Els equips de rescat no han pogut fer res per salvar la vida de les balenes (Reuters)

Moren 55 balenes després de quedar encallades en una platja d'Escòcia

Els científics investiguen les causes d'aquest tipus d'incidents i alerten que poden ser cada cop més freqüents per culpa de l'activitat humana

RedaccióActualitzat

Un grup de 55 caps d'olla negres han mort després de quedar encallats, aquest diumenge, en una platja de l'illa Lewis, a Escòcia.

Tot i que encara s'estan analitzant les causes de l'incident, l'organització benèfica marina British Divers Marine Life Rescue (BDMLR) creu que els animals podrien haver seguit una femella que havia donat a llum i que hauria quedat atrapada a la platja. Els intensos llaços socials d'aquest tipus de balenes haurien fet que la resta del grup la seguís per intentar ajudar-la, cosa que hauria desencadenat el tràgic final.

Segons un dels responsables d'aquesta organització, Dan Jarvis, els caps d'olla no acostumen a arribar a la costa. En aquest cas, afegeix, pot ser que estiguessin desorientats i angoixats davant d'alguna situació que ara s'intentarà aclarir. Els caps d'olla, que formen part de la família dels dofins, són les espècies de cetacis més susceptibles als encallaments massius.

"És un dels pitjors incidents que hi ha hagut a Escòcia almenys en les dues últimes dècades."  


Intent fallit de rescat

Quan els equips de rescat van arribar a la platja, només quedaven vives 15 de les 55 balenes que hi havia, entre elles, quatres cries. Després de donar-los els primers auxilis i d'intentar reflotar infructuosament algun dels exemplars encara vius, es va prendre la decisió de sacrificar-los i evitar, així, allargar el seu patiment.

"Tenint en compte el temps que portaven els animals fora de l'aigua i el seu mal estat, es va decidir que havien de ser sacrificats per motius de benestar animal."

Des de l'organització marina apunten que com més temps passessin les balenes a la platja, menys probable era que sobrevisquessin. Això és així, segons Dan Jarvis, perquè aquests animals no tenen la capacitat de suportar el seu propi pes a terra ferma i, per tant, "quan embarranquen, poden aixafar-se fins a morir".


Els encallaments massius, en auge

Els científics d'arreu del món encara estan intentant esbrinar què causa exactament aquest tipus d'encallaments massius. Però hi ha indicis clars que tenen a veure amb la contaminació provocada pels humans. Per exemple, Olaf Meynecke, investigador de la Universitat Griffith d'Austràlia, explica que els caps d'olla utilitzen un sonar sofisticat per orientar-se o trobar preses. Meynecke vincula els encallaments de balenes i dofins amb els canvis en els camps electromagnètics causats per l'activitat humana.

També Karen Stockin, experta en l'encallament de balenes a la Massey University de Nova Zelanda, alerta que, malauradament, aquests incidents podrien ser cada cop més freqüents a causa de l'augment de la contaminació química i del trànsit marítim.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientEscòcia
Anar al contingut