Queixes per la falta de rastreig: "Mai ningú ens ha trucat demanant contactes"

"Vaig tenir simptomatologia dissabte, i vaig anar al CUAP de Manso dient que vivia amb dos coronavirus, dient que em trobava molt malament, i em van dir que no estava prou greu, que feien PCR només si estaves malament." Aquest és el testimoni de Ruth Mellado, una de les ciutadanes que han denuncia que ni el protocol de PCRs ni el rastreig de contactes amb infectats es compleix.

El protocol estableix que el PCR s'ha de fer a tota persona amb sospita de Covid. I als seus contactes, un cop presentin símptomes.

Rafael Ruiz Riera, director estratègic d'Atenció Primària del Departament de Salut, admet que hi pot haver incidències, però molt puntuals:

"La majoria de CAPs estan funcionant bé, i fins i tot s'han millorat la freqüència i es pot fer a la majoria de centres cada dia la prova PCR. Per tant, hi ha una accessibilitat molt alta. Potser hi ha en alguns moments, en alguns punts de més saturació o de dificultats de contacte, que és veritat que hi pot haver alguna incidència."

De vegades, però, passar el que diu el paper a la realitat no es fa, o no es pot fer, al 100%. Igual que l'aïllament dins de la llar, impossible en una família amb nens petits i els dos progenitors malalts. O el seguiment de contactes.

"Mai ningú ens ha trucat demanant contactes, ni amb qui hem estat, ni el telèfon de ningú", comenta Mellado, que lamenta que el sistema "no ha respost:

"Nosaltres hem fet l'aïllament des del primer moment amb bona voluntat, hem avisat a tots els nostres contactes amb bona voluntat, però el sistema no ha respost, ni amb PCR, ni amb un acompanyament, ni amb trucades, ni amb seguiment de contactes."

La situació es complica encara més quan hi ha vulnerabilitat social. En determinats entorns, el seguiment telefònic no funciona i s'hauria de fer una feina de carrer, que no a tot arreu està preparada. Jacobo Mendioroz, director de la Unitat de Resposta a la Covid-19, admet que alguns contagiats són reticents o ho tenen complicat per seguir la quarantena:

"A més, hi ha condicionant purament social, que aquestes persones que volen sortir i volen treballar, cada vegada són més reticents que es puguin fer proves i que se'ls pugui aïllar perquè ja saben el que representa tenir la malaltia."

En el conjunt de Catalunya, ara només surt positiu el 5% de tots els PCR que es fan. En canvi, en CAPs com el de la Florida, a l'Hospitalet, els positius són la meitat. Ara en fan 10 vegades més que fa tres setmanes i, per tant, treballen amb molta més pressió.

"Les coses han canviat molt, últimament. Tarden molt a rebre a la gent i sempre et diuen 'ja et trucaran, si és una cosa important", es queixa Ayoub ben Ali.

Mellado creu que l'administració no està a l'alçada del que es demana a la ciutadania:

"El sistema és molt lent, és molt lent i et deixa molt sol. Al ciutadà se li demana massa, a tu et demanen la responsabilitat de quedar-te a casa, de fer un bon aïllament, de si no estàs greu no vagis a urgències, i tot això ho hem complert per part nostra i, en canvi, el sistema no respon."

Pressió per incrementar el nombre de rastrejadors

Les queixes o advertències de falta de rastrejadors han arribat els últimes dies de diferents veus. Epidemiòlegs i altres sanitaris han alertat que caldria tenir-ne uns 2.000 per poder tallar les cadenes de transmissió.

Per al cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron, Benito Almirante, convindria tenir entre 1.000 i 1.500 rastrejadors per cobrir tot Catalunya. "És una de les millors inversions", ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio, amb l'argument que el Regne Unit o Itàlia tenen milers de persones que s'hi dediquen i "els va millor".

A la mateixa emissora, el cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, ha manifestat que estem "lluny de la preparació necessària" per "frenar la velocitat de creixement" de la transmissió i ha insistit que "falta gent" per fer el rastreig.

L'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, ha xifrat en 120 el total d'efectius que hi ha ara per a tot Catalunya i ha considerat que la ciutat necessita urgentment tenir-ne 50 només per a la capital catalana. En declaracions a la Sexta, Colau ha elevat a 25 els "petits brots" a la ciutat, que sumen gairebé 500 casos.

Tot i això, el director de la nova Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha assegurat que la situació a Barcelona "no s'està complicant". En declaracions a RAC-1, ha considerat que ara hi ha rastrejadors "suficients per anar tallant la majoria dels brots", encara que després ha reconegut que "en aquest moment precís pot ser que faltin pels brots que s'han produït".

Segons Mendioroz, Salut està ultimant un sistema informàtic de monitorització "molt potent que no només serveixi per al coronavirus, sinó també per a qualsevol pandèmia futura" i que "alguns rastrejadors ja l'estan utilitzant".

Enmig d'aquest debat, el Col·legi de Fisioterapeutes, integrat per més de 12.000 professionals a Catalunya, s'ha ofert al Departament de Salut per suplir la manca de rastrejadors.

Avui la premsa ha fet ressò de la iniciativa de @ColFiCat de posar a disposició de @salutcat els seus recursos humans i logístics a fi que els i les #fisioterapeutes puguin formar part dels equips de rastreig de contactes de positius de la #COVID19
👇🏼https://t.co/Sc8zHkvMTx pic.twitter.com/buK6Hh9QMa

— CFC (@ColFiCat) July 14, 2020

I el físic Àlex Arenas, expert en la predicció d'epidèmies segons l'aplicació de models matemàtics i una de les veus que fa dies que alerta del nombre insuficient de rastrejadors, ha calculat que amb els 18 milions d'euros del controvertit contracte amb Ferrovial es podrien contractar 1.400 rastrejadors durant 9 mesos:

Càlcul ràpid: amb els 18.000.000 d'euros que s'havien de pagar a Ferrovial, es poden contractar 1400 rastrejadors, amb sou brut d'aproximadament 1400 euros/mes durant aproximadament 9 mesos, més que suficient per evitar rebrots i salvar vides. @salutcat

— Alex Arenas (@_AlexArenas) July 14, 2020