Primer vídeo de Prigojin des de la revolta: "Fem Rússia més gran i Àfrica, més lliure"
El cap del grup de mercenaris Wagner, fora de la guerra contra Ucraïna, se centraria ara en les operacions a Àfrica
Ievgueni Prigojin, el líder del grup rus de mercenaris Wagner, ha fet aquesta nit la seva primera aparició en vídeo des de la revolta contra la jerarquia del Kremlin, que els seus homes van protagonitzar el passat 24 de juny.
Ho ha fet, amb uniforme militar, en un missatge a Telegram que podria haver estat gravat a Àfrica. De fet, el líder dels mercenaris es troba en un paisatge semblant a la sabana africana i parla de temperatures al voltant dels 50 graus:
"Estem treballant. La temperatura és de més de 50, tot com ens agrada. El Grup Wagner duu a terme accions de reconeixement i recerca. Fa que Rússia sigui encara més gran en tots els continents i Àfrica, més lliure. Justícia i felicitat per al poble africà. Som el terror d'ISIS, Al-Qaeda i altres bandits. Tenim al nostre servei veritables guerrers i continuem complint les tasques que se'ns van plantejar i a les quals ens vam comprometre."
Què faria Prigojin a l'Àfrica?
El Grup Wagner és present en un bon nombre de països africans. Els seus homes es troben a Mali, Burkina Faso, Líbia, la República Centreafricana i Moçambic, estan desplegats al Sudan, es creu que també operen al Txad, i tenen negociacions obertes amb els governs d'Eritrea i Zimbàbue.
A finals de juliol, l'exèrcit del Níger va fer un cop d'estat contra el president Mohamed Bazoum, aliat clau dels països occidentals en la lluita contra les milícies islamistes.
Tant França com els Estats Units, que tenen bases al país, van condemnar el cop, juntament amb l'ONU, la Unió Europea i la Unió Africana. El Níger és ric en urani, i França és un dels seus principals clients.
El 6 d'agost va expirar el termini que la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental va donar als colpistes per tornar el poder al president Bazoum. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'una intervenció armada al Níger si falla la via diplomàtica oberta en aquests moments.
I davant d'aquest escenari, la junta militar del Níger ha demanat ajuda al Grup Wagner, fet que podria portar el país africà a caure sota la influència russa (amb la paradoxa que des del Kremlin també es va condemnar el cop militar).
Burkina Faso i Mali, on també hi ha desplegats mercenaris de Wagner i que tenen frontera amb el Níger per l'oest, ja han donat el seu suport als colpistes. El Txad i Líbia, altres països amb presència de Wagner, fan frontera amb el Níger per l'est.
La reacció de la Unió Africana
Les paraules de Prigojin no han agradat gents a la Unió Africana, que mira d'arribar a una solució diplomàtica per al Níger. Mentre per una banda demana als militars colpistes que tornin a les seves casernes i alliberin el president Mohamed Bazoum, per l'altra miren d'evitar intervencions estrangeres.
La Unió Africana ha demanat als seus membres i també a la comunitat internacional que evitin qualsevol acció que pugui legitimar la junta colpista del Níger, i ha rebutjat qualsevol ingerència d'actors que no siguin africans, incloent grups militars privats.
La caiguda en desgràcia de Prigojin
Els homes del Grup Wagner van jugar un paper molt important en les operacions russes a Ucraïna. El seu protagonisme va ser total al sector de Bakhmut.
A mesura que avançaven les operacions, i creixien les baixes entre els seus homes, Prigojin va començar a fer declaracions demanant més material bèl·lic i criticant especialment el cap de l'Estat Major rus, Valeri Gueràssimov, i el ministre de defensa Serguei Xoigú.
La situació va esclatar el 24 de juny, quan els homes del Grup Wagner, en una revolta armada, van ocupar la ciutat de Rostov del Don mentre una de les seves columnes fortament armada avançava cap a Moscou.
La revolta només va durar 24 hores, i sense que es registrés cap enfrontament armat entre els sublevats i les tropes lleials al Kremlin. El Grup Wagner va deixar el front i es va retirar a Bielorússia després de la mediació del president d'aquest país, Aleksandr Lukaixenko.
Segons el Kremlin, 5 dies després de la revolta Prigojin va jurar lleialtat al president rus, Vladímir Putin. I així es va tancar la crisi.
