La reforma de les pensions situa Macron i França en un moment crític

La protesta contra la reforma de les pensions a França ha aconseguit mantenir la tensió de la mobilització durant nou convocatòries. La unitat de la Intersindical, que agrupa les principals centrals sindicals del país, es manté ferma.

L'última jornada de lluita, dijous 23, va ser la segona més multitudinària al carrer, malgrat l'entrevista televisada de Macron de la vigília, per mirar de convèncer el país del sentit i la conveniència de la reforma.

Ni el seu to ni les seves paraules, amb vagues ofertes de diàleg, però mantenint, inflexible, el punt principal i més controvertit del seu pla, l'ajornament de l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, van servir per desmobilitzar ningú.
 

Suspendre la visita de Carles III, una derrota per a Macron

El president manté el pols, però ha hagut d'encaixar el cop d'haver de suspendre la visita del rei Carles III del Regne Unit i la reina consort, Camil·la.

La seva estada hauria coincidit amb noves mobilitzacions, amb enfrontaments al carrer i amb un París ple d'escombraries no recollides pels serveis de neteja, en vaga des de fa setmanes.

La imatge del president i els seus convidats reials en una recepció a l'estil imperial a Versalles mentre els carrers continuaven encesos no era desitjable i hauria radicalitzat encara més el conflicte.

La suspensió de la visita, que era la primera que feia el nou monarca a l'estranger i ara s'estrenarà a Alemanya, és una certa humiliació per a Macron. El president ha hagut de reconèixer amb fets que la protesta li marca l'agenda.

L'anècdota monàrquica, imaginar-se un rei campant per França amb "el poble" revoltat, donava per a moltes ironies històriques, que Macron ha preferit estalviar-se.

De fet, Charlie Hebdo ja havia recuperat la guillotina en l'última portada, encara que el cap que rodola és el del president.

Una oportunitat per reprendre el diàleg?

El conflicte es troba en un punt d'inflexió. La reforma de les pensions ha estat aprovada gràcies a l'article 49.3 de la Constitució, que permet al govern prescindir de la votació del Parlament quan no té garantida la majoria.

Aquest recurs no és excepcional, i s'ha utilitzat un centenar de vegades durant la Cinquena República (des del 1958). La llei no entrarà en vigor, però, fins que el president no la promulgui. I no ho farà mentre el Consell Constitucional es pronunciï sobre el text, abans del 23 d'abril.

S'obre, per tant, un període en què l'escenari pot canviar. Hi ha veus, dins la majoria --Renaixement, el partit de Macron-- que reclamen una posició menys intransigent al president.

S'adonen que haver comparat els manifestants amb els assaltants del Capitoli de Washington o de les institucions brasileres va ser una relliscada, que s'afegeix a la negació de la legitimitat del carrer, que Macron ja va haver de matisar. I veuen també una possibilitat per reprendre les negociacions, perquè els sindicats, fins ara units, tenen sensibilitats i predisposicions diferents davant el text.

El líder del primer sindicat del país, la CFDT --de tradició reformista-- Laurent Berger, ha dit que cal aprofitar el moment per posar "en pausa" la tramitació de la reforma, durant sis mesos, i reprendre el diàleg. Macron ha situat en el final d'any la seva entrada en vigor. Pot haver-hi marge, mentrestant, per tornar a negociar?
 

El risc de la violència descontrolada, també de la policia

Pot jugar en sentit contrari a l'entesa un agreujament de la violència al carrer. Els sindicats l'han condemnat des del primer moment, però sistemàticament hi ha grups descontrolats, com els "black block" que s'infiltren en les manifestacions, s'enfronten a la policia i causen destrosses.

La repressió policial s'està demostrant més contundent que en episodis anteriors. Des de la crisi dels Armilles Grogues, les forces de seguretat franceses estan més preparades, materialment i logísticament, per fer front als grups violents.

La resposta policial està generant també debat a França, on l'opinió pública és molt sensible a qualsevol ombra d'abús policial. Fins i tot el Consell d'Europa ha mostrat la seva "preocupació" per la violència que es produeix durant les manifestacions, sense atribuir-la directament a cap de les dues parts, és a dir, referint-se a totes dues, tant manifestants com policies.

Hi ha centenars de detencions i de ferits, però una mort al carrer durant la protesta podria escalar la situació i canviar l'escenari.
 

Macron, l'estadista davant la gran decisió

Emmanuel Macron té a les seves mans tornar a cridar els sindicats a la taula de negociació. Però li costarà renunciar a la que va ser la reforma més emblemàtica que volia emprendre quan va arribar a l'Elisi, el 2017.

Durant el seu primer mandat ja va intentar dur-la a terme, però plantejant un nou sistema de jubilació per punts, que no tocava l'edat de jubilació, que en època de Sarkozy s'havia traslladat dels 60 als 62 anys. Aquella temptativa, amb el govern d'Édouard Philippe, va provocar també gran malestar i manifestacions, però es va aturar, a causa de la pandèmia.

Ara, Macron sap que és la seva segona i última oportunitat, perquè no podrà optar novament a la reelecció. Des de l'ortodòxia econòmica en què s'ha educat, fa comptes i li sembla evident que el sistema actual només es pot sostenir disparant el dèficit, "endeutant els nostres fills i comprometent el seu benestar futur", perquè és clar que la gent viu més temps i els cotitzants no creixen prou. I ho explica una vegada i una altra, i li costa acceptar que el seu poble no l'entengui.

La difícil renúncia a un dret adquirit

Potser no és que no l'entengui. Potser és que més enllà de la lògica econòmica, n'hi ha una altra que és tant o més tossuda: que és molt difícil fer marxa enrere en una conquesta social. Que l'edat de jubilació, com la jornada de treball, com el salari mínim, avancen sempre en una direcció: a favor dels treballadors del present. I que sempre serà molt difícil, encara que la lògica econòmica digui el contrari, retrocedir sense resistència, sense contrapartides, sense pagar un preu que, per ara, Macron no se sap si està disposat a assumir.