La fiscalia de l'Audiència Nacional demana ara que es revoqui l'excarceració de Troitiño
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat que es revoqui la providència de la sala penal que ha permès la posada en llibertat de l'etarra Antonio Troitiño després de complir 24 anys d'una condemna de més de 2.000 anys per 20 assassinats. El fiscal reclama que se li apliqui la "doctrina Parot". Ha estat una escletxa d'aquesta doctrina el que ha suposat l'excarceració d'aquest etarra, que hauria d'haver sortit de la presó el 2017.
El fiscal Carlos Bautista ha presentat un escrit a la secció tercera de la sala penal de l'Audiència per sol·licitar que es procedeixi a abonar els períodes de presó provisional successius a mesura que es vagin complint les diverses penes per les quals ha estat condemnat, fins que s'arribi al límit dels 30 anys de presó.
Això, l'endemà que l'etarra Antonio Troitiño va ser alliberat després de complir 24 anys per 20 assassinats comesos als anys 80, entre els quals els 12 guàrdies civils que van morir en l'atemptat del 1986 a la plaça República Dominicana de Madrid. Amb l'aplicació de la "doctrina Parot", que estableix que les redempcions de condemna es calculen tenint en compte la condemna completa i no el màxim de compliment, no l'haurien d'haver excarcerat fins al 2017.
Tot i això, l'Audiència Nacional va acceptar la petició del terrorista d'una nova liquidació de condemna basant-se en el criteri de doble còmput establert pel Tribunal Constitucional. Aquest criteri permet que es computi com a presó preventiva d'una de les causes el temps que l'etarra s'estigui a la presó complint la condemna per un altre delicte.
Sense llacunes legals
El president de l'Audiència Nacional, Ángel Juanes Peces, ha defensat la legalitat de la decisió del seu tribunal d'excarcerar l'etarra Troitiño. Tot i assegurar que comprèn que hagi suscitat alarma en l'opinió pública, Juanes ha defensat que no hi ha cap "llacuna legal" en la resolució del cas i ha deixat la porta oberta que Troitiño torni a la presó si el Suprem atén el recurs de la fiscalia. "El Suprem", ha assegurat, "tindrà l'última paraula".
Per la seva banda, el ministre de la Presidència espanyol, Ramón Jáuregui, ha recordat que són els tribunals els qui decideixen sobre l'aplicació de les penes de presó i ha afegit que, com a membre de l'executiu espanyol, respecta la decisió presa pel tribunal en el cas de Troitiño.
L'excarceració de Troitiño, que ha provocat certa polèmica, va coincidir, a més, amb la del pres més antic d'ETA, "Gantza", que paradoxalment ha complert 31 anys de presó per dos assassinats. Quatre presos històrics més de la banda seran excarcerats entre l'abril i el maig, després d'haver complert les condemnes.
Això, l'endemà que l'etarra Antonio Troitiño va ser alliberat després de complir 24 anys per 20 assassinats comesos als anys 80, entre els quals els 12 guàrdies civils que van morir en l'atemptat del 1986 a la plaça República Dominicana de Madrid. Amb l'aplicació de la "doctrina Parot", que estableix que les redempcions de condemna es calculen tenint en compte la condemna completa i no el màxim de compliment, no l'haurien d'haver excarcerat fins al 2017.
Tot i això, l'Audiència Nacional va acceptar la petició del terrorista d'una nova liquidació de condemna basant-se en el criteri de doble còmput establert pel Tribunal Constitucional. Aquest criteri permet que es computi com a presó preventiva d'una de les causes el temps que l'etarra s'estigui a la presó complint la condemna per un altre delicte.
Sense llacunes legals
El president de l'Audiència Nacional, Ángel Juanes Peces, ha defensat la legalitat de la decisió del seu tribunal d'excarcerar l'etarra Troitiño. Tot i assegurar que comprèn que hagi suscitat alarma en l'opinió pública, Juanes ha defensat que no hi ha cap "llacuna legal" en la resolució del cas i ha deixat la porta oberta que Troitiño torni a la presó si el Suprem atén el recurs de la fiscalia. "El Suprem", ha assegurat, "tindrà l'última paraula".
Per la seva banda, el ministre de la Presidència espanyol, Ramón Jáuregui, ha recordat que són els tribunals els qui decideixen sobre l'aplicació de les penes de presó i ha afegit que, com a membre de l'executiu espanyol, respecta la decisió presa pel tribunal en el cas de Troitiño.
L'excarceració de Troitiño, que ha provocat certa polèmica, va coincidir, a més, amb la del pres més antic d'ETA, "Gantza", que paradoxalment ha complert 31 anys de presó per dos assassinats. Quatre presos històrics més de la banda seran excarcerats entre l'abril i el maig, després d'haver complert les condemnes.
