Nens i joves prenen els carrers de Glasgow per reclamar als líders mundials mesures reals per frenar el canvi climàtic (Reuters / Russell Cheyne)
Nens i joves prenen els carrers de Glasgow per reclamar als líders mundials mesures reals per frenar el canvi climàtic (Reuters / Russell Cheyne)
ANÀLISI

L'autoengany d'Europa: realment combat la crisi climàtica o es menja el futur dels infants?

Les renovables són només una petita part de la transició a la sostenibilitat, que ha de ser global i equitativa o no serà. El risc a curt termini és la fragmentació geopolítica i la degradació de la democràcia pel feixisme

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat

El que cal és un canvi socioeconòmic mundial per reduir les emissions i protegir la biodiversitat. Només serà possible amb cooperació global i finançament massiu als països no desenvolupats; però la UE es planteja seguir competint i objectius insuficients.

 

Objectiu d'emissions insuficient?

El 2020 la Unió Europea va acordar reduir les emissions un 55% per al 2030, respecte al 1990, i el 2021 ho va convertir en Llei Europea del Clima. Una reducció que respecte al 2019, en comptes del 1990, deixa en un 39% l'objectiu de reducció d'emissions de la UE per al 2030.

L'IPCC, l'organisme científic de referència en clima, considera que per limitar l'escalfament en el llindar de seguretat del 1,5 °C cal que les emissions baixin un 43% pel 2030, respecte al 2019, així tindríem un 50% de possibilitats de limitar l'escalfament a 1,5 ºC.

Un 43% global, però l'Acord de París, l'únic acord internacional per limitar l'escalfament global, compromet els països desenvolupats a fer un esforç més gran, perquè els no desenvolupats puguin emetre una mica més, per desenvolupar-se una mica més. Un estudi del 2022 calcula que els països desenvolupats haurien de reduir l'ús de petroli i gas un 74% per al 2030.

La catedral de Berlín, a les fosques per les mesures per estalviar energia
La catedral de Berlín, a les fosques per les mesures per estalviar energia(Reuters/Lisi Niesner)

Però fins i tot l'objectiu del 39% de la UE està en risc. Des del juliol, la Comissió Europea incentiva la crema de carbó per produir electricitat, per compensar la caiguda del 20% d'hidroelèctrica, a causa de la sequera i la manca de gas rus; i el carbó genera el doble d'emissions que el gas.

Deutes amb el Sud Global?

El 2009 els països desenvolupats es van comprometre, a Copenhaguen, a ajudar a finançar la transició dels no desenvolupats, i el 2015 ho van signar a l'Acord de Paris: 100.000 milions de dòlars anuals, a partir del 2020. El 2021 només havien aportat un terç i es van comprometre, a Glasgow, a fer efectiu el pagament el "2022 o 2023".

Hi ha una nova demanda de pagament en concepte dels danys i pèrdues causats per les emissions dels països desenvolupats als no desenvolupats. Una demanda que ha pujat de to aquest estiu, per les onades de calor i inundacions que han afectat l'Índia i el Pakistan. La ministra del canvi climàtic del Pakistan, Shehbaz Sharif, ho ha expressat amb contundència: "el Pakistan està pagant el preu per l'ús occidental de combustibles fòssils." El pagament per danys i pèrdues serà un tema clau a la Conferencia del Canvi Climàtic que es celebra el novembre a Egipte, però l'esborrany del document amb què treballa la UE rebutja parlar del tema.

Carrers completament negats per les inundacions de l'agost al Pakistan
Carrers completament negats per les inundacions de l'agost al Pakistan (Europa Press)

Hi ha un tercer concepte de pagament per danys a la biodiversitat, que amb la pèrdua massiva d'ecosistemes realimenta l'escalfament global. El juny, a les converses de l'ONU a Nairobi, per preparar la Conferència sobre Biodiversitat del desembre a Montreal, es va acordar crear aquest fons de finançament per ajudar els no desenvolupats a recuperar ecosistemes. No s'ha acordat la quantitat, però es parla d'uns altres 100.000 milions de dòlars anuals.

Guerra a Europa, fragmentació global

L'OTAN promou el bloqueig comercial a Rússia per la invasió a Ucraïna, a la qual arma massivament. Però la majoria de països d'Àsia, Amèrica del Sud i Àfrica s'han alineat amb la Xina, i consideren que l'origen del conflicte és la contínua expansió de l'OTAN cap a Rússia des de fa tres dècades.

El bloqueig comercial té el suport dels països de l'OTAN, i d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Corea Sud; però no s'hi ha sumat grans aliats tradicionals dels EUA, com Israel, Mèxic, Colòmbia, Aràbia Saudita o Pakistan.

El bloqueig agreuja el fràgil equilibri energètic global i perjudica tots els països, amb increment del preu de l'energia i dels aliments. El distanciament entre Europa i els països no desenvolupats s'està eixamplant i el risc de fragmentació geopolítica està creixent.

El setembre, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va alertar: "La fragmentació amenaça l'ONU. Les bretxes geoestratègiques són les més grans des de la Guerra Freda."

 

Risc de feixisme?

Les dificultats d'accés a l'energia i a béns bàsics de sectors creixents de la població genera el risc de fractura social. Una fractura que seria adob per a l'ascens del feixisme, amb falses solucions a curt termini.

La transició a la sostenibilitat ha de ser equitativa i per a tothom, o no serà. Si sectors importants de la població queden fora de la transició, podrien frenar-la.

La transició només serà possible amb planificació basada en coneixements científics, independent dels cicles electorals; planificació amb fites concretes, actualitzada contínuament.

 

Pensament ecosistèmic

A Europa domina encara el pensament de "mentre ho pugui pagar". Quan temps podrà seguir pagant Europa el seu nivell de consum, si no té gas, ni petroli, ni urani, si no hauria de cremar carbó, i amb els límits de producció de les renovables...?

La inèrcia manté un pensament colonial de pretesa superioritat, que també es veu als Estats Units. Fa pocs dies s'ha evidenciat quan Joe Biden ha reaccionat amb ira a l'acord Aràbia-Rússia per reduir la producció de petroli i apujar-ne el preu; el contrari del que Biden va demanar al príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, al juliol, quan el va anar a veure i es van saludar cordialment.

Biden i Bin Salman se saluden en una imatge difosa per la casa reial saudita (Bandar Algaloud)

El món és multilateral i s'ha d'acceptar l'interès d'Aràbia per maximitzar el valor del seu principal recurs, el petroli. I els acords Aràbia-Rússia no són nous i ja a l'inici de la guerra els líders saudites i els dels Emirats Àrabs rebutjaven les trucades de Biden.

Cal assumir el coneixement ecosistèmic del segle XX: el món és un sistema complex, de relacions que es realimenten, en positiu o en negatiu, i les realimentacions poden generar canvis abruptes, com la guerra a Ucraïna, la crisi d'energia, o com la recuperació de la natura quan els humans li deixem espai...
 

Cooperació global

El 2014, setze alts comandaments militars dels Estats Units retirats alerten que les conseqüències de l'escalfament global per a la seguretat "haurien de servir com a catalitzadors per a la cooperació i el canvi".

La ciència ho alerta fa molts anys: "la cooperació radical és l'única opció" per afrontar l'escalfament global.

Aquest abril, John Kerry, Enviat especial pel Clima dels Estats Units, deia que "per sobre de tot Estats Units i la Xina han de cooperar perquè si no acabarem cuits de calor"

Seguir com fins ara deixa un problema enorme als que ara són infants. Implica creure que ells inventaran màquines per xuclar massivament CO2 de l'atmosfera. Màquines que els científics dubten que es puguin desenvolupar, de forma massiva i a temps.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut