Un Madrid amb nou remunta el València i es proclama just campió de la Supercopa (4-2)
La resistència del Reial Madrid és simplement admirable. Amb dos jugadors menys, l'eliminatòria costa amunt i només un quart d'hora de marge, el conjunt de Schuster ha donat una nova mostra de fe encomiable i ha acabat apallissant el València per 4-2 fins capgirar l'enfrontament i aconseguir aixecar el primer títol de la temporada. Els blancs s'han fet amb la Supercopa i demostren que continuen sent l'equip demolidor que va triomfar la temporada passada.
El Madrid n'ha tingut prou amb un quart d'hora per destrossar el València i fer seu el primer títol de la temporada. L'equip blanc s'ha proclamat campió de la Supercopa després de demostrar en quinze minuts que continua sent tan letal com guanyador. Ni un bon, encara que conformista, València ni l'arbitratge d'Iturralde González ni les adverstitats -que n'hi ha hagut moltes- d'una eliminatòria ajustada ha allunyat el conjunt de Schuster de la senda triomfalista en què viu acomodat des de fa dues temporades. En el principi de la tercera, sembla que el Madrid continua instal·lat en el camí de la victòria.
L'eliminatòria semblava perduda per als madridistes veient la primera part. Silva havia avançat els visitants en el minut 32 en culminar de xut des de la frontal una gran jugada col·lectiva i els blancs havien estat incapaços de reaccionar davant d'un València ordenadíssim que, malgrat uns titubejants primers minuts, ha mantingut a ratlla els locals. Més complicades se li posaven les coses al Madrid quan en el 39 Van der Vaart veia la vermella directa per una dura entrada sobre Mata.
Brillant reacció
Però cal molt més que això per rendir el Madrid. Si la setmana passada a Mestalla el vigent campió de Lliga s'havia mostrat molt irregular, en la segona part d'aquest partit de tornada els de Schuster s'han retrobat amb l'esperit que els ha fet campions els darrers dos anys. En només tres minuts Van Nistelrooy ha empatat el partit de penal per unes mans d'Albiol que han evitat una clara rematada de cap del mateix jugador holandès. Amb l'1-1 el partit ha patit un tomb inesperat. L'empat ha donat ales als blancs al mateix temps que els nervis s'apoderaven del València. L'equip d'Unai Emery ha perdut el control de l'enfrontament i ha vist com en només quatre minuts -del 56 al 60- Robben desaprofitava tres excel·lents jugades d'extrem que haurien pogut capgirar l'eliminatòria.
El València, però, ha tornat a agafar aire en veure com en el minut 72 Van Nistelrooy veia la segona groga i era expulsat. Incomprensiblement el conjunt d'Unai Emery no ha sabut rendibilitzar aquesta superioritat i ha pagat car -i tant si ho ha pagat- el seu conformisme veient com un Madrid tocat es refeia de manera brilllant. Quatre minuts més tard, Sergio Ramos anotava el 2-1 en aprofitar a boca de canó una pilota al travesser enviada per Diarra a la sortida d'un córner.
Villa posava la por al cos a la parròquia blanca amb un xut que Casillas aturava, però un minut més tard, en el 85, De la Red s'inventava una canonada brutal i marcava el tercer per deliri del Bernabéu. No s'havia refet l'estadi quan Higuaín aprofitava una errada d'Alexis en la cessió a Hildebrand per fer el quart. Amb el temps ja esgotat, Morientes maquillava el resultat amb un gol intranscendent que poc ha significat per a un València que ha pagat justament la poca valentia.
El Madrid, en canvi, ha rebut el millor regal de cara a l'inici del campionat de Lliga i es referma, un cop més, com el rival a batre.
