Façana de l'escola concertada St. Paul's School de Barcelona

1.000 euros al mes la més cara, 33 la més barata: les quotes de l'escola concertada

Un informe de la CEAPA denuncia que hi ha concertades que fan competència deslleial a la pública i a la privada, mentre que el sector titlla l'informe d'esbiaixat

Àgata Fàbregas GomisActualitzat

Entre la St. Paul's School de Barcelona i l'Escola Mare de Déu del Roser - Les Planes hi ha 12 quilòmetres de distància i 967 euros de diferència en la quota que paguen les famílies cada mes.

Són l'escola concertada més cara i la més barata de Catalunya de les que recull l'informe de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, la CEAPA i l'Associació d'Escoles Privades i Independents.

Segons l'estudi, a Catalunya les famílies de l'escola concertada paguen de mitjana més de 214 euros al mes, la més alta de l'Estat, i segons Leticia Cardenal, vicepresidenta de la CEAPA, la cosa va a pitjor:

"Crida l'atenció la manca de compromís de les administracions, perquè any rere any veiem que en comptes de baixar, les quotes que paguen les famílies pugen cada vegada més."

És el vuitè any que fan aquest estudi i el tercer consecutiu que la St. Paul's School  encapçala la llista.


Competència deslleial a la privada i a la pública

Cardenal considera que aquestes xifres evidencien una competència deslleial tant als centres privats com a l'escola pública, i també que posen de relleu que hi ha dos tipus d'escoles concertades:

"Hi ha les que fan una tasca social i vetllen pel seu alumnat, i hi ha el model de concertada que té finalitats lucratives clarament."

Segons la CEAPA, els centres es trien aleatòriament, tot i que n'hi ha que repeteixen cada any per avaluar-ne l'evolució.

A Catalunya l'informe ha avaluat 64 escoles concertades, des de la St. Paul's School, on les famílies paguen 1.000 euros al mes, fins a la Mare de Déu del Roser - Les Planes, on en paguen 33.

A la de més quota la segueixen L'Horitzó de Barcelona, Bell-lloc del Pla de Girona, Garbí Pere Vergés Badalona, Garbí Pere Vergés Esplugues i Abat Oliba-Loreto també a Barcelona.

En tots quatre casos la quota inclou altres serveis com ara menjador i material escolar i està entre 400 i 500 euros al mes, cosa que critica Cardenal:

"Ens crida l'atenció que la inspecció educativa no estigui vigilant i que les administracions no s'hi impliquin."

Les concertades consideren esbiaixat l'estudi

La St. Paul's School ha declinat fer declaracions i les associacions que agrupen la majoria de centres concertats no donen fiabilitat a l'estudi.

Així, des de l'Associació Escolar Catalana (AEC), que representa un centenar de centres concertats laics, consideren que l'estudi no recull dades contrastades.

A més, a les quotes s'hi comptabilitzen conceptes diferents: en determinats centres s'hi sumen també el servei de menjador o material escolar, mentre que en d'altres no.

Un altre aspecte que consideren que no té en compte és tot allò que no cobreix el concert que, bàsicament, es destina a cobrir la sisena hora, que no es fa als centres públics.


Estudi alternatiu de les escoles cristianes

Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la FECC, que agrupa més de 380 escoles concertades, també discrepen dels resultats d'aquest informe.

Un dels motius és que asseguren que no ha tingut en compte, per exemple, que hi ha escoles en entorns vulnerables on les famílies no paguen cap quota.

Meritxell Ruiz, secretària de la FECC, lamenta que poques escoles amb quotes molt altes dibuixin una realitat del sector que consideren distorsionada:

"El focus està posat en determinades escoles per poder treure determinades conclusions. Hi ha uns 140 euros al mes que l'administració no cobreix dels costos d'una escola: llum, aigua, secretaria, papers, etc."

Ruiz explica que han fet un informe alternatiu amb 118 escoles i que els ha sortit una mitjana força més baixa: 145 euros.

"Nosaltres, que representem el 70% de l'escola concertada, estem molt lluny del que indica aquest informe. L'estudi de la CEAPA es focalitza en 64 escoles però és que a Catalunya en tenim 700."

La gratuïtat de l'educació, un dret teòric

La secretària de la FECC assegura que a Catalunya l'escola concertada és majoritàriament d'iniciativa social i diu que la solució passa per la gratuïtat:

"És un dret gratuït per a tothom i el que no volem les escoles és que les nostres famílies, per venir, hagin de pagar. La solució és fer l'ensenyament gratuït i ningú haurà de fer cap aportació a l'escola."

Segons la llei d'educació de Catalunya, la LEC, l'educació ha de ser gratuïta tant en l'escola pública com en la concertada, però la realitat queda lluny d'aquesta gratuïtat.

Ho va recollir el Síndic de Greuges el 2020 en un informe sobre el cost escolar, que va evidenciar que les famílies han de fer aportacions en tots dos sectors degut a la falta de finançament.

Educació diu que caldria modificar la llei estatal

La Conselleria d'Educació diu que el model de la St. Paul's School no és el de l'escola concertada que es vol i que es treballa perquè, a llarg termini, hi hagi un únic servei públic d'educació de Catalunya, tant amb escoles públiques com concertades, i que totes siguin gratuïtes.

Les quotes de la concertada cobreixen la sisena hora, que no es fa als centres públics, són voluntàries, i des de l'administració asseguren que només poden vetllar perquè el seu preu no superi els 80 euros al mes.

La resta de serveis els ha d'aprovar el consell escolar de cada centre, segons la normativa estatal, i les autonomies no tenen marge per regular-ho. Asseguren que primer cal modificar aquesta normativa.

Tot i això, paral·lelament, es continua treballant en el nou decret de concerts, un pas més perquè, a llarg termini, la gratuïtat sigui real tant en escoles públiques com concertades.

Aula de l'Escola El Gegant del Rec, de Salt, el febrer del 2023 (ACN)
ARXIVAT A:
Educació
Anar al contingut