres, superant inclús la zona de roques, perquè d'aquesta manera puguin començar a nedar en una zona més profunda del mar. Som optimistes i estem esperançats respecte al seu retorn al mar."

Un fet habitual

Aquesta espècie de cetaci ha estat involucrada en molts avaraments massius, com el cas dels 250 exemplars que van perdre la vida en una platja de Nova Zelanda l'any passat, els 380 que van morir a la costa de Tasmània el 2020 o els 470 que van morir el 2017.

A Escòcia, fa una setmana, un grup de 55 caps d'olla negres també van morir després de quedar encallats en una platja de l'illa Lewis.