L'acord final de la COP27 rebaixa les ambicions dels textos previs (Reuters/Mohamed Abd El Ghany)
ANÀLISI

La COP27 salva la cohesió nord-sud, però no afronta l'emergència climàtica

Una bona notícia és que es planteja la transformació del sistema financer mundial, per posar-lo al servei de l'emergència climàtica

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat

Molwyn Joseph, ministre de l'illa caribenya d'Antigua i Barbuda, celebrava aquesta matinada l'acord per pèrdues i danys: "Ha estat una missió de trenta anys. Avui la comunitat internacional ha restaurat la fe global a garantir que ningú es quedi enrere." 


"Pèrdues i danys"?

Durant tres dècades els països en desenvolupament han pressionat els desenvolupats per a una compensació pels impactes climàtics creixents que pateixen a causa de les emissions originades majoritàriament pels països rics. L'acord s'ha aconseguit a la COP27. Ha estat clau el lideratge de Pakistan, que aquest any presideix el bloc negociador G77, de països en desenvolupament més la Xina.

El Pakistan ha patit aquest any una forta sequera i una onada de calor rècord, seguides de fortes pluges que van deixar un terç del país sota l'aigua, van desplaçar 33 milions de persones i van arrasar 3 milions d'hectàrees; els danys s'estimen en 30.000 milions de dòlars. El diplomàtic pakistanès negociador en cap del G77, Nabeel Munir, ha destacat que "és l'inici d'un nou capítol en la recerca de la justícia climàtica".

La preocupació és evitar que passi com amb un altre fons, el d'adaptació dels no desenvolupats, amb què es van comprometre els països rics per 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 i que encara s'ha de materialitzar. 

El fons per pèrdues i danys es crea sense diners ni normes, serà un comitè el que el definirà i n'informarà a la COP28, el 2023. 

Un estudi encarregat recentment pels governs del Regne Unit i d'Egipte sobre les necessitats financeres climàtiques dels països no desenvolupats conclou que el 2030 necessitaran 2 bilions de dòlars anuals.

Al Pakistan hi va haver greus inundacions aquest l'estiu (Reuters/Akhtar Soomro)

Taxar els combustibles fòssils i els vols?

La idea circula des de fa temps i el secretari general de l'ONU, António Guterres, la va reclamar al setembre: "Els contaminants han de pagar. Faig una crida a totes les economies desenvolupades a gravar els beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils".

A la COP27 ho ha proposat públicament la UE: "Hem de buscar fonts de finançament innovadores, incloses les taxes sobre l'aviació, el transport marítim i els combustibles fòssils".

Es calcula que la indústria mundial del petroli i el gas ha acumulat els darrers 50 anys uns beneficis nets d'1 bilió de dòlars anuals. El 2022 es preveu que sigui el doble, per l'increment de preus a causa de la guerra de Rússia a Ucraïna.


Canviar el sistema financer mundial?

És l'altra bona notícia de la COP27: "Caldrà una transformació del sistema financer i les seves estructures i processos, implicant governs, bancs centrals, bancs comercials, inversors institucionals i altres actors financers".

El text final ha aigualit els que hi havia fins a última hora, que mencionaven explícitament la reforma del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i els bancs multilaterals de desenvolupament. Però no sembla que això sigui preocupant, ja que la idea plana des de fa temps i a la COP27 ha agafat volada. Es tracta de dirigir les inversions internacionals i mobilitzar gran quantitat de capital privat.


Combustibles fòssils? Ni parlar-ne

L'any passat, a la COP26 a Glasgow, per primera vegada, es va acordar introduir al text la "reducció gradual" d'un combustible fòssil, el carbó. 

Aquest any l'Índia va proposar que l'acord parlés de la reducció gradual de tots els combustibles fòssils, també el petroli i el gas. Els Estats Units hi donava suport. Però la proposta no ha prosperat. L'Aràbia Saudita i Rússia van deixar clar que parlar de "combustibles fòssils" en el text és una "línia vermella absoluta".

Les deliberacions finals de la cimera s'han allargat fins a la matinada (Reuters/Mohamed Abd El Ghany)

Les emissions, el repte fonamental, no es toquen

Part de l'eufòria inicial per l'acord sobre pèrdues i danys s'ha esfumat per la consciència, d'última hora, que la COP27 no ha acomplert el seu compromís d'incrementar els compromisos per reduir més ràpidament les emissions. 

L'acord de la COP27 recull els últims informes de la ciència, que indiquen que per evitar-ho cal reduir les emissions un 43% el 2030 respecte al 2019. Però l'ambició dels últims esborranys també s'ha rebaixat a última hora. Ho ha explicitat Frans Timmermans, el cap de Política Climàtica de la Unió Europea, que ha marxat del plenari després d'expressar la seva decepció en la seva intervenció final.

"Aquesta nit les converses s'han aturat. Hi va haver massa intents de retrocedir, fins i tot en allò que vam acordar a Glasgow. La lluita per l'ambició per un futur millor encara no ha acabat. De fet, tot just acaba de començar. Sabem que el cost de la inacció és molt més alt que el cost de l'acció. Els nostres ciutadans esperen que liderem. Això significa una reducció d'emissions molt més ràpida."

Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat de l'1,5 graus a finals de la dècada, i el 2022 va camí d'establir un nou rècord d'emissions. 

 

1,5 ºC ja és retòrica diplomàtica, la ciència ho dona per perdut

El 2015 la COP va demanar al grup d'experts de l'ONU, l'IPCC, que analitzés els impactes de superar l'1,5 graus d'escalfament global. La conclusió va ser que la diferència entre 1,5 i 2 ºC és enorme, i que hi ha risc que a partir d'1,5 graus l'escalfament es realimenti al marge del que fem els humans. Des d'aquell informe, publicat el 2018, els esforços per reduir les emissions no han augmentat substancialment.

A la COP27, l'esforç per mantenir l'objectiu de l'1,5 graus s'ha mantingut en el text. És un gest diplomàtic per intentar mantenir l'esperit de l'esforç necessari, però la ciència considera que l'1,5º C és un objectiu perdut. Ahir mateix, James Dyke, investigador d'un dels centres científics de referència, l'Institut de Sistemes Globals de la Universitat d'Exeter, a Anglaterra, deia:

"Em costa entendre com algú pot continuar argumentant que l'1,5 encara és viu. No crec que cap polític implicat a la COP27 tingui cap intenció d'implementar les polítiques transformadores que exigeix ara l'1,5. Ara estem entrant en un món molt més càlid i perillós. Les pèrdues i els danys augmentaran, juntament amb més patiment humà i més destrucció del món natural. Una cosa que es pot salvar d'aquesta situació és que ara tenim l'oportunitat d'aprendre d'aquest fracàs."


No acceptar que superem 1,5 graus ens fa perdre marge d'adaptació, ja que retarda els esforços per afrontar l'emergència a nivell local o global i la transició global. Cal preparar-se per ser menys vulnerable a inundacions, sequeres, augment del nivell del mar, pèrdua de collites, fenòmens que aniran a més a mesura que el planeta s'escalfa. 

Abandonar el pensament convencional


Els governs dels països desenvolupats van arribar a la COP27 dient "és ara o mai". Com cada any. I cada vegada ens acostem més a les línies vermelles que no hauríem de travessar.

Funcionem per velles inèrcies, que impulsen activament els lobbies dels combustibles fòssils, i també per la inèrcia del pensament convencional, de seguir fent com sempre, agafant avions i consumint sense límit. Fa uns dies la ciència ens alertava que el 2022 les emissions tornaran a augmentar impulsades pel consum de petroli, sobretot per l'increment del trànsit aeri, i del carbó impulsat per la crisi del gas a causa de la guerra a Ucraïna.

Cal acceptar que tot el que fem repercuteix, tard o d'hora, prop o lluny, perquè tots compartim el mateix planeta. El que fem ara són les llavors del que collirem aviat. 
 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut