El Tresor espanyol es finança gratis per primer cop amb l'impuls del BCE

El Tresor espanyol ha aconseguit, per primer cop a la seva història, que els inversors paguin pel seu deute a 10 anys. En la subhasta d'aquest dijous al matí, s'han col·locat en el mercat bons per valor de 921 milions d'euros, a un tipus d'interès del -0,016%.

Espanya i Itàlia van ser els dos països europeus més afectats per la primera onada de la pandèmia del coronavirus. I han hagut d'endeutar-se per poder parar el cop, per reforçar el sistema sanitari i per ajudar ajudes empreses i treballadors.

Conscient que ara tocava gastar, el Banc Central Europeu va començar a comprar deute dels estats i ha tingut la resposta que esperava: ha aconseguit abaratir el cost del que paguen els estats per endeutar-se.

Que Espanya no pagui interessos pels bons a 10 anys no s'havia vist mai. Ni durant l'anterior crisi, quan el BCE va anunciar que faria el que calgués per salvar l'euro. I lluny del 12% que es pagava l'any 1995.

El director Màster de Finances Institut d'Estudis Financers, Pablo Larraga, creu que el més important és tornar al creixement econòmic:

"Si després sorgeixen problemes d'inflació, ja es veurà com s'afrontarà. Però ara el més important és que l'economia no s'aturi i torni el creixement".

Per què els inversors "paguen" per comprar deute?

El deute d'un estat, una empresa o una família (hipoteques, per exemple) és un actiu financer que dona un rendiment en forma de tipus d'interès. En el cas del deute públic, el Tresor cobreix les necessitats de finançament de l'estat demanant préstecs, per exemple, a 10 anys.

Però, en la majoria de casos, l'inversor que compra aquest deute no espera al venciment per cobrar; hi ha un mercat secundari on aquests bons es compren i venen. El seu preu pot canviar per molts factors diferents: l'evolució de l'economia, la perspectiva d'evolució de la inflació i els tipus d'interès o la possibilitat que l'estat en qüestió faci suspensió de pagaments.

La intervenció massiva del BCE ha distorsionat la lògica dels mercats, fins al punt que potser no sembla mala idea comprar deute públic amb tipus d'interès negatius. D'entrada, perquè els tipus d'interès poden baixar encara més, i un bo comprat avui pujaria de valor. A més, molts potencials inversors (fons d'inversió, fons de pensions, etc.) estan obligats a tenir en cartera un nombre determinat de bons sobirans, que es consideren els més segurs.

Per últim, el BCE ha estès una mena de xarxa de seguretat per cobrir tots els estats membres de la zona euro, sense distingir quins països poden tenir més problemes de solvència. Això és una garantia per determinats inversors, que s'animen a comprar deute espanyol, portuguès o italià, perquè donen una mica més de rendiment que el d'altres països, com Alemanya.

El BCE dobla l'aposta

Mentrestant, el Banc Central Europeu insisteix en la seva estratègia i apuja l'aposta. Aquest dijous ha anunciat que allargarà el programa d'estímuls fins al 2022 i posarà encara més diners per combatre la crisi de la Covid, de manera que els governs de la zona euro tenen garantit l'accés a finançament barat, gairebé al voltant del 0% d'interès.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha anunciat que el paquet d'estímuls arribarà als 1,85 bilions d'euros. L'objectiu, encara que sense dir-ho obertament, és que els estats no s'hagin de preocupar del cost d'endeutar-se. També donarà crèdit en bones condicions a la banca.

Més deute

Però, a llarg termini, aquesta estratègia es traduirà en més deute. Molt més. A mesura que s'ha anat escampant la pandèmia, el deute públic s'ha anat enfilant. A Espanya pot fregar el 120% aquest any i a Itàlia i Portugal ja l'han superat. Per això, figures pròximes al govern italià han arribat a proposar que es condoni tot aquest deute lligat a la pandèmia.

De moment, les autoritats europees (BCE, Comissió Europea) ja han dit que faran els ulls grossos i miraran cap a una altra banda; de fet, insisteixen que els estats han de gastar el que sigui necessari per frenar la pandèmia i rellançar l'economia.

Però, més endavant, el vent polític podria girar cap a l'altra banda i Brussel·les podria exigir reduir el deute a base de retallades. D'aquí ve la insistència de governs com l'espanyol per a la creació d'un fons de recuperació europeu basat en ajudes directes a fons perdut, que no engreixen la bola del deute públic.