Plou en cinc dies a Barcelona la meitat de la pluja de tot l'any 2019

Raimon ho deia: "Al meu país la pluja no sap ploure." Evidentment, el cantautor de Xàtiva ho deia en una cançó en què feia referència als aiguats torrencials de tardor al País Valencià, quan la pluja enregistrada pot ser, en poques hores, superior a la de la mitjana habitual.

En el cas que ens ocupa, fem referència, de manera més modesta, a la pluja anual caiguda a l'Observatori Fabra, a la ciutat de Barcelona.

Alfons Puertas, meteoròleg d'aquest observatori, en servei des del 1914 pel que fa a la meteorologia, ens reporta diverses dades com a avanç de tancament del 2019.

Des de l'1 de gener fins al 17 de desembre, els pluviòmetres del Fabra han totalitzat 590 litres per metre quadrat o mil·límetres (és equivalent).

Doncs d'aquests gairebé 600 mm, en cinc dies en van caure 301.

Fixeu-vos que, fins avançat el mes de maig, quan la radiació solar és molt intensa, equivalent exactament a la del juliol, no va caure una pluja amb cara i ulls: els 36 mm del dia 17.

Una dada de la irregularitat és que a l'observatori de Greenwich Park, a Londres, hi cauen de mitjana anual una mica menys dels 594 mm de Barcelona, però repartits en moltes més jornades. Una pluja regular que, lògicament, el terreny i la vegetació aprofiten molt més.

La irregularitat pluviomètrica, un cop més, compleix el que s'espera del clima mediterrani. Plou, però mal repartit, amb irregularitat.

A més a més, el clima, fruit de l'anomenat escalfament global, està portant un augment de la irregularitat, de l'anomenada variabilitat. El 1950 era del 20% i avui dia ha augmentat fins al 30%.

Per tant, cada cop plou pitjor, de manera més erràtica; la pluja és concentra en pocs dies, i en definitiva, és de més mal gestionar.

La intrínseca irregularitat del clima mediterrani es veu incrementada pel canvi climàtic.