Un grup d'infants a la marxa climàtica de la COP23 l'any 2017 (REUTERS/Wolfgang Rattay)

Què s'espera de la COP28? Toca fer balanç i augmentar les ambicions climàtiques

Els científics ho diuen alt i clar, cal reduir les emissions per evitar l'escalfament del planeta i, ara, caldrà veure si els països arriben a acords ambiciosos per aconseguir-ho

Marta Jerez i Georgina Pujol, enviades especials a Dubai

Comença la COP28, la cimera del clima a Dubai. És la reunió més important per abordar la crisi climàtica, a la qual assisteixen polítics de primera línia internacional, activistes ecologistes i grans corporacions de la indústria fòssil. Serà clau perquè els països corregeixin el rumb per avançar en la lluita contra l'emergència climàtica.

Els darrers informes científics revelen que els compromisos que han adquirit els països, adscrits a l'Acord de París, ens porten a un escalfament de gairebé tres graus a finals de segle. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle només baixaran, com a molt, un 2% l'any 2030.

Però si volem aconseguir limitar l'escalfament a 1,5 graus a final de segle, la retallada hauria de ser del 43% en 7 anys respecte als nivells del 2019. El grau i mig d'augment de la temperatura mitjana global és un llindar de seguretat per als humans que no s'hauria de traspassar.    

Caldrà veure si les 198 parts, 197 països i la UE, arriben a acords ambiciosos. La COP 28 se celebra a Dubai del 30 de novembre al 12 de desembre.


Més renovables i reducció d'emissions

La presidència europea, que exerceix Espanya, s'ha proclamat com a molt ambiciosa a l'hora d'aconseguir ampliar els compromisos climàtics. I també vol evitar que la indústria fòssil s'apunti al rentat verd (greenwashing). Un tema important sobretot tenint en compte que el president de la COP28 és el president de la companyia petroliera nacional dels Emirats Àrabs.  

 

La Unió Europea ja ha afirmat que pressionarà per aconseguir un acord per triplicar el pes de les renovables, duplicar l'eficiència energètica i abandonar els combustibles fòssils.

A Europa, el camí de les renovables és clar. Però els països del sud global no veuen que puguin fer una transició energètica només amb renovables.

A Dubai, una part important de les negociacions se centrarà en l'abandonament dels combustibles fòssils. És a dir, si els països són capaços d'acordar deixar-los sota terra i no incrementar les explotacions. Un objectiu que a priori es veu difícil d'assolir, sobretot quan la cimera es fa en un país que porta una franja negra a la bandera per fer gala de la riquesa que els dona el petroli.

La bandera dels Emirats Àrabs Units al port esportiu de Dubai, Emirats Àrabs Units, 22 de maig del 2015. (Reuters/Ahmed Jadallah)

Marta Torres, investigadora sènior d'energia i clima IDDRI, no és gaire optimista sobre els possibles resultats:

"Si acaba sent una cimera històrica serà perquè va malament i no pas perquè en surti res molt positiu."  


Torres no creu gaire possible un acord en relació amb els combustibles fòssils perquè en el G20 no ho han aconseguit: "Fa dos anys a la COP26 a Glasgow vam aconseguir aquella fita històrica d'eliminar el carbó amb la Xina i l'Índia queixant-se dient: 'Però ara per què només parlem del carbó? Per què no parlem de tots els combustibles fòssils?'

"I més, després de la guerra d'Ucraïna, que veuen que a Europa hem tornat a utilitzar combustibles fòssils, hem tornat a obrir plantes de carbó, s'està explotant el gas al Regne Unit, i clar els països del sud estan més esverats que mai", afegeix.

Primer balanç global

En aquest clima de desconfiança entre països rics i empobrits, per primera vegada es farà un balanç global per valorar la implementació de l'Acord de París. Es tracta de revisar els esforços col·lectius per limitar l'escalfament global de la Terra a un grau i mig, l'any 2100. Aquest instrument hauria d'ajudar els països a augmentar l'ambició climàtica, ja que les polítiques actuals ens aboquen als 3 graus d'escalfament.

En aquest sentit, Torres creu que cap dels països grans anunciarà una revisió a l'alça dels seus objectius climàtics. Però tampoc no ens ha d'espantar, ja que, diu, "aquest no és l'any per fer-ho".

,

 

Tot plegat ha de servir perquè els països reconeguin, per escrit i davant de l'ONU, que les polítiques actuals ens porten a un carreró sense sortida i que han de preparar uns objectius més dràstics de reducció d'emissions per a la propera ronda de compromisos climàtics.  

Miguel Pajares, membre d'Ecologistes en Acció i expert en migració climàtica, explica que aquesta ambició és el que s'hauria d'aconseguir:

"Per això hi van els activistes, els científics i els organismes de les Nacions Unides, que estan pressionant molt en aquesta direcció. Ens felicitaríem si aquest compromís de més contribucions fos efectiu i després complissin amb el que diuen, però d'entrada el que presenten a la cimera és molt pobre."


Finançament per pèrdues i danys

L'èxit de la cimera també dependrà de les finances climàtiques. De si es desbloqueja el flux de diners dels països més rics i contaminants cap als països empobrits.

Definir qui és que ha de pagar els danys dels fenòmens meteorològics extrems, agreujats per l'escalfament global, generarà grans tensions. Especialment en el moment de decidir si només hi han de contribuir els governs o també la indústria dels combustibles fòssils, un escull a l'hora de tancar els acords de la COP28.      

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut