Morir-se a Catalunya pot costar el triple que a la majoria de llocs de l'Estat

Un extreballador d'una gran funerària admet que els obliguen a vendre els serveis més cars o a cobrar-ne de no reals

Actualitzat

Morir-se a Catalunya pot costar més de 6.000 euros, el triple que a la majoria de llocs de l'estat espanyol, i els preus a Barcelona són dels més elevats de tot Europa.

El 60% del mercat està en mans d'una desena d'empreses i, en alguns municipis i comarques com el Garraf, l'Alta Ribagorça o el Priorat, només hi opera una funerària, cosa que els permet imposar condicions.

Els abusos van d'inflar els preus o forçar a contractar serveis innecessaris a permetre que les funeràries tinguin firmats contractes amb els hospitals per fer això que explica Aureli Sánchez, president d'ESFUNE, l'associació que agrupa les petites funeràries de Catalunya:

"Hi ha 300 hospitals i geriàtrics de Barcelona ciutat que tenen contracte d'exclusivitat amb aquesta funerària."

Sánchez explica que els familiars es troben, que quan s'assabenten que el seu familiar ha mort, es troben que ja l'han traslladat al tanatori d'aquesta companyia:

"On és el meu familiar?, vagi a Sancho de Ávila. Llavors aquests pobres familiars contracten aquesta funerària."

 

Notícia relacionada: El preu de morir-se a Catalunya: radiografia d'un sector liberalitzat

 

Extreballador d'una funerària: "T'obliguen a aprofitar-te del dolor per fer negoci"

 

Un extreballador d'una empresa funerària, que no vol dir el seu nom per por de represàlies, admet, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", que els obliguen a aprofitar-se del dolor de les famílies per vendre al màxim possible.

Parla de vendre els serveis més cars i, fins i tot, de facturar-ne alguns que no s'arriben a donar. Ell va treballar 8 anys per diferents empreses del sector:

"Entren al tanatori, fan la vetlla, es fa la cerimònia al mateix tanatori i després aquesta persona se l'incinera. On és el cotxe fúnebre? No s'ha fet servir, però es cobra. Els diuen que els posen músics, que entren de forma gratuïta, però no és veritat els els estan cobrant."

♦ "Passi per caixa", el "30 minuts" sobre el preu de morir-se a Catalunya

 

Una factura sense haver contractat res amb la ells

Gerard Amorós també denúncia un abús: va enterrar la seva mare fa vuit mesos al Ripollès. Havia contractat els serveis amb Interfuneràries perquè eren els que li oferien millor preu, però el dia del funeral els funcionaris d'una altra companyia, d'Áltima, els esperaven al cementiri.

"No havíem contractat res amb ells, se'm van presentar el dia de l'enterrament, amb una factura de preu desproporcionat i dient-me que si no els pagava la factura no podia enterrar la meva mare. Això a les portes del cementiri."

El Gerard va firmar perquè va ser l'única manera d'enterrar a Dòrria la seva mare.

"Quan l'estàvem vetllant, em diuen que si l'endemà a les vuit no hi ha els diners al compte no fan res"

Aquests abusos es donen fins i tot quan la família no té recursos per pagar l'enterrament i se li reconeix el dret a un de gratuït. És el cas de la Lídia Fornés, que es va quedar vídua aquest agost després que el seu marit morís ofegat.

"Quan el cos ja estava allà, quan l'estàvem vetllant, em diuen que si l'endemà a les vuit no hi ha els diners al compte el cos es queda allà; que no l'enterren, no el mouen i ens donen dret a veure'l, res."

Davant d'aquesta pressió, la Lídia va fer una col·lecta familiar per pagar el servei i enterrar el seu marit.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut