"No vull tornar a la feina": consells per evitar o suavitzar la síndrome postvacacional

Tant esperar-les i passen com un sospir. Les vacances, en general, les vivim com aquell moment en què voldríem deixar la vida en pausa. Però s'acaben i hem de tornar a la realitat que ens acompanyarà durant els pròxims mesos.

Cansament, pèrdua de la gana, somnolència, dolors musculars, apatia, irritabilitat, nervis, tristesa són alguns dels símptomes que podem tenir quan toca tornar a la feina. Aquests símptomes poden desencadenar en estrès i ansietat, que, si es cronifiquen, acabaran sent patològics.

Cada persona és diferent i cadascú ho viu a la seva manera, però sentir "No vull tornar a la feina" o "Quin pal tornar a treballar" és força habitual a finals d'agost, quan la majoria es reincorpora al lloc de treball.

La pitjor de les maneres és fer-ho de cop, segons psicòlegs especialitzats en salut professional i treball. "Quan baixem una muntanya, oi que la baixem gradualment? O ens llancem? O quan pugem una muntanya, ho fem gradualment o corrents fins a tenir un infart?". Tot "a poc a poc", defensa el psicòleg Xavier Montero.

Planificar el retorn a la feina

La recomanació que fa aquest professional, membre de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i el Treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, és fer-se una planificació o un esquema de la tornada. "De la mateixa manera que t'organitzes les vacances: 'Me'n vaig a Praga. Hem d'anar a veure això, això, això'. Quan torno de Praga, a part de desfer la maleta i rentar la roba, he de començar a tenir aquell primer contacte amb el món del treball que és el meu món real", il·lustra gràficament. "No vull dir que les vacances siguin irreals o fictícies", afegeix. "Són un premi, una recompensa".

Perquè, per a Montoro, "les persones treballem per viure. No vivim per treballar". "Aleshores, les vacances", diu, "són l'objectiu final de tot. Són la pastanaga."

I fer-ho amb l'esperit que "m'he de guanyar les de l'any que ve"

Dolors Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en salut professional, afirma que hem de tenir molt clar que "fer vacances és part de la feina. Hem de parar per poder continuar. Les vacances són imprescindibles per ser bons i bones professionals". "Has de tornar a treballar amb l'esperit de dir: 'M'he de guanyar les de l'any que ve'", diu Xavier Montero.

Perquè "quan estàs en una situació de lleure, amb diners - perquè tens una paga doble, tens diners extra que pots gastar i aquell mes tornaràs a cobrar-- això és la vida ideal. Viure sense treballar. La platja, la cerveseta, l'aperitiu, el sol, la piscina, l'esport, la família..." És normal que no vulguem tornar a la rutina.

Quan la síndrome postvacacional s'allarga

Liria reconeix que la idea de no haver de renunciar a situacions de plaer és molt humana i molt natural. "En certa manera, és esperable", diu. Ara, també constata que en algunes situacions la tornada pot ser especialment difícil. "Quan realment la idea de tornar ens genera un malestar, pot ser degut per diferents factors.

Com, per exemple, estar vivint una situació de malestar a la feina i connectar només amb això ja ens afecta. O, també, pot ser degut a què no hem pogut reparar-nos física o mentalment durant les vacances de manera suficient. O, després d'un període llarg de vacances també pot aparèixer la necessitat de tenir un mínim període d'adaptació".

L'anomenada síndrome postvacacional pot durar no més de dues o tres setmanes. Si s'allarga més ja podem parlar de problemes com l'estrès crònic o l'ansietat, que necessiten d'un professional per reconduir-los.

"Quan una realitat es converteix en patologia? Quan tu mateix te n'adones que el teu rendiment no és l'adequat per assolir el resultat a la feina", explica Montoro.

Per tal que la tornada no sigui traumàtica la recomanació que fa Dolors Liria és "deixar un dia o dos entre l'estança vacacional o el gran viatge i el retorn a la feina. Tothom no ho pot fer, però, si es pot fer, val la pena". Montoro posa l'exemple d'una persona que té quatre setmanes de vacances: "La primera és de descompressió. Dues de relaxament absolut. I la quarta seria per tornar a engegar el motor amb ralentí".
 

L'empresa també hi pot ajudar

També les empreses poden facilitar la tornada als treballadors perquè no hagin de passar de zero a cent el primer dia. "Moltes ja ho estan fent. Són empreses amb polítiques de recursos humans desenvolupades que tenen programes d'acollida postvacacional", explica Montoro. "Són empreses grans", matisa. A les petites, acostuma ser diferent. "A la pime catalana, tenim aquest esperit emprenedor i el primer dia ja ens posem al cent per cent".

Les recomanacions des del món de la psicologia del treball és aquesta: "Fem-ho de manera gradual". Que no sigui allò d'"Hola, bon dia, és dilluns i tens cent comandes per passar". Es tracta d'evitar al màxim "aquella sensació de "Uf, quan torni a la feina, quina feinada tindré'", explica el psicòleg.

Explicar com han anat les vacances

Dolors Liria fa una última recomanació: "Trobar un espai per poder comentar les nostres vacances amb els companys i les companyes". Perquè moltes vegades, explica, passa que "tornem de les vacances i, de cop, ens posem a treballar com si no hagués passat res, com si no haguéssim marxat". "I, això, no es del tot saludable", afegeix.

"Està bé fer aquest ritual de poder anar explicant, comentant, compartint aquella experiència. Això ens permet connectar durant un temps amb aquell estat de plaer, encara que ja no estiguem allà i, d'alguna manera, ens fa viure del rèdit d'aquest plaer al reinici, cosa que ens facilitarà la rentrée".

Perquè el record, afirma Liria, té aquesta particularitat: "Pot activar les mateixes àrees del cervell que s'activen quan estem vivint aquella situació".