Impostos i taxes municipals en temps de crisi: què fan els municipis catalans més grans

En un moment en què el cost de la vida està disparadíssim, ens hem fet la pregunta de què han decidit els consistoris de les ciutats més grans de Catalunya amb els impostos i taxes municipals.

I és que, juntament amb els pressupostos, les ordenances fiscals --on s'estableixen els impostos i taxes que pagaran els veïns-- representen i exemplifiquen la voluntat i les prioritats dels equips de govern per al següent exercici i, per tant, una part dels ingressos amb què comptaran els consistoris per fer front a les inversions i a les necessitats dels veïns.

Malgrat no haver pogut consultar els 947 ajuntaments catalans, sí que s'observa la tendència, sobretot en els municipis més grans --sense oblidar que el 2023 és any d'eleccions municipals-- a congelar-los, a no augmentar la pressió fiscal als ciutadans.

Alguns consistoris, com el de l'Hospitalet de Llobregat, ja ho va provar inicialment el mes de setembre. Han congelat tots impostos per ajudar veïns i empreses a superar el sotrac que els va suposar la covid, una decisió que és fruit del Pacte de Ciutat a què va arribar l'any passat.

"Tenim un pacte en què hi ha veïns, entitats i els diferents grups municipals, i s'acorda que s'han de prendre mesures per ajudar en el dia a dia", assegura Rocío Ramírez, tinenta d'alcaldia d'Hisenda de l'Hospitalet.

Però és a l'octubre quan la majoria d'equips de govern dels ajuntaments han portat al ple municipal la proposta de les ordenances fiscals per al 2023. Si no passen aquesta aprovació inicial no hi ha temps per presentar-ne de noves i tenir-les aprovades l'1 de gener de l'any que ve. Això significa que es prorroguen les del 2022. Seria el cas de Vilanova i la Geltrú.

Si s'aproven, les propostes van a exposició pública, i partits i ciutadans poden fer-hi al·legacions i, majoritàriament, s'aproven definitivament en l'últim ple de l'any, el del desembre.

Tres de les quatre capitals catalanes han optat per congelar els impostos i les taxes. A Barcelona, per exemple, es manté la bonificació del 75% de la taxa de terrasses i el tipus de l'IBI (l'impost de béns immobles). En el cas de Girona, han optat també per congelar i fer servir estalvis per compensar que no tindran més ingressos que els de l'any passat.

Maria Àngels Planas, segona tinenta d'alcaldia d'Hisenda i Gestió Municipal de l'Ajuntament de Girona, ho explica: "Tenim un romanent de tresoreria d'altres anys i un fons de contingència de 3,5 milions d'euros que ens serveix per no augmentar la pressió fiscal."

Congelar impostos i alhora fer front a l'augment de costos energètics

Amb tot, apunten des de Girona, els ajuntaments també estan patint l'augment del preu de la llum i el gas: de 3,2 a 7,5 milions d'euros en el cas gironí. I coincidint amb l'Ajuntament de Lleida, demanen tant a la Generalitat com a l'Estat més diners per fer front a l'augment de despeses.

Una demanda que també ha fet la Federació de Municipis de Catalunya, que xifra en un 30% l'augment dels costos energètics dels consistoris. Volen un fons de contingència extraordinari per sufragar, almenys, el 50% de la despesa addicional que han tingut.

"Demanem ajuda a la Generalitat i a l'Estat per afrontar aquesta situació, extremadament difícil, no només per a l'Ajuntament de Lleida sinó per a tots els ajuntaments del país", assegura Miquel Pueyo, alcalde de Lleida.

La qüestió és com afecta el conjunt dels ingressos dels ajuntaments que no s'apugin, encara que sigui l'equivalent a l'IPC, les taxes i els impostos.

Per no rebaixar ingressos, hi ha ajuntaments, com el de Tortosa, que fa anys que treballen internament i administrativament per fer que tothom pagui el que li correspongui. Meritxell Roigé, l'alcaldessa, assegura que així tots podran pagar menys.

Fa 9 anys que la capital del Baix Ebre congela tots els impostos. La seva recepta és actualitzar el padró, racionalitzar la despesa i fer obres amb inversió d'altres administracions. I asseguren que recapten més que abans:

"De mitjana tenim un 30% de recaptació de més de tots els impostos posant-los tots al dia i pagant tothom el que li pertoca i, per tant, aconseguint aquests recursos que ens han permès que no hàgim hagut d'incrementar els impostos", explica Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa.

Buscar ingressos per poder oferir serveis

El que uneix tots aquests ajuntaments, i també Reus, el Prat de Llobregat, Salt o Sant Joan Despí, entre molts d'altres, és que els veïns, comerços, autònoms i empreses, no paguin més.

Però des de la càtedra de Finances Públiques i des del Màster en Hisenda Autonòmica i Local, Joaquim Solé Vilanova fa una altra reflexió: els impostos no són per castigar el contribuent, són per donar serveis. Per tant, si es volen donar més serveis, s'han de buscar ingressos.

"Ens enganyem si pensem que apujant impostos perjudiquem el contribuent i el beneficiem no apujant impostos, perquè, de vegades, beneficiem el contribuent, i de vegades beneficiem determinats grups socials apujant els impostos per poder donar més serveis a aquests grups socials", diu Solé.

El pressupost, continua Solé Vilanova, ha de quadrar. I a aquesta màxima s'agafen els ajuntaments que apugen algun dels impostos i taxes municipals sobre els quals els ajuntaments poden decidir: tipus de l'IBI, taxa de residus, impost de circulació, d'activitats econòmiques, d'obres, la zona verda i blava, la grua o els preus dels equipaments públics.

En aquest cas, els casos que hem trobat són menys i més diversos. En el cas de Tarragona, han proposat augmentar un 28% la taxa d'escombraries. Calculen que són pocs euros per família, però que ajudaran, i molt, a cobrir la despesa que té l'Ajuntament per aquest concepte.

El consistori, però, ja pensa a canviar la normativa i a introduir bonificacions: per renda, d'una banda, i per la participació en el reciclatge de residus, de l'altra.

A Igualada el que han fet és apujar un 3% les taxes. També al voltant del 3% Vilafranca del Penedès apuja la taxa d'escombraries, mentre que manté congelades la resta.

Una altra situació és la que plantegen a Tàrrega: apugen un 3,5% les tarifes de la taxa de recollida de la brossa, però un 13,9% l'impost d'activitats econòmiques.

Així, en general, hi ha una actitud de prudència a l'hora d'apujar els impostos municipals, sense oblidar que els ajuntaments no poden tenir ni dèficit ni superàvit. "El pressupost ha de quadrar", recorda Joaquim Solé.

Ara caldrà esperar a finals d'any per comprovar que les propostes dels equips de govern s'aprovin definitivament i puguin entrar en vigor a partir de l'1 de gener del 2023.