El Vaticà exclou del sacerdoci els homosexuals i els que defensen la cultura gai

Feia dies que se'n parlava i, finalment, el Vaticà ha fet públic el document que tanca les portes del sacerdoci als homosexuals. Però la Santa Seu no l'ha presentat en roda de premsa, com acostuma a fer, sinó que simplement l'ha posat a disposició dels periodistes en diversos idiomes a la sala de premsa vaticana. El document, que Benet XVI ja havia firmat l'agost passat, el va filtrar la setmana passada la revista catòlica crítica italiana "Adista". Es titula "Sobre els criteris de discerniment vocacional en relació amb les persones amb tendències homosexuals abans de la seva admissió al seminari i a les sagrades ordres", i consta de nou pàgines dividides en tres capítols. En el primer capítol, "Maduresa afectiva i paternitat espiritual", es recorda que el sacerdot representa sacramentalment Crist i que el capellà ha de dedicar tota la seva vida a l'Església i realitzar una autèntica caritat pastoral. Per aconseguir-ho, continua el text, ha d'haver arribat a una maduresa afectiva que li permeti mantenir una relació correcta amb homes i dones. El segon apartat, "Homosexualitat i ministeri ordenat", és el que pròpiament prohibeix l'entrada als seminaris dels homosexuals i dels homes que tinguin, textualment, "tendències homosexuals profundament arrelades". El document diferencia els actes homosexuals, "pecats greus", "intrínsecament immorals i contraris a la llei natural", i que sota cap circumstància poden ser aprovats; de les "tendències homosexuals profundament arrelades", que "també són objectivament desordenades". Els homosexuals, afegeix, han de ser acollits amb respecte i delicadesa "i s'ha d'evitar qualsevol estigma que indiqui una injusta discriminació". Arribats a aquest punt, el document fa la prohibició explícita: "A la llum d'aquells ensenyaments, es creu necessari afirmar amb claredat que l'Església, en el més profund respecte de les persones, no pot admetre en el seminari i en les ordres sagrades els que practiquen l'homosexualitat, presenten tendències homosexuals profundament arrelades i donen suport a l'anomenada cultura gai". I afegeix: "les citades persones es troben en una situació que obstaculitza greument una correcta relació amb homes i dones". I encara un últim apartat, "Discerniment de la idoneïtat dels candidats per part de l'Església", que precisa que el simple desig de ser sacerdot no és suficient i que "no existeix un dret a rebre l'ordenació". L'Església és a qui toca discernir la idoneïtat dels que volen entrar en el seminari i de cridar a les ordres sagrades als que cregui en possessió de les qualitats demanades. Per admetre un candidat, l'Església ha de verificar la seva maduresa afectiva i tenir un judici cert sobre les seves qualitats. No especifica, però, com els directors dels seminaris han d'esbrinar les tendències sexuals dels aspirants. De fet, el text referma la doctrina catòlica respecte als homosexuals, en el context dels escàndols per abusos denunciats, sobretot, als Estats Units. Els crítics consideren que el document barreja homosexualitat i pederàstia per no fer front al debat de fons sobre el celibat.