Lluís Llach posa punt final a la seva carrera artística amb el seu nou disc "i."
Lluís Llach acaba la seva carrera artística després de 40 anys amb "i.", en el qual recupera tres velles cançons i inclou un antic tema inèdit i sis nous i recents més, que són la base de l'actual gira homònima, que acabarà el 24 de març del 2007 al seu poble natal, Verges, al Baix Empordà. El cantautor ha elegit per al seu últim treball les deu cançons a les quals se sent més vinculat i les ha gravades en un estudi de Girona com si es tractés d'un recital en directe per "caçar l'ambient dels assajos, la seva frescor, encara que ha estat un repte per als productors", tal com ell mateix ha reconegut en la presentació del disc.
Llach obre el seu nou disc amb "A poc a poc", un tema que va compondre inspirant-se en "el viacrucis i crucifixió de l'Estatut" durant el procés de desenvolupament i aprovació del nou Estatut català, segons ha declarat en roda de premsa. Sobre el mateix tema, ha confessat, versa també "Tossudament alçats".
El segueix un dels seus clàssics, "Tinc un clavell per tu", al qual ha canviat la lletra per presentar una versió més "clàssica i afrancesada", ha explicat el seu autor.
Les altres dues cançons ja conegudes són "Jo hi sóc si tu hi vols ser", amb nous arranjaments, i "Geografia", que tanca l'àlbum i que el seu autor ha definit com el seu "mapa de carreteres personal d'ètica que des de fa anys intento seguir".
"i." inclou una quarta cançó antiga, però que mai va arribar a gravar i que Llach va interpretar poques vegades, "El dia", i sis de noves, com "Sempre queda un fil", fruit de "la forta tensió emotiva" a la qual es va veure sotmès a l'hora de compondre la banda sonora de la pel·lícula "Salvador", de Manuel Huerga, perquè va conèixer les seves germanes poc després.
Llach ha reconegut admirar profundament les germanes Puig Antich, perquè van fer de "cordó umbilical" i li van transmetre "tot l'amor familiar durant els seus últims dies", i amb aquest tema ha volgut reflexionar sobre "què va passar després del drama, els seus sentiments i com es va trencar o es va mantenir el cordó que els unia".
El cantautor ha indicat que no podia deixar la seva carrera musical sense rendir un últim tribut al seu malaguanyat amic i poeta Miquel Martí i Pol amb "Sabessis bé/MMP", un tema inspirat en la música popular brasilera que tant adorava el poeta de Roda de Ter.
Així mateix, a "i." Llach tradueix per primera vegada una cançó del francès al català, "Fins quan i per qui", un tema de Barbara, "una bogeria que el bon gust no em perdonarà mai", explica, però que li serveix per retre homenatge a la vella tradició francesa.
Però "Fins quan i per qui" també és un homenatge al grup amb el qual va començar a cantar el 1967, Els Setze Jutges, i que va començar un moviment cultural, identitari i antifranquista molt important que les institucions públiques no han reconegut mai.
Llach ha assegurat que no vol fer una lectura nostàlgica ni del disc ni de l'espectacle perquè "no vaig acomiadant-me, sinó que mostro el meu últim treball, l'últim en tots els sentits". El cantautor vol "acabar amb força creativa perquè és una mostra de respecte al públic", si bé ha reconegut sentir-se molt emocionat durant els aplaudiments que segueixen els concerts perquè ja s'acosta l'últim.
La primavera que ve Llach deixarà els escenaris i els estudis de gravació, encara que ha reconegut que "si necessito comunicar-me amb la gent, pot ser que ofereixi algun recital acompanyat només pel piano, o compongui la música d'obres de teatre si m'ho demanen". Per Llach, és hora de deixar pas "als nous cantants, que tenen una preparació extraordinària i que, en un sector que està de cap per avall, hauran d'inventar nous camins per retrobar-se amb la gent".
El segueix un dels seus clàssics, "Tinc un clavell per tu", al qual ha canviat la lletra per presentar una versió més "clàssica i afrancesada", ha explicat el seu autor.
Les altres dues cançons ja conegudes són "Jo hi sóc si tu hi vols ser", amb nous arranjaments, i "Geografia", que tanca l'àlbum i que el seu autor ha definit com el seu "mapa de carreteres personal d'ètica que des de fa anys intento seguir".
"i." inclou una quarta cançó antiga, però que mai va arribar a gravar i que Llach va interpretar poques vegades, "El dia", i sis de noves, com "Sempre queda un fil", fruit de "la forta tensió emotiva" a la qual es va veure sotmès a l'hora de compondre la banda sonora de la pel·lícula "Salvador", de Manuel Huerga, perquè va conèixer les seves germanes poc després.
Llach ha reconegut admirar profundament les germanes Puig Antich, perquè van fer de "cordó umbilical" i li van transmetre "tot l'amor familiar durant els seus últims dies", i amb aquest tema ha volgut reflexionar sobre "què va passar després del drama, els seus sentiments i com es va trencar o es va mantenir el cordó que els unia".
El cantautor ha indicat que no podia deixar la seva carrera musical sense rendir un últim tribut al seu malaguanyat amic i poeta Miquel Martí i Pol amb "Sabessis bé/MMP", un tema inspirat en la música popular brasilera que tant adorava el poeta de Roda de Ter.
Així mateix, a "i." Llach tradueix per primera vegada una cançó del francès al català, "Fins quan i per qui", un tema de Barbara, "una bogeria que el bon gust no em perdonarà mai", explica, però que li serveix per retre homenatge a la vella tradició francesa.
Però "Fins quan i per qui" també és un homenatge al grup amb el qual va començar a cantar el 1967, Els Setze Jutges, i que va començar un moviment cultural, identitari i antifranquista molt important que les institucions públiques no han reconegut mai.
Llach ha assegurat que no vol fer una lectura nostàlgica ni del disc ni de l'espectacle perquè "no vaig acomiadant-me, sinó que mostro el meu últim treball, l'últim en tots els sentits". El cantautor vol "acabar amb força creativa perquè és una mostra de respecte al públic", si bé ha reconegut sentir-se molt emocionat durant els aplaudiments que segueixen els concerts perquè ja s'acosta l'últim.
La primavera que ve Llach deixarà els escenaris i els estudis de gravació, encara que ha reconegut que "si necessito comunicar-me amb la gent, pot ser que ofereixi algun recital acompanyat només pel piano, o compongui la música d'obres de teatre si m'ho demanen". Per Llach, és hora de deixar pas "als nous cantants, que tenen una preparació extraordinària i que, en un sector que està de cap per avall, hauran d'inventar nous camins per retrobar-se amb la gent".
