Rússia estaria cremant part del gas que no envia a Europa en una central a prop de Finlàndia

Rússia podria estar cremant part del gas que no envia a Europa en una central pròxima a Finlàndia. Ho apunten científics i analistes veient la flama enorme que ha captat el satèli·lit Copernicus.

Segons un informe de la consultora noruega Rystad Energy, al qual ha tingut accés la BBC, la flama tan gran que s'observa aquests dies a la central de gas natural de Portovaia, a prop de Sant Petersburg, és anòmala: indica clarament que s'està cremant més gas del que és habitual, i alerten dels efectes negatius per al medi ambient.

No se'n saben els motius, i la companyia Gazprom no ha donat per ara la seva versió. Però en un moment de reducció de les exportacions de gas rus, no es descarta que l'estiguin malgastant deliberadament des de fa dies, des de l'11 de juliol, quan es va començar a detectar la imatge.

Mentre els països europeus aproven restriccions de cara a l'hivern, Rystad Energy ha qualificat la pèrdua diària en més de 4 milions de metres cúbics de gas o, el que és el mateix, prop de 10 milions d'euros al dia, que anteriorment, asseguren, s'enviaven a Alemanya. Aquest volum, segons els experts, podria cobrir fins a un 0,5% de les necessitats diàries de la UE.

L'ambaixador alemany al Regne Unit ha confirmat la informació a la BBC i diu que Rússia està cremant el gas "perquè no el pot vendre enlloc".

Moscou ha reduït fins a un 20% el bombeig pel gasoducte Nord Stream 1, entre Rússia i Alemanya, en represàlia per les sancions europees per la invasió d'Ucraïna. També ha tancat l'aixeta a altres països, com Polònia i Bulgària.

Implicacions mediambientals

La crema de gas és habitual, però no en aquests volums, segons denuncien els experts. Els científics estan preocupats perquè les grans emissions de diòxid de carboni que suposa puguin agreujar l'escalfament a la regió de l'Àrtic.

La consultora detalla que la crema és un "desastre mediambiental", ja que emet 9.000 tones de CO₂ a l'atmosfera cada dia.

Alguns finlandesos van ser els primers d'advertir sobre aquesta flamarada des de la seva frontera.

Tot i que els experts no poden descartar que aquesta crema pugui estar relacionada amb operacions de prova a Portovaia, creuen que "la magnitud i la durada d'aquest període continu de crema són bastant extrems" perquè es tracti d'assajos.

"Les flamarades a Portovaia van començar l'11 de juliol del 2022, la data en què Gazprom va iniciar el manteniment del Nord Stream 1, i han continuat, tot i que les operacions es van reprendre parcialment el 21 de juliol."

La caiguda de subministrament i el temor que els talls siguin més importants aquest hivern han portat a Brussel·les a urgir els 27 a retallar fins al 15% del consum de gas fins al març del 2023 per intentar assegurar unes reserves suficients.

La planta de Portovaia és una instal·lació que està sent construïda per Gazprom. Abans de la invasió russa d'Ucraïna la seva finalitat havia de ser la d'exportar cap a Europa l'excés de gas rus.