Detecten signes indicadors d'Alzheimer en el cervell de dofins

El cervell dels dofins també pot mostrar els signes que en humans determinen l'Alzheimer. Si bé no es pot saber si això provoca pèrdues cognitives com en les persones, el descobriment obre la porta a nous estudis per conèixer millor aquesta malaltia i estudiar-ne la prevenció.

La detecció dels signes d'Alzheimer s'ha fet amb l'anàlisi post mortem de mostres de cervell de diverses espècies de dofins. L'han dut a terme investigadors escocesos liderats per Mark Dagleish, de la Universitat de Glasgow, i s'ha publicat a l'European Journal of Neuroscience.

Els investigadors van analitzar mostres de cinc espècies d'odontocets, uns cetacis que es distingeixen per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimètric i un front voluminós. Les mostres corresponien a 22 individus i l'equip volia mirar si hi trobava alguns dels senyals que delaten Alzheimer en els humans: plaques de proteïna beta-amiloide, acumulació de proteïna tau anòmala o gliosi --volum a anòmal de cèl·lules glials, que són el suport de les neurones.

Els autors van trobar signes d'Alzheimer en tres dels animals: un dofí de musell blanc, un dofí mular i un cap d'olla negre d'aleta llarga.

No és possible saber si aquestes lesions havien provocat en els animals un declivi en les funcions cognitives semblants al que es produeix en humans, perquè això hauria requerit estudiar el seu comportament quan eren vius.

Una explicació a la teoria del líder malalt

Si es confirmés que els indicadors produeixen aquests efectes, això explicaria, segons els investigadors, per què es produeixen moltes morts d'individus sans que van donant voltes per aigües somes.

La teoria del líder malalt proposa que aquests individus segueixen un exemplar que pot haver-se desorientat o perdut. En humans, un dels primers símptomes d'Alzheimer és que el declivi cognitiu indueix confusió sobre el temps i el lloc i un sentit més pobre de la direcció que s'ha de prendre.

Sobre com es poden generar aquestes lesions, apunten que una possibilitat és l'envelliment: alguns d'aquests animals viuen molts anys després d'haver deixat de tenir una vida activa. Això explicaria per què no es detecta en espècies que viuen menys anys. Una segona és la contaminació acústica en mars i coeans.

Finalment, una altra possibilitat que s'apuntava en un estudi d'investigadors canaris, publicat el 2020 a Biology Open, és que la hipòxia --manca d'oxigen- en espècies que arriben a grans profunditats podria causar aquests danys en el teixit cerebral.

Implicacions en humans

Quines implicacions pot tenir aquest descobriment en humans? Per als autors, els odontocets podrien ser un model per estudiar l'Alzheimer, perquè si bé les persones són morfològicament, fisiològicament i genèticament més properes als primats no humans, aquests no desenvolupen de forma espontània signes d'Alzheimer.

Per això, proposen que en futurs treballs s'examinin més individus i de més espècies i edats diferents, incloent-hi no només odontocets sinó també l'ordre del misticets.

Aquests estudis podrien incloure dofins en captivitat, dels quals es coneix amb detall la seva història i comportament. També seria molt important, afegeixen, estudiar dofins mulars en captivitat, aprofitant que l'exèrcit dels Estats Units n'entrena perquè duguin a terme tasques complexes.

Determinar les semblances i diferències en les neuropatologies d'odontocets i humans podria aportar una millor comprensió de la gènesi, els factors de risc i els mecanismes subjacents a l'aparició de l'Alzheimer i en la forma d'intentar prevenir-la.