Kensington, el vagó de cua de la crisi del fentanil i el tranq als Estats Units

Fentanil i xilazina, la barreja de drogues que està fent estralls als EUA

Actualitzat

"Foteu-vos la càmera al cul. No volem sortir a YouTube". Amb aquestes paraules ens acomiada de Kensington un jove que persegueix amb bicicleta i a bon ritme el cotxe de l'ONG Angels in Motion amb què hem estat recorrent els carrers d'aquest barri al nord de Filadèlfia. La seva agilitat i bon estat físic fa pensar que és dels que ven droga i no dels que en compra, però ja ens ho havia advertit Dawn Killen, una de les voluntàries de l'ONG: "Estem farts del 'traumaporn'".

Ells n'estan farts, que vinguin youtubers a gravar amb el mòbil i exposin, sense el seu consentiment, la seva intimitat i misèria: "Si voleu parlar amb ells els haureu de difuminar la cara. La situació ja és prou complicada perquè encara ho fem més gros del que és." I és gros. Molt. I trist. I difícil.

L'inici d'aquesta història és en algunes farmacèutiques, en algunes consultes de metges, en els laboratoris clandestins dels narcotraficants, en els càrtels de la droga, en l'oferta i la demanda.

És una història coneguda. Nosaltres hem anat al final, al vagó de cua d'una crisi de salut pública que s'estén per tot el país.

 

Aquí tothom porta una agulla a la mà. O dues. I gairebé tothom ha estat a la presó alguna vegada. També gairebé tothom ho ha intentat deixar alguna vegada i ha tingut alguna sobredosi, però ha sigut a temps d'explicar-ho.

La brutícia s'acumula al carrer i sovint no es distingeix de les pertinences dels que hi viuen.

La cantonada que formen les avingudes Kensington i Allegheny, coneguda com la K&A, és el nervi principal d'aquest mercat de la droga a l'aire lliure. Per 3 dòlars pots demanar a algú que et punxi al coll. La dosi en val entre 3 i 5.

En venen a cada cantonada, i de cantonades n'hi ha centenars. Hi pots trobar de tot. El problema ara és saber què compres. Aquestes són les converses que hem tingut amb les persones que han volgut parlar amb nosaltres.


Dawn Killen, voluntària d'Angels in Motion

Tres dies a la setmana els voluntaris d'aquesta ONG recorren el barri repartint menjar, mantes i antídot per a la sobredosi.

El que també reparteixen, però no es veu, és confiança; establir una relació que eventualment pogués portar aquella persona a un programa de rehabilitació. No és fàcil. I quan algú diu que està preparat per intentar-ho, no sempre n'hi ha prou: "Vaig treballar durant 6 anys amb una persona, i el dia que em va dir que sí, que ho provéssim, era dissabte, i com que no tenia assegurança mèdica i no hi havia ningú a l'oficina de salut, no vam poder omplir els papers per a una plaça pública. Vam perdre aquella oportunitat."

"Vaig estar enganxada als opiacis amb recepta mèdica que em van donar per a un postoperatori."

La Dawn té energia i llum. I sap de què parla "Jo era consumidora d'heroïna. Hi vaig anar a parar després d'estar enganxada als opiacis amb recepta mèdica que em van donar per a un postoperatori. Venia aquí, comprava i marxava. Mai vaig ser sensesostre", explica.

"Ho vaig poder deixar el 2012, i quan vaig tornar al barri el 2015, tot havia canviat de manera radical. L'heroïna la pots consumir dues vegades al dia, i estàs bé. Et dura. Però el fentanil, no. L'efecte és molt curt i el risc de morir-te, més alt. Al cap de 4 hores ja tornes a tenir necessitat de la següent dosi. D'aquesta manera ja no marxes d'aquí. No tens temps de tornar a casa, t'hi quedes atrapat".

"Buscar les teves dosis de fentanil és una feina a jornada completa. I després de la pandèmia, quan encara no ens havíem refet dels estralls del fentanil, ha arribat el tranq (la xilazina)". Al maleter, ara sempre hi porten un kit per curar ferides obertes.

Evolució de les morts per sobredosi als Estats Units en els últims 23 anys
Evolució de les morts per sobredosi als Estats Units en els últims 23 anys (CCMA)

Shane: fa 20 anys que consumeix

"Ahir es va morir una persona en aquella tenda", explica en Shane. Té 37 anys i és de Filadèlfia. En fa 20 que consumeix. Diu que tot va començar amb els opiacis receptats quan es recuperava d'unes mossegades greus que li va fer un gos. Ja no se'n va desenganxar.

Viu en un cotxe sota un dels molts ponts que hi ha en aquest barri. Li preguntem què necessita cada dia: entre 4 i 5 dosis punxades per no sentir-se malalt, i unes 10 si es vol sentir col·locat.

Sap que ara tot és fentanil i tranquil·litzant per a cavalls, es coneix com a tranq dope al carrer. Aquesta darrera substància, la xilazina, li està corcant el cos i es manifesta en forma de nafres a mans i cames.

Els voluntaris d'Angels in Motion el coneixen de fa temps, i des de fa poc, també l'ajuden a mantenir aquestes ferides netes. Algunes en carn viva. Tens por d'una sobredosi? "Tinc més por de no poder aconseguir la dosi". Diu que si no hi pensa, en la sobredosi, no li passarà.

 

Danielle: les ferides de la xilazina l'han portat al quiròfan

La Danielle diu que es va perdre en l'adolescència. La seva mare també consumia drogues. És una rossa d'ulls blaus que, malgrat la mirada perduda i un ball constant amb els peus, te l'imagines somrient en una orla del High School.

Amb una lucidesa lenta, ens explica que la van haver d'operar dels braços, que porta embenats, perquè la xilazina li va menjar la carn fins als ossos.

"No és divertit. Hi ha gent que està perdent mans i peus, els han d'amputar. No sabíem que hi estaven posant això, potser no ens ho hauríem pres, o sí, qui ho sap."

A Espanya encara hi ha droga pura?, hauré de venir, diu, i riu. "Hi ha gent que ve aquí i ens grava amb el mòbil quan ens quedem paralitzats, gairebé besant el terra, per culpa d'aquesta droga. No és divertit. No sabem què fem. El meu nòvio a vegades em sacseja perquè m'aixequi, però no puc. Et quedes completament fora d'aquest món. La meva parella i jo consumim per estar bé. No ens agrada quedar noquejats. Perquè aleshores et roben. Et treuen fins i tot les sabates dels peus. Has de tenir sentit comú".

Li demanem que ens ensenyi quina droga té ara per consumir i remena la bossa per treure'n un potet que ens diu que és crac-cocaïna "però ni ells saben què et venen. Els hi diem nosaltres, nosaltres som els drogoaddictes, som els que ens col·loquem, els experts. Als venedors els és igual, ells només volen fer diners".  


Jeremy: "La droga és tan barata que te la regalen perquè la tastis"

"És increïble. Vas preguntant a la gent d'on venen i són de Texas, de Barbados, de Hawaii, del Canadà. I tots són aquí per la droga. Això és com un parc d'atraccions per a drogoaddictes. Sincerament, no necessites ni diners. Sovint els camells te la regalen, perquè la tastis, perquè si la del dia abans no era prou bona, tinguis la certesa que avui sí que tenen bon material, perquè no la busquis en un altre lloc. I després, tots aquests voluntaris que es cuiden de tu, que et porten menjar, que et curen les llagues".

El relat és del Jeremy, 36 anys, i tota una vida en aquesta zona. Fa 6 mesos que té una feineta i que no dorm al carrer. Té fills, i confia recuperar-los quan ho deixi.

Pastilles de fentanyl camufraldes com a oxicodona
Pastilles de fentanil camuflades com a oxicodona (Europa Press/Craig Kohlruss)

Abel, el fumador que desperta els seus col·legues

L'estona que ens estem al rebatejat com a parc de les agulles --el nom original és McPherson Square-- l'Abel desperta fins a tres vegades la noia que es doblega sobre si mateixa al seu costat. És un gest que hem vist sovint aquí; sacsejar a algú per comprovar que respira, que és viu.

Ell no es punxa, ho fuma tot. Per això no té ferides obertes, ens explica.

"Encara no heu vist res. Al carrer de més amunt la gent té les cames completament foradades."

"Es punxen als mateixos llocs on tenen la ferida, per trobar-se abans la vena" i ens ensenya fotos al mòbil que ho corroboren.

Mentre parlem arriba una ambulància "Això és un no parar. Però ara el Narcan, l'antídot d'opiacis, no funciona quan la sobredosi és per fentanil barrejat amb xilazina, que no és un opiaci. Això acabarà amb Filadèlfia".

 

Ronnie Sue Kaiser: l'espera de l'ajuda del govern

La Ronnie és la presidenta d'aquests àngels en acció que, juntament amb altres ONGs, garanteixen una mica d'humanitat en aquests carrers. Ella mateixa veu que si es deixa consolidar aquesta mena de ciutat de la drogoaddicció serà difícil sortir-ne.

"Si estan aquí ben instal·lats amb tendes, cuidats, amb la droga a mà i la policia tampoc hi intervé, quin al·licient tenen per marxar o provar un procés de desintoxicació?"

"És delicat. Però mentre estiguin així, algú els ha d'ajudar amb els mínims". Abans de l'estiu l'administració Biden va qualificar d'emergència la situació creada per la combinació del fentanil i la xilazina, què n'esperen? "Res, no n'espero res del govern, que creïn alguna agència més a DC", sentencia la Ronnie.

"Calen més cases d'acollida, més centres de rehabilitació, i que s'obligui totes les asseguradores a pagar les rehabilitacions, i qui no en tingui, però es vulgui rehabilitar, que l'hi paguin amb diners federals", afegeix.

 

Rich: fentanil a tot arreu  

En Rich fa 6 anys que no consumeix opiacis. Ha passat a les metamfetamines i diu que ho controla, que en pren dos o tres cops per setmana.

Ara no podria trobar heroïna encara que en volgués: "No n'hi ha. Tot és fentanil, faig servir uns tests per saber què em venen i tot és fentanil, compris el que compris. Fentanil i tranquil·litzant veterinari. Per això jo només compro en una cantonada concreta, que sé el què em venen. No m'arrisco".

Els voluntaris de l'ONG 'Angels in Motion' curen les ferides que causen les drogues
Els voluntaris de l'ONG Angels in Motion curen les ferides que causen les drogues (CCMA)

Diu que se'n fa un gra massa, que no n'hi ha per a tant, que de droga aquí se n'ha venut sempre. Ell va deixar els opiacis quan ho va decidir: "No et poden forçar a deixar-ho si no estàs a punt. A més, ara és més difícil. Amb el fentanil i aquest tranquil·litzant veterinari, no està clar quin és el millor sistema per deixar-ho, i hi ha gent que han tornat de la rehabilitació pitjor del que estaven. Han recaigut de seguida i fins i tot han mort".  


El tren i les motxilles

Quan marxem del barri són quarts de tres de la tarda. De sobte han aparegut alguns estudiants pel carrer, d'uniforme i carregant motxilles plenes. És l'hora de plegar de les escoles.

La imatge xoca, i juntament amb el tren que passa per sobre els ponts que amaguen aquest submon, ens recorda que la vida també es passeja pel costat d'una comunitat solidària i disfuncional que tan bon punt es vigila mútuament per salvar-se d'una mort segura com es roba mútuament per pagar-se la següent dosi.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsDroguesSalut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut