Científics catalans constaten que el permagel s'està desglaçant més ràpid del que es pensava
Un grup de científics del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) ha comprovat que el permagel s'està desglaçant més ràpid del que es pensava, després d'una expedició a Alaska.
El permagel és la capa de terra congelada de manera permanent, que cobreix una quarta part de la superfície terrestre de l'hemisferi nord. Aquesta capa conté, atrapats, gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni i el metà.
Quan el permagel es descongela, la matèria orgànica que conté la torba es descompon i el carboni i els nutrients emmagatzemats durant milers d'anys s'alliberen, en forma d'emissions de gasos que provoquen més escalfament, poden diluir-se en els cursos d'aigua i poden ser absorbits per una o una altra via per diferents éssers vius.
Conseqüències d'escala planetària
Els investigadors del CREAF Olga Margalef, Oriol Grau i Sergi Pla-Rabes han detectat que les fronteres de terra congelat de més al sud han retrocedit cap al nord entre 30 i 80 quilòmetres en les últimes dècades.
La degradació del permagel és visible tant en els marges com a les zones centrals de les torberes. Els científics recorden que el desglaç del permagel és una de les amenaces globals més importants i que comportarà canvis biogeoquímics importants.
Segons Margalef, "amb la descongelació esperem emissions enormes de CO2 a l'atmosfera, però també l'alliberament de grans quantitats de fòsfor o de nitrogen a l'aigua i disponible per als organismes".
La recollida de mostres de terra congelat és difícil, per la duresa del terreny. Es fa servir un barrinador amb un motor acoblat, dissenyat específicament per a aquesta tasca.
Els científics expliquen que és difícil predir amb certesa quins seran les conseqüències del desglaç del permagel, però a causa de la gran superfície que ocupa i de les grans reserves de carboni que conté, alerten que els efectes tindran una escala planetària, que "ens podria portar a un punt sense retorn en termes climàtics".
També hi hauran conseqüències directes sobre les infraestructures humanes, perquè el terra descongelat es desestabilitzarà i posarà en perill edificis i carreteres situades en les latituds afectades.
