El periple dels panells romànics catalans arrencats fa 80 anys i apareguts a Suïssa

Del Pirineu català a la riba del Rin a Suïssa. Dos investigadors de la Universitat de Barcelona han descobert sis panells d'esglésies del Pirineu lleidatà en una col·lecció privada de Suïssa.

Quatre dels panells es coneixien, però se n'havia perdut el rastre fa més de 50 anys. De fet, els investigadors Milagros Guardia i Juan Antonio Olañeta estaven buscant aquests panells perduts per completar una fitxa per a l'Enciclopedia del Románico en Cataluña quan en van trobar dos més d'inèdits.

Alguns documents apuntaven que hi havia quatre panells al Museu de Basilea, hi van trucar i els van dir que hi havien estat fins al 2008, però que després van anar a parar a mans d'una col·lecció privada. Hi van contactar per poder fer-ne fotos i la sorpresa va ser trobar-n'hi dos més.

Segons explica Olañeta, no hi ha cap mena de dubte que els panells són d'una església del Pirineu de Lleida:

"Les dues peces de Surp tenen unes característiques, una sanefa, una decoració... La màndorla i detalls estilístics que no deixen cap dubte que venien, efectivament, de Surp."

Les peces trobades

Una d'aquestes peces és una imatge de sant Gervasi que era original de Santa Maria de Cap d'Aran, una important església de la Vall d'Aran, bona part de les pintures de la qual es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.

Els altres tres panells trobats, dos apòstols i la representació del símbol cristià d'un peix, pertanyien a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre.

D'aquestes quatre obres, se'n conservaven imatges en el fons de l'Arxiu Mas de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, però feia més de cinquanta anys que no se sabia on eren.

Les dues peces inèdites són representacions dels símbols de sant Lluc i sant Marc, el bou i el lleó respectivament, procedents de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.

De totes maneres, l'investigador Olañeta veu impossible restituir-les, però desitjaria fer-ne una exposició:

"Què pot passar ara? No ho sé, podrien quedar al museu de Basilea, podrien quedar a la col·lecció particular... Personalment a mi m'agradaria molt que es fes una exposició. Portar les peces i ajuntar les peces que estan disperses."

Venudes als anys 40

El periple d'aquestes sis pintures es remunta al seu arrencament als anys quaranta a mans de Ramon Gudiol i a la seva posterior venda per iniciativa de l'antiquari Josep Bardolet. Va adquirir les obres el col·leccionista suís Arthur Wilhelm i als anys seixanta, després de la seva mort, es van dipositar al Museu d'Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien.

Finalment, el 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en què es troben actualment.

La troballa és una bona notícia: "Poques vegades els especialistes tenim l'oportunitat de recuperar alguns d'aquests fills pròdigs, d'aquests trossos del nostre patrimoni dels quals s'havia perdut la pista, i més en aquest cas", diuen els investigadors.

"Són peces que formen part d'alguns dels conjunts més afectats per la diàspora patrimonial."

La notícia s'ha publicat a la revista Lambard: estudis d'art medieval, de l'Institut d'Estudis Catalans. Pròximament, els investigadors trauran a la llum altres treballs amb què s'intentarà recompondre el conjunt de les pintures estudiades.