La majoria d'usuaris de residències de Madrid van morir de covid sense anar a l'hospital
Ho determina un estudi que compara xifres amb altres comunitats autònomes i assenyala el protocol aprovat pel govern d'Ayuso, que no s'hauria basat en criteris mèdics
Madrid és l'excepció en una taula de dades. Mentre totes les comunitats autònomes van registrar durant la pandèmia una alta taxa de mortalitat entre la gent gran hospitalitzada, a la Comunitat de Madrid aquesta taxa és molt més baixa i, en canvi, més alta a les residències.
Ho detalla una investigació liderada per l'epidemiòloga María Victoria Zunzunegui que s'acaba de publicar a la revista internacional Epidemiología.
L'estudi apunta que el triatge hospitalari no es va fer amb criteris mèdics, sinó que els geriatres dels hospitals van seguir els protocols de la Comunitat de Madrid, que es van modificar almenys quatre vegades.
Durant els dos primers mesos de la pandèmia, març i abril del 2020, es va produir un nombre desproporcionat de morts a les residències de Madrid. Del total de 51.938 residents, en van morir 9.468. 7.290 van morir en una residència i 2.178, a l'hospital.
Sense criteris mèdics
Aquest protocol recollia evitar l'hospitalització de la gent gran que vivia en residències amb discapacitats i problemes respiratoris, una mesura que els mateixos investigadors valoren que no es basava en principis de salut pública ni tenien per objectiu salvar el màxim nombre de vides.
L'estudi conclou que moltes d'aquestes persones s'haurien beneficiat clarament del tractament a l'hospital. Els protocols de triatge, apunten, haurien de tenir com a objectiu salvar el màxim nombre de vides, ser elaborats per comitès multidisciplinaris que inclouen experts en ètica i utilitzar-se només si no hi ha alternatives.
Les dades entre la Comunitat de Madrid i altres comunitats autònomes són molt diferents. La mortalitat per covid entre els residents que no van ser hospitalitzats a Madrid va superar el 40%, mentre que en altres autonomies va ser d'entre el 7,7% i el 25,9%.
Les xifres corresponen principalment als dos primers mesos de la pandèmia, quan els hospitals estaven més congestionats i el protocol aprovat s'aplicava amb més rigor. Després, amb la descongestió, el protocol no va ser tan necessari.
La lluita dels familiars
Les famílies de les víctimes fa anys que denuncien el protocol que va impedir la derivació a hospitals de la majoria de residents. Tot i la gravetat dels fets, encara no hi ha hagut sentències condemnatòries ni s'han assumit responsabilitats polítiques.
