Un fàrmac creat al Vall d'Hebron podria bloquejar la metàstasi en el càncer de mama

L'Omomyc, un fàrmac desenvolupat al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i a la seva spinoff Peptomyc, té capacitat d'evitar la metàstasi en el càncer de mama. Així ho revela un estudi fet amb ratolins i amb bases de dades de pacients. S'ha publicat a "Cancer Research Communications".

El fàrmac Omomyc és una proteïna que inhibeix l'activitat d'un gen anomenat MYC. Des de fa dècades se sap que aquest gen té una funció important en el desenvolupament de gairebé la totalitat dels tumors sòlids. Per això, es pensava que podia ser una diana terapèutica.

Al mateix temps, però, se sospitava que era gairebé impossible obtenir un fàrmac per inhibir-lo. Una cosa que no va voler acceptar la doctora Laura Soucek, professora investigadora ICREA al VHIO i cofundadora i directora executiva de Peptomyc.

Fruit del treball de molts anys va ser l'Omomyc, que en diversos estudis preclínics, com el publicat el març del 2019 a "Science Translational Medicine", ha mostrat activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolins. I que és activa independentment del teixit d'origen i de les mutacions.

El maig va començar un assaig clínic amb pacients. Però respecte al paper del gen MYC en les metàstasis hi ha certa controvèrsia i alguns estudis suggereixen que inhibir-lo podria potenciar-les.

L'estudi ara publicat mostra el contrari, com explica la doctora Soucek:

"Fins ara havíem demostrat que l'Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l'establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama."

Per la seva banda, el doctor Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l'article, afirma que "la resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s'ha pogut comprovar que l'Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s'havia especulat".

Més supervivència en ratolins

L'estudi s'ha fet amb línies cel·lulars i amb ratolins modificats genèticament. En les primeres s'ha provat l'eficàcia en tots els tipus de tumors, i en els animals el treball s'ha centrat en el càncer de mama triple negatiu. I s'ha vist que l'Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys.

Al mateix temps, s'ha observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns caos les fa desaparèixer. L'administració d'Omomyc per via intravenosa ha permès constatar que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s'allargava significativament la supervivència dels ratolins.

Com que la recerca no s'havia fet amb persones, els investigadors van analitzar bases de dades de pacients. Així varen poder comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que l'Omomyc bloqueja tenien una supervivència més baixa.

El fet que la inhibició de MYC sigui eficaç independentment del perfil de mutacions del tumor és molt important, perquè les metàstasis són genèticament inestables. I això significa que la informació del tumor primari d'un pacient pot no reflectir amb precisió les metàstasis, que a més poden variar de les unes de les altres.

Fins ara, tots els treballs de recerca duts a terme amb aquest fàrmac s'havien centrat en tumors primaris. Ara s'ha demostrat per primer cop que és eficaç contra metàstasis. I també és molt important que la recerca en ratolins s'hagi centrat en el càncer de mama triple negatiu, que és el tipus de càncer de mama amb més mal pronòstic.