Un mort cada 2 hores intentant arribar a Espanya: 2021, l'any amb més víctimes migrants

Cada dues hores, de mitjana, mor una persona intentant arribar a l'estat espanyol a través del mar. En total, 4.404 migrants --entre els quals, 205 nens i nenes-- van perdre-hi la vida el 2021.

Aquests darrers 12 mesos la mortalitat ha estat el doble que la de 2020 i s'ha multiplicat per set respecte al 2019.

Gairebé un 95% es perden al mar i els seus cossos no es recuperen mai, segons l'organització Caminando Fronteras, que fa d'enllaç entre els migrants en risc de naufragar i els serveis de salvament.

L'entitat, que lidera l'activista Helena Maleno, explica al 324.cat que la inacció dels governs i la militarització de les rutes al Mediterrani ha fet augmentar molt el trànsit cap a les illes Canàries, una ruta molt més perillosa. A més, sovint la gent que puja a les barques hi arriba ja en molt males condicions:

"Molts esperen molt de temps abans d'entrar a l'embarcació, potser porten un mes al desert sense prou aigua ni menjar. Hi ha nadons que arriben a les embarcacions en condicions terribles, encara que portin pocs dies al mar molts d'ells acaben deshidratats i acaben morint."

Un dels moments amb més mortalitat va coincidir amb la crisi diplomàtica entre el Marroc i Espanya. Entre finals de maig i principis de juny, en 15 dies, 481 persones van morir al mar. El mes amb més víctimes, però, va ser l'agost, amb més de 600 persones desaparegudes en 21 naufragis.

Maleno reclama que els ministres del govern espanyol es reuneixin per abordar la qüestió i posar-hi mesures urgents. No només el de l'Interior, qui habitualment aborda aquestes qüestions, sinó també Exteriors, Drets Socials o Igualtat.

Les rutes més utilitzades són la de l'estret de Gibraltar, el mar d'Alborán, Algèria i la més mortífera amb diferència: la de les Canàries.

La ruta canària, una de les més perilloses del món

Més del 90% de les víctimes, 4016, van morir en 124 naufragis intentant arribar a les Illes Canàries. De 26 cayucos sortits de Mauritània que van naufragar, 20 van desaparèixer completament. Dos els van trobar al Carib amb restes de cossos.

Les polítiques per evitar entrades migratòries a través del Marroc i Espanya han fet que moltes persones optin per travessar per l'Atlàntic. Les illes Canàries s'han convertit en la ruta més transitada, però també la més perillosa.

Les embarcacions que surten de Mauritània, Gàmbia i el Senegal han de recórrer una gran distància, per un oceà que no ho posa gens fàcil, i anar força endins del mar per evitar els controls, on sovint perden el rumb.

Però també els governs contribueixen a fer-la més perillosa, denuncia Maleno:

"Aquest camí migratori és un dels més perillosos actius al món en aquests moments, no només per les característiques geogràfiques de la zona i els perills de l'oceà, també pels interessos geoestratègics que disputen territoris marins i terrestres a la zona compresa entre Al-Aaiun -al Sàhara Occidental- i la frontera de Mauritània."

D'Algèria a les Balears

Des del 2019 han augmentat els intents de sortir des d'Algèria, pels conflictes socials que viu el país. Famílies senceres empobrides i joves marxen del país en embarcacions que arriben a Almeria, a Múrcia, a les Balears...

Sovint no avisen que l'embarcació salpa per por de ser expulsats. Són les famílies qui avisa quan fa dies que no saben res dels seus familiars. En total, s'han registrat en aquesta ruta 191 víctimes en 19 naufragis.

L'Estret i el mar d'Alborán, menys intents però més morts per manca de rescats

Cada cop hi ha menys intents d'arribar a l'estat espanyol des del Marroc a través del mar. Però la falta de mitjans de rescat provoca morts.

Caminando Fronteras denuncia que el Salvament Marítim espanyol no fa rescats per sota del paral·lel 35'50 --la frontera invisible entre Espanya i el Marroc al mar d'Alborán-- encara que corri perill la vida de la gent i es tingui clar que el Rabat no mobilitzarà cap recurs.

L'entitat té desenes de testimonis, com l'A., que va veure morir el seu fill petit ofegat:

"El meu nadó s'ha ofegat, s'ha ofegat. Érem a la zòdiac, anava amb el meu nadó i la resta d'amics del barri. Portàvem hores trucant perquè ens rescatessin, però no venia ningú."

102 persones van morir en la ruta de l'Estret i 95 al mar d'Alborán aquest 2021.

Recuperar els cossos

El 9 de novembre, una embarcació va sortir de Gunjur, a Gàmbia, amb 170 persones a bord, en direcció a les illes Canàries. Onze dies després, la germana d'un dels viatgers va avisar que no se'n sabia res. La família del noi, de 22 anys, ni tan sols sabia que volia fer aquest viatge.

"He contactat persones d'Espanya, el Marroc, Algèria, Mauritània... Però ningú sap res, ningú té respostes", diu Y. S., representant del Consell Nacional de Joventut de Gàmbia.

Quan una barca s'enfonsa al mar, a més, sovint no es recuperen els cossos dels qui hi anaven i l'entorn de les víctimes no en té cap informació. Les famílies dels desapareguts reclamen que s'investigui què ha passat, poder enterrar les persones segons les seves creences i que es reconeguin vídues i orfes.

"A l'estat espanyol sabem què significa tenir milers de persones desaparegudes a les cunetes, però ara hi ha milers de persones desaparegudes al mar i aquesta experiència de memòria històrica se'ls hauria d'aplicar també"

Mentrestant, milers de persones continuen desaparegudes a les aigües.