Els països del G20 emeten el 80% del gasos d'efecte hivernacle (EFE)

Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle assoleixen nivells rècord una vegada més

RedaccióActualitzat

Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle no paren d'augmentar i van assolir un nou rècord l'any 2022. Les concentracions mitjanes mundials de diòxid de carboni (CO2) van estar un 50% per sobre de l'era preindustrial per primera vegada, segons un nou informe publicat aquesta setmana per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). I el 2023 continuen creixent.


En la direcció equivocada

El butlletí de gasos d'efecte hivernacle de l'OMM destaca que el creixement de les concentracions de CO2  (+2,2 parts per milió) es va alentir lleugerament respecte a l'any anterior i a la mitjana de la dècada (+2,46 ppm per any), però ho atribueix probablement a les variacions naturals a curt termini del cicle del carboni.

El motiu més probable és un augment de l'absorció de CO2 atmosfèric pels ecosistemes terrestres i l'oceà després d'un esdeveniment de La Niña que va durar tres anys. Les noves emissions com a resultat de les activitats industrials van continuar augmentant.

L'última vegada que la Terra va experimentar una concentració comparable de CO2 va ser fa 3-5 milions d'anys, quan la temperatura era 2-3 °C més càlida i el nivell del mar era 10-20 metres més alt que ara. El CO2 representa aproximadament el 64% de l'efecte de l'escalfament del clima.

Pel que fa a les concentracions de metà i d'òxid nitrós, també van pujar. El metà representa al voltant del 19% de l'efecte d'escalfament. L'augment del 2021 al 2022 va ser lleugerament inferior al rècord observat entre el 2020 i el 2021, però considerablement superior al creixement anual mitjà de l'última dècada.

En el cas de l'òxid nitrós, un potent gas d'efecte hivernacle i un producte químic que esgota la capa d'ozó, es va registrar l'augment interanual més alt mai observat.

Emissions de gasos d'efecte hivernacle(WMO)


Amb aquests resultats, el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas, adverteix que

"Malgrat dècades d'advertiments de la comunitat científica, milers de pàgines d'informes i desenes de conferències sobre el clima, encara anem en la direcció equivocada"


Si no es reverteix aquesta tendència d'emissions, l'augment de la temperatura global tendirà a estar molt per sobre dels objectius de l'Acord de París a finals d'aquest segle, i això implicarà un clima més extrem.

Vigilància mundial de gasos amb efecte d'hivernacle


El mes de maig, el Congrés Meteorològic Mundial va aprovar el Global Greenhouse Gas Watch, una iniciativa que farà un seguiment sostingut dels gasos amb efecte d'hivernacle, i comptabilitzarà tant les activitats humanes com les fonts i embornals naturals. És important perquè encara existeixen incerteses sobre el cicle del carboni i els fluxos a l'oceà, la biosfera terrestre i les zones de permagel.

Un dels objectius és obtenir més informació sobre els anomenats "punts d'inflexió", és a dir, aquells límits del sistema climàtic en els quals un cert nivell de canvi condueix a una cascada de canvis autoaccelerables i potencialment irreversibles. Alguns exemples serien la possible desaparició ràpida de la selva amazònica, la desestabilització de grans capes de gel o la desacceleració del corrent atlàntic meridional de retorn.

També cal aprofundir en els mecanismes de retroalimentació, en la variabilitat natural del principals gasos amb efecte d'hivernacle i en el gasos diferents al CO2, alguns d'ells, com el Metà, amb un potencial d'escalfament global més gran, i amb un futur d'emissions més incert. Aquest programa de vigilància hauria d'estar operatiu el 2028.

 

ARXIVAT A:
Meteorologia
Anar al contingut