A la fossa de l'ermita del Remei s'han trobat restes de 57 persones (Departament de Justícia)

Troben restes de 57 persones a la fossa de la Guerra Civil que uns nens van descobrir a Flix

Es creu que era un antic hospital de campanya republicà, que permetrà avançar en l'estudi mèdic de l'època

Vinculada a l'ermita del Remei de Flix, s'ha excavat una fossa que ha permès recuperar les restes de 57 persones. La majoria de les restes òssies presenten evidències d'amputacions i tractaments mèdics i tot apunta que la fossa estaria vinculada a un hospital de campanya republicà de 1938 ubicat a l'ermita, segons ha informat la Generalitat.

Al costat dels cossos també hi havia abocaments de material mèdic. S'han trobat, per exemple, fèrules de Kramer, un dispositiu metàl·lic que permet immobilitzar braços o cames, així com restes de guix o diferents tipus de vials.

L'excavació "aporta informació molt valuosa sobre la vida quotidiana dels soldats i la sanitat de l'època", segons el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragonesos, que també ha destacat la importància de "recuperar cossos que es podran exhumar amb dignitat".

Molts cossos trobats a Flix tenen evidències d'amputacions i tractaments mèdics (Departament de Justícia)

Gràcies a la recerca, també es va recollir el testimoni d'una veïna de Flix, que va explicar que l'ermita va servir com a hospital de campanya per a les tropes republicanes. Hi havia fet d'infermera i va explicar que tots els soldats que morien a l'hospital eren enterrats a les feixes properes a l'ermita, just on hi va haver les primeres troballes.

D'acord amb el protocol vigent, les restes genètiques de les 57 persones que s'han trobat s'estan estudiant amb l'objectiu de ser identificades i retornades a les famílies adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat.

Aquesta fossa de l'ermita del Remei de Flix, a la Ribera d'Ebre, és la més gran exhumada l'any passat a Catalunya. Els treballs de l'equip arqueològic han durat més de cinc mesos, des del setembre de l'any passat fins al gener d'aquest any.

Una altra intervenció destacada de l'any passat va ser la de la fossa històrica de Reus, al Baix Camp, que va permetre recuperar, identificar i tornar les restes mortals del militant antifranquista Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil el 1973.


Descoberta casual

La localització d'aquesta fossa va ser fortuïta, quan uns nens que jugaven amb pales i galledes de platja van trobar les primeres restes en un bancal proper el març de 2013. Els Mossos d'Esquadra van recuperar llavors les restes trobades.

Arran de la descoberta, es va precintar el recinte i el lloc d'exhumació es va cobrir amb una planxa de ferro per evitar que es malmetés.

Paral·lelament, la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar una investigació històrica per determinar l'origen de les restes. Fins llavors, no hi havia cap referència documental sobre l'existència d'una possible fossa al voltant de l'ermita del Remei.

Els arqueòlegs han treballat durant cinc mesos a Flix (Departament de Justícia)

Dues hipòtesis sobre l'hospital

L'organització i l'àmbit cronològic del funcionament de l'hospital està estretament relacionat amb la batalla de l'Ebre (25 de juliol-16 de novembre de 1938).

Per concretar encara més la troballa de Flix, es consideren dues hipòtesis.

La primera suggereix que l'hospital va funcionar en els moments inicials del pas de l'Ebre a finals de juliol de 1938. Possiblement, estava vinculat al servei sanitari de la 3a Divisió republicana, una unitat que va travessar el riu pel sector de Flix i va atendre els combatents d'aquesta zona.

L'establiment estava situat en la ruta d'evacuació sanitària del XV Cos d'Exèrcit, i hauria evacuat els ferits per la carretera de la Palma d'Ebre cap a l'hospital de campanya d'aquest cos ubicat a la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset.

La segona hipòtesi que es contempla és que l'equipament sanitari funcionés a la darrera fase de la batalla de l'Ebre, el novembre del 1938, en l'àmbit de la sanitat de la 35 Divisió, com a lloc de classificació o hospital de campanya vinculat a la dependència del Mas del Senyor de Bovera.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica FranquismeGuerra Civil espanyola
Anar al contingut