Barcelona vol diversificar els arbres i reduir el plàtan al 15% del total en cinc anys

A Barcelona es poden trobar fins a 487 espècies d'arbres, segons consta a l'Atles de Biodiversitat de l'Ajuntament, però als carrers de la ciutat només n'hi ha unes 170 i només una supera el 15%: el plàtan.

Segons l'últim recompte municipal, gairebé el 30% dels arbres que hi ha als carrers són plàtans (42.709 exemplars d'un total de 154.235 arbres). Aquí no es tenen en compte els arbres de Collserola o els parcs, sinó només els que hi ha als carrers, normalment en un escocell.

L'Ajuntament de Barcelona vol que el plàtan no superi el 15% del total d'arbres de la ciutat el 2027, segons recull el Pla director de l'arbrat 2017-2037, que busca augmentar la biodiversitat.

Aprofitar les obres del tramvia

Reduir la proporció de plàtans (Platanus hispanica) vol dir treure'n exemplars i també augmentar la quantitat total d'arbres a la ciutat, ha explicat a Europa Press el cap de l'Àrea d'Arbrat de Barcelona, Joan Guitart.

El total d'arbres que hi ha a Barcelona ha augmentat en 56.000 unitats des de l'any 2000.

Segons Guitart, obres com les de la unió del tramvia per la Diagonal comportaran un descens "important" de plàtans, que se substituiran per lledonoses, sòfora, cínamom o tipuanes, entre d'altres.

Aquest canvi ja s'ha fet en altres transformacions urbanístiques, com la construcció del 22@.

Pros i contres dels plàtans

El plàtan és un arbre antipàtic per a les persones amb al·lèrgies, però entre els seus problemes també hi ha que "fa molta arrel i aixeca l'asfalt, s'ha de podar molt i té una capçada molt gran que es pot ficar als balcons", diu la biòloga Amalia Calderón Argelich.

"L'arbrat viari és complex perquè hi ha molts criteris a tenir en compte, com el manteniment", explica aquesta investigadora de l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB), especialitzada en justícia ambiental urbana.

Els arbres de fulla caduca, per exemple, obliguen a escombrar molt, però "a l'estiu donen ombra i a l'hivern deixen passar molta llum".

Com a principals funcions dels plàtans, Guitart ha concretat que permeten capturar diòxid de carboni i alliberar oxigen, refrescar l'ambient, mitigar la temperatura dels carrers i capturar partícules contaminants de l'aire.

Eixample i Sant Martí

Els plàtans, un arbre ben adaptat a les ciutats, són especialment presents als districtes de l'Eixample i de Sant Martí, on més es treballa per reduir-los.

Quan l'Eixample es va començar a urbanitzar a partir del pla Cerdà de 1860 no era tan fàcil com ara buscar arbres a vivers i "només es produïen plàtans", en una tendència que també van seguir ciutats europees com Londres o París.

Més biodiversitat

Disminuir el percentatge de plàtans permetrà augmentar la biodiversitat de l'arbrat. Més espècies aporten més beneficis, inclosa una major resiliència davant d'una eventual plaga.

L'Atles de la Biodiversitat de l'Ajuntament permet saber quines són les espècies que hi ha a cada zona.

Els arbres als carrers "tenen una presència i funció important a una ciutat densa com Barcelona, que té molt arbrat viari comparat amb altres ciutats europees", diu Amalia Calderón Argelich. La ràtio és de 120 arbres per cada 1.000 habitants i en altres ciutats europees està entre els 60 i els 80.

"En una ciutat mediterrània, necessitem ombra, sense oblidar que la gespa consumeix molta aigua", afegeix aquesta investigadora.

Com admet Guitart, el plàtan no és "tan òptim" com fa 150 anys perquè les condicions climàtiques no són les mateixes: plou amb menys freqüència i amb pluges més intenses i la temperatura és una mica més alta.

L'ombra, l'absorció de CO2 i de l'excés de pluja dels arbres als carrers fan també la seva contribució per pal·liar el canvi climàtic.